Un menú tancat - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Una comèdia cuinada especialment per a tu.
Si pots desconstruir una truita de patates, et pots desconstruir també a tu mateix? El nou text de Jordi Casanovas.

Sinopsi

Tres amics es reuneixen un cop cada dos mesos per sopar. Un d’ells, un cuiner reconegut, tanca el seu restaurant perquè puguin sopar sols i posar-se al dia. Però avui, el cuiner els farà una pregunta que ho canviarà tot: “Com és que no ens hem vist mai plorar?”.

Text de l’autor

Quantes vegades hem tastat un àpat, una beguda o un dolç i la memòria ens ha transportat a un moment agradable del nostre passat? Què passaria si, en comptes de moments agradables, els gustos ens portessin a recordar moments que voldríem mantenir en l’oblit? I si aquests records del passat definissin les nostres pors actuals?

Després del treball documental amb JAURÍA tenia ganes de seguir indagant, ara des de la ficció i també amb una mica d’humor, sobre aquesta generació d’homes que ara se sent atacada pels canvis que s’estan produint, que té molta nostàlgia de les èpoques passades i que es resisteix a posar en crisi els seus valors més antiquats perquè potser tenen por d’on els pot portar. Tenim les eines per deconstruir-nos? Sabem quines son les receptes per esdevenir millors homes? Per què les cuines dels restaurants més famosos del nostre país estan plenes d’homes?

Jordi Casanovas

Durada:
85 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 14 anys

Sinopsi

Text de l’autor

Jordi Casanovas

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Trencant estereotips

Després de fer gira per molts teatres de Catalunya, per fi arriba a Barcelona Un menú tancat, la darrera obra de Jordi Casanovas.
Sota la direcció de Llàtzer Garcia, tres grans intèrprets Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz, els encarregats de donar vida a l'Oriol, l'Eduard i en Mateu, els tres protagonistes d'aquesta divertidíssima comèdia.

Tres amics es reuneixen, com cada dos mesos, en el restaurant de l'Oriol, un reconegut xef amb dues estrelles Michelin, per sopar el menú que ha preparat per a la trobada. En aquesta ocasió, l'Oriol ha creat un menú on cada plat, està especialment dissenyat per cada un d'ell. Uns plats que els fa viatjar a moments viscuts, records i emocions. Un sopar on cada plat es converteix en una metàfora de la vida dels tres protagonistes.

Reaccions inesperades, contradictòries, sorprenents. Confessions, canvis, acceptacions.

Una posada en escena encertada.
Unes interpretacions sensacionals.
En Roger Coma que sempre ens regala moments molt divertits, en aquesta ocasió ens ha fet emocionar i remoure. En Joan Arqué ha estat sensacional, sempre l'he vist fent papers divertits, i m'ha sorprès moltíssim veure que bon actor que és fent un personatge més seriós. De l'Òscar Muñoz només puc dir que, com sempre, ha estat genial. De fet, és al que, al llarg de la seva trajectòria professional, l'he vist fer més registres diferents.

Un menú tancat ens parla de l'amistat, del pas del temps i de les emocions des d'una mirada masculina contemporània, trencant amb estereotips sobre la masculinitat tradicional i patriarcal, la de: "els homes no ploren".

Els homes no ploren?
Jo he vist plorar al meu germà, al meu fill... Però sempre s'han justificat. "Ploro de ràbia". "Necessitava buidar". " No vull fer pena"

Les emocions hi són, sempre hi han estat. Totes les persones tenim les mateixes necessitats, els mateixos sentiments.
Per què quan un home plora s'avergonyeix o demana perdó?
Per què no sabem reaccionar quan un home plora?
Per què se n'han d'amagar davant la necessitat de plorar?
Per què creu que si el veuen plorar, li tindran pena?

La pregunta que l'Oriol fa als seus amics: Com és que no ens hem vist mai plorar?
La pregunta que em va fer un dia la meva cunyada: Has vist plorar a en Jaume?
Sí, l'he vist plorar. Moltes vegades. Davant meu, d'amagat a la gent, en la intimitat.

Un menú tancat és assumir que en la vida hi ha bons i mals records, que plorar, dir t'estimo i abraçar-nos és necessari, que totes les persones tenim sentiments i que l'amistat és molt important.

18/05/2025 - La Villarroel
Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

Un menú gens tancat

Tres amics que curiosament tenen noms de tres cuiners multiestrellats del restaurant Disfrutar de Barcelona: Oriol, Mateu i Eduard. Una cuina: on només prepara plats un dels tres. I un conflicte: el cuiner, l'Oriol, demana als seus amics que expressin els seus sentiments, que tinguin un relació més propera i que no esquivin els conflictes, com han fet sempre des que es coneixen, que no han volgut tractar allò que els ha afectat al llarg de la vida.

Com que l'Oriol es queda sol davant de les seves peticions, prepararà un plat a cada un dels seus amics, perquè es converteixin en catarsi. Però, ai las!, aquesta catarsi és poc creïble. Cada un dels amics està encasellat en un rol, de vegades ximplet, i treure'ls d'aquest clixé és difícil i poc creïble. Fins i tot l'amic cuiner que sembla que ha fet l'evolució cap a home sensible és creïble. És com si al menú li faltessin hores per cuinar-se, perquè els personatges s'expressessin amb sinceritat i no de forma encorsetada. El final no hi ajuda, i encara reforça la idea que el menú no està gens tancat. Ara bé, això sí, l'obra distreu i, a estones, diverteix.

10/06/2025 - La Villarroel
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Un gust distret al paladar

No és fàcil explicar a algú altre allò que a una persona li passa pel cap. Especialment difícil ho és quan aquest sentiment o preocupació que sent la persona està fora d’allò que s’espera d’ella. Quan ni tan sols es pot sortir del paper assolit per mostrar realment com se sent algú, es quan el pesar s’acumula i arriba a un límit que pot fer explotar-ho tot.

A Un menú tancat, Jordi Casanovas posa el focus en la trobada de tres amics en el restaurant d’un d’ells per sopar i posar-se al dia. Abans que arribi el darrer, el cuiner i l’altre amic comencen a parlar sobre teatre i què els hi ha passat últimament. I és el primer el que planteja una reflexió sobre la seva amistat. Amb l’aparició del tercer es continua explorant la idea posada sobre la taula del cuiner: han estat a l’alçada emocionalment quan ha calgut? La resposta és clara: no.

Partint d’aquesta base, Casanovas, com ens té acostumats, planteja un tema més profund del què pot semblar pel to còmic i irònic del text. Uns diàlegs ràpids i atropellats a vegades, exposen estereotips i idees preconcebudes del comportament masculí. Unes actituds reprotxables i arcaiques que s’han anat perpetuant. I potser, en aquest camí per exposar una realitat criticable, els estereotips i arquetips s’imposen massa en aquest relat. L’espectadora entén el punt de vista i la voluntat, però aquesta sobreexposició arriba a un límit difús entre la mostra i la perpetuïtat. I és en aquest moment quan es desconnecta dels personatges i el seu objectius. La premissa té una direcció molt interessant, però es perd en uns personatges mancats d’algunes capes més.

Els intèrprets desenvolupen la seva tasca perfectament, donant vida a uns homes amb la crisi de la mitjana edat i preocupats, en el fons, per no estar sent allò que vol la resta de la societat. Però és veritat que en alguns moments la representació arriba a una sobreexcitació dels personatges que no acaba d’encaixar amb el què s’espera.

Una comèdia divertida amb moltes possibilitats que no aconsegueix aixecar al vol del tot i es queda a mig camí de la reflexió que s’intueix que es buscava.

26/05/2025 - La Villarroel
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un menú incomplet

La intenció d’aquest menú teatral era parlar de les masculinitats tòxiques o fràgils en to de comèdia, una mica a l’estil de la sèrie Machos Alfa. La premissa de que els tres amics protagonistes no s’han vist mai plorar potser resulta un pèl forçada, a part de generar una trama molt previsible. De totes formes, el problema principal és que no es creen situacions excessivament divertides, els personatges no aconsegueixen que empatitzem amb ells i les escenes “sèries” o més transcendents tampoc acaben de sorprendre ni emocionar... Una llàstima, sobretot si tenim en compte que el context del restaurant funcionava i que hi havia prou elements interessants per satisfer al públic.

La manca d’una trama que enganxi també és un dels elements que juga a la contra... Tot i així, Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Múñoz fan el possible per defensar les seves rèpliques i donar una sensació de complicitat entre ells. Malauradament no sempre s’aconsegueix, sobretot en aquelles escenes en que sembla que construeixin comèdies de diferent to.

A destacar l’escenografia de José Novoa, que crea un restaurant creïble dins dels marges de l’escenari de La Villarroel, sempre tan complicat i limitat. Un bon embolcall per a una comèdia que potser no funciona del tot, però que pot atraure i convèncer a un bon nombre d’espectadors.

25/05/2025 - La Villarroel
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Siempre me han fascinado los textos de Jordi Casanovas por tratar temas tan frescos con obras de teatro que me han atrapado y fascinado. Soy bastante fan la verdad.
En esta ocasión probaba suerte con una obra en la que a través de la cocina y la gastronomía interpretaba a la masculinidad tóxica y también a la masculinidad frágil.
Con 3 amigos que se reúnen para cenar y empiezan a hablar sobre sus vidas y llegan a la conclusión que nunca se han visto entre ellos llorar y nunca se han dicho lo que se quieren y se aprecian.
Y lo siento mucho pero la pieza no me acaba de funcionar. El ritmo no acompaña y las escenas se alargan probando un aburrimiento y con una sensación que la trama no avanza.
Tampoco ayuda demasiado que los actores estén prácticamente todo el rato gritando y soltando espumarajos por la boca (si estáis en primeras filas lo vais a ver prácticamente desde el principio).
Buena intención pero me ha decepcionado.

20/05/2025
Josep OS

Ahir vaig estar a La Villarroel veient aquesta última comèdia de Jordi Casanovas i que en aquesta ocasió dirigeix Llàtzer Garcia Ens situa en un restaurant d’Estrella Michelin on un dels protagonistes és el seu propietari i en el qual un dia cada dos mesos es reuneixen a porta tancada tres amics de tota la vida, per xerrar i posar-se al dia però en aquesta ocasió la trobada serà molt diferent. Capes i més capes per descobrir, que amb tocs d’humor i críticament indaguen sobre els reptes de l’amistat, la vulnerabilitat dels homes i especialment els desafiaments emocionals. I és que aquest dia el menú serà molt diferent ja que el xef té preparat un viatge d’olors i sabors que farà que aflorin els records del passat que cadascú tenia guardat en la seva intimitat més profunda. Ploren els homes ?
Una suggerent i lluminosa escenografia per a unes solvents interpretacions dels tres actors Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz. He vist millors obres de J. Casanovas sense anar gaire lluny Jauría però com una cosa diferent, és una opció per passar una bona estona.

18/05/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Amistats a prova de temps

Les amistats de tota una vida són un refugi, però també poden ser un mirall incòmode que ens obliga a enfrontar-nos als nostres propis canvis. Quan el temps passa, les […]

4 abril 2025

Una comèdia cuinada especialment per a tu.Si pots desconstruir una truita de patates, et pots desconstruir també a tu mateix? El nou text de Jordi Casanovas.

Sinopsi

Text de l’autor

Amistats a prova de temps

Una comèdia cuinada especialment per a tu.
Si pots desconstruir una truita de patates, et pots desconstruir també a tu mateix? El nou text de Jordi Casanovas.