No oblidarem mai el primer contacte amb La Calòrica. Va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel, sàtira històrica sobre el poder y la decadència. Després vam veure, Els ocells, Fairfly, De què parlem mentre no parlem d’aquesta merda o Le congrés ne marche pas, sempre crítics amb un tema concret. En aquesta ocasió ens planteja la gran pregunta: com podem cada ú de nosaltres canviar el món? Ells ho fan de la manera que saben: fent teatre i trencant totes les barreres que facin falta per fer prendre consciència del que sigui i fer crítica de tot utilitzant l’humor i la ironia.
En un hotel en un lloc perdut de muntanya s’organitza una activitat que consisteix en sentir la brama del cérvol quan es vol aparellar. Allà es reuneixen gent de diferents llocs i ambients: uns empresaris que van a tancar un tracte amb l’alcalde de la Vall Fosca per omplir-la d’apartaments i zones de lleure, dues amigues que van a una festa rave al mig del bosc, una parella amb les seves dificultats relacionals, un grup de gent de teatre a qui els han organitzat una taula rodona amb un director, una dramaturga, una escriptora i un actor.
Ja coneixem als intèrprets de la Calòrica: Xavi Francès a qui li ha tocat el paper més ridiculitzat i graciós del muntatge, Aitor Galisteo-Rocher, és el director de teatre arrogant i jactanciós, Júlia Truyol és la dramaturga descreguda que passa de tot, Esther López és la dona de Xavi Francès que lluita per mantenir la relació. En aquesta ocasió s’hi ha afegit Mel Salvatierra i Oriol Casals. Cada un dels actors i actrius interpreten dos personatges. Tots ells es van trobant en les situacions més estranyes i rocambolesques que ens puguem imaginar que fan riure per esperpèntiques i insòlites. És com si el text de Joan Yago i de la resta de la companyia se’ls hagués escapat de les mans i l’Israel Solà s’hi trobés a gust dirigint aquesta disbauxa.
Per mi, el millor de la peça és la taula rodona sobre teatre, en la que fan al·lusions a gent de les arts escèniques de casa nostra i en fan crítica amb bon coneixement de causa. Hi ha una segona part de la taula rodona en la que després d’una rave i de tot el que ha passat al llarg de l’obra, els mateixos intèrprets en roba interior han quedat abatuts i exhausts. Així ens ha deixat aquesta obra de La Calòrica.