Jordi Bosch Argelich

Non solum és una peça escènica de gran qualitat interpretativa i conceptual, protagonitzada per Sergi López, dirigida per Jorge Picó i escrita a quatre mans pels dos. L’obra es presenta com una proposta de teatre existencialista, on l’humor absurd, la paraula, el gest i el moviment es combinen per explorar la identitat, la solitud i el sentit de la vida. L’actor interpreta múltiples personatges, en un diàleg constant i frenètic amb ell mateix, amb una gran versatilitat expressiva que oscil·la entre la comicitat i la profunditat filosòfica. L’escenografia és mínima però eficaç: un espai nu que permet focalitzar tota l’atenció en el cos i la veu de l’actor. La direcció acompanya amb subtilesa el virtuosisme interpretatiu d’en Sergi López, oferint […]

Kramig, escrita i dirigida per Marta Buchaca, és una comèdia sobre l’amor imperfecte i les expectatives que mai s’acaben de complir. Una història d’amor contemporani, fràgil i contradictòria, com totes. Una parella improbable es troba en un moment clau. Ella és una romàntica desordenada, impuntual, intensa. Ell, un escèptic controlat, però ple de manies. Moltes manies i supersticions. I en aquest aparent caos sorgeix la idea d’un fill… Sí? No? Sí, però ara no…? Enmig d’aquest dubte permanent, pren protagonisme un peluix d’Ikea, un panda anomenat Kramig que serveix de mirall, d’excusa i de metàfora. De vegades, resulta més senzill parlar amb un peluix que amb la persona que tens al costat. L’autora i directora, veu indiscutible de la dramatúrgia […]

En diverses entrevistes, l’autora descriu la seva creació com una petita història. Una història “amb h minúscula”, diu. No us la cregueu. Segurament es refereix a que la història és particular, una de tantíssimes vivències que els temps han forçat a escriure. Però és que amb ella es pot llegir el món. Es tracta d’un viatge en el temps i en la memòria, una fugida perpètua que esdevé llegat familiar i, alhora, ferida col·lectiva. La tercera fuga, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, amb la col·laboració dramatúrgica d’Albert Pijuan, s’inspira en vivències reals de la pròpia autora per construir una ficció de gran abast sobre la memòria, l’exili i la supervivència. La […]

Àngel Guimerà va escriure L’aranya el 1906, representant a l’escenari les llums i les ombres (més aviat aquestes) d’una classe menestral barcelonina que aspirava a configurar una petita burgesia i que, malgrat es dissolia, encara era present el alguns barris de la ciutat. El Teatre Nacional de Catalunya commemora, amb la seva posada en cartell, el centenari de la mort del dramaturg i poeta (Barcelona, 1924). En escena, extrems personatges vibren, connecten, interactuen com electrons, en un anar i venir aparentment caòtic per quotidià. De la interacció en neixen reaccions a estones dramàtiques, còmiques, sarcàstiques, romàntiques… totes elles d’un temps molt llunyà, malgrat les pretensions d’aproximació. El director, Jordi Prat i Coll n’ha reescrit el text per adaptar-lo a una […]

La confiança, la por i la paranoia Una controvèrsia servida des de diferents punts de vista. Un text que amb el pas del temps ha guanyat vigència perquè la situació la sentim present, perquè la neurosi de l’amenaça, els prejudicis, la paranoia i la sospita conviuen en una societat angoixada, i perquè les xarxes escampen les pors i les hipòtesis com a certeses, com taca d’oli, i és impossible fugir-ne si en som protagonistes. En Jordi, entrenador de natació d’un grup d’infants menuts que comencen a nedar sense bombolla, calma el neguit d’un infant amb una abraçada i un petó, i tot es desencadena. El gest és interpretat pels testimonis i per les famílies, que es queixen a l’Anna, la […]