Recomanacions

Les expectatives generades arran de la roda de premsa del passat dia 19 de juny, que ens feia preveure un gran espectacle, havien quedat una mica aigualides per les crítiques negatives que ens van arribar després de la gala inaugural del Festival Grec. Crítiques que, ara, un cop vist l’espectacle, no podem entendre ni compartir. Deia Oriol Broggi, director d’aquest muntatge, que ha obert l’edició d’enguany del festival Grec, “posats a explicar històries… expliquem-ne una de les més antigues del món!“. Un text amb més de 4.000 anys d’història que encaixa perfectament amb la narrativa del festival. Versionada per Jeroni Rubió Rodon, que defensa que aquesta història no mereix ser tancada al Museu dels Textos Morts, sinó que cal que […]

Sota la direcció de Sergi Belbel, a la Sala Beckett es representa Una gossa en un descampat, un text de Clàudia Cedó que tracta, sense embuts, un tema tabú a la societat actual: la mort perinatal. Es tracta d’un text punyent que intenta descriure, si un cas és possible, com de dolorós por ser el fet de perdre un nadó abans d’ésser nascut. Tot i aquest plantejament inicialment tràgic i dramàtic, la representació –en comunió amb el text—tracta d’al·legoritzar tot aquest dolor i trobar, estoicament, quelcom constructiu en una situació tan tràgica. D’aquesta manera, la representació tracta de representar la bellesa que es pot trobar en un descampat: tot allò que es pot aprendre, i fins i tot “gaudir”, d’una […]

L’Orquestra Simfònica del Vallès va presentar ahir “Immortals del cinema” a la sala Versus Glòries. Es tracta d’un espectacle dirigit a tots els públics, especialment als cinèfils i amants de la música en directe. Una hora de bona música acompanyada de la magnifica veu del l’actor i doblador de rodatge Salvador Vidal, conegut per posar veu als actors George Cloone, Michael Douglas, Liam Neeson, Mel Gibson, Harrison Ford, … Salvador Vidal a banda de conduir l’espectacle, també interpreta alguns dels diàlegs de les pel·lícules a la que fa referència les melodies que es poden escoltar al llarg del concert. La música és una part fonamental de l’art audiovisual, ja que gràcies a ella, els espectadors podem sentir tot tipus d’emocions, […]

Gilgamesh és l’heroi primigeni, i el Poema de Gilgamesh, conservat en tauletes d’argila durant 5.000 anys, és literatura primigènia, fundacional d’allò que, molt més tard, hem anomenat ficció. Per tant, si assistim a una representació d’aquest poema èpico-mític, estem assistint a la representació del que podríem anomenar la primera història (de què tinguem notícia, si més no) que va ser explicada, i que va agafar forma per transmissió oral abans de ser fixada. La proposta d’Oriol Broggi s’articula a partir d’aquests dos elements (no només eh), i per aquesta raó decideix que la història ens sigui, en bona part, explicada en veu alta, contada per enèssima vegada per veus que ressonen des de temps immemorials i que han estat repetint […]

Para hablar de Falsestuff, me resulta inevitable recordar Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, obra de 2013 que los jovencísimos Nao Albet y Marcel Borras representaron en la misma sala pequeña del TNC. Y es que el que fue el último trabajo de la compañía T6 tiene mucho que ver con el que ahora nos ocupa. Retomamos los elementos metateatrales, las estridencias, las influencias cinematográficas, el humor negro, los giros de guion y el formato espectacular. Teatro rápido, fresco y gamberro en el que el nada es lo que parece vuelve a ser norma. Puro estilo Nao&Marcel. En esta ocasión pero, Falsestuff es también un juego de forma. El enigmático Boris Kaczynski, encarnado por el cómico americano Jango Edwards con […]

Aquesta proposta, de la que no desvetllarem la sinopsi -per no fer spoiler- més enllà que una reunió familiar es torça, té una gran virtut: l’alt interès de tots els temes apuntats (la maternitat sense parella, el paper del pare no acceptat, el preu dels principis de cadascú, els límits reals de l’amistat, la força dels vincles familiars…). Llàstima que massa pals a tocar acostuma a significar, com en aquest cas, que tots queden només en tractament superficial i és perd l’oportunitat que cap d’ells sigui el centre de l’obra i doni peu a reflexions i diferents acostaments. I té un defecte: el registre o la barreja dels mateixos. Es passa d’un a un altre, sense gaire versemblança ni evolució […]

XENOS, és una proposta de dansa d’Akram Khan Company, amb una coreografia que mostra la bellesa i l’horror, les dues cares de la condició humana. L’acció transcorre durant la 1a Guerra Mundial, i ens parla de l’experiència d’un dels molts soldats colonials que van lluitar i morir en el conflicte, mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi britànic. A partir de la història d’un únic individu, fa emergir la qüestió del paper de la història en el desenvolupament de la humanitat. Que aprenem de les nostres tragèdies? Una representació que comença amb un casament indi, on un ballarí kathak entreté als convidats. Talls d’energia i el so de les bombes ens retorna al ballarí, ara ja un soldat, revivint els […]

Un dinar familiar no és mai fàcil, menys quan se celebren festes senyalades. I a Humans se’ns presenta, precisament, una escena com aquesta. Una família americana de classe mitjana-alta que celebren el dia d’Acció de Gràcies. Uns pares, l’àvia, les dues filles i la parella d’una d’elles. L’escenari és el pis nou de la parella que, aprofitant l’avinentesa, estrenen la seva nova llar. En un principi tot sembla anar perfecte. Per una banda, tenim els pares amb les seves queixes del pis, del barri, qüestionen la idoneïtat de la ubicació i de la casa escollida, com qualsevol progenitor. La filla defensa a ultrança la seva elecció i la nova vida amb la seva parella. Per un altre cantó, hi ha […]

Dues peces controvertides, no tant per la trama de cada text, sinó pel rerefons de crítica implícita que comporten a la societat de l’època a la que es refereix Václav Havel i que, en certa manera, es poden extrapolar perfectament al dia d’avui, malauradament. Per un costat, tenim Audiència que explica com un autor teatral ha acabat treballant en una fàbrica de cervesa perquè el règim que governa el seu país/ciutat el troba molest o inapropiat. Vanek és aquest autor i l’únic que li ha permès obtenir una feina i sobreviure és un cerveser. Un home que, al mateix temps, viu en la decadència i que, entre tanta misèria, només intenta extreure alguna cosa del seu treballador per poder sobreposar-se […]

A mesura que un director va agafant trajectòria, comença, cada vegada més, a ser coneixedor dels recursos escènics que millor el funcionen, quins li agrada més fer servir i amb quins se sent més còmode. El problema apareix quan aquests recursos comencent a usar-se de forma automàtica, més perquè serveixen per identificar el muntatge amb la personalitat de qui hi ha al darrere i no pas perquè, realment, siguin la millor manera d’explicar la història en qüestió. Això és una mica el que passa amb El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, espectacle inaugural del Grec 2018 a càrrec d’Oriol Broggi. No crec que sigui just dir que és un espectacle dolent perquè no ho és. Tenint en compte que es […]

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de “The Humans” del dramaturg nord-americà Stephen Karam. Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra. Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial […]

És molt interessant comprovar com la família, i sobretot les reunions familiars, han esdevingut gairebé un gènere propi dins de la dramatúrgia anglosaxona. Des d’El Llarg sopar de Nadal fins a Agost hi ha hagut moltes celebracions i molts àpats en família que han servit per desemmascar problemes latents i acostar, o separar, personatges units per vincles afectius. En el cas d’Humans no estem gaire lluny d’aquestes premisses; l’arribada al pis de Nova York, l’àvia malalta, la unió de les germanes, el dinar del Dia d’Acció de Gràcies… Tots són temes que ja hem vist en altres arguments, però que aquí es veuen actualitzats amb la introducció d’una filla lesbiana o alguns apunts sobre els atemptats de l’11 de setembre. […]

Nao Albet i Marcel Borràs s’inspiren en John Falstaff, un personatge de ficció que apareix en tres dels drames de William Shakespeare, per crear aquest muntatge hilarant, que gira en torn la falsificació i l’estafa. Probablement quan sentim parlar d’una falsificació, el primer que ens ve al cap és la d’una pintura, el quadre d’un pintor famós; però tot i que l’obra comença entorn a la falsificació d’una pintura, Nao Albet i Marcel Borràs ho porten més enllà, dins el terreny de l’art, com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre. Fins hi tot ens colen un fals col·loqui durant la mitja part de la funció, en la que algun que altre espectador hi cau de quatre grapes. […]

Concert teatralitzat a càrrec de Virgínia Martínez dirigit per Xavi Casan. Al principi, em va passar com amb aquell “Balla amb mi”, em va costar entrar per la falta de context explícit, que no dramatúrgia, que les lletres i interpretacions tenen molt de pes. Per exemple, la cançó que dóna títol a l’espectacle la vaig entendre (ho admeto) al col·loqui posterior. Si hagués conegut abans la seva història, lligada als linxaments, crec que l’hagués gaudit més, com amb d’altres peces. És a dir, no quedar-me només amb les molt bones interpretacions sinó que hagués agraït una mica d’història de les cançons o èpoques, crec que m’hagués ajudat a entendre i copsar millor el perquè i quan van ser escrites i […]

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal. L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar […]