Nídia Tusal

Josep Maria Mestres porta al Teatre Lliure L’herència, la multipremiada peça del dramaturg Matthew López, estrenada el 2018 i considerada per la crítica com l’obra nord-americana més important del segle. Amb un extens repartiment masculí amb grans noms com Carlos Cuevas, Carles Martínez, Abel Folk, Dafnis Balduz o Albert Salazar.

El llibre Avi, et trauré d’aquí de l’escriptor i professor de llengua i literatura catalanes Joan Pinyol s’ha convertit, de la mà de la companyia Teatre Nu, en un espectacle teatral. El punt de partida és un fet real que travessa el segle XX: la descoberta que l’avi de l’autor, Joan Colom, mort al final de la guerra i enterrat a Lleida, havia estat traslladat d’amagat al Valle de los Caídos juntament amb milers de víctimes republicanes.

La versió teatral d’Avi, et trauré d’aquí combina el llenguatge documental, a partir del testimoni de l’autor, amb la ficció poètica per construir una experiència que oscil·la entre la història i la intimitat.

Àurea Márquez i Miquel Malirach interpreten tot de personatges diferents que viuen moments diversos de la història: des de la guerra i la postguerra, fins a la transició i el present. Les veus d’aquests personatges es combinen amb fragments de cartes, cançons i documents, per teixir un relat que dona veu als silencis d’una generació.

Hem de posar els ideals per damunt de l’amor o a l’inrevés? No miris és una ficció de Cultura i conflicte basada en fets reals, on el joc i l’experimentació tenen un paper destacat.

A escena hi trobem una galeria de personatges a la frontera entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Cal deshumanitzar un monstre per reconèixer-lo? Podem ser nosaltres, el monstre? I l’amor, on queda? Com s’estima un pare repudiat pel seu entorn? Els intèrprets Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana en el seu intent de posar paraules als abismes d’una família i, de retruc, de tota una societat.

On van a parar tots els ‘caiguts’ del sistema educatiu?

La llei de la gravetat és un monòleg en primera persona construït en dos temps: l’Èric professor de vint-i-set anys i l’Èric alumne, de quinze. A través d’aquest viatge, la peça obre preguntes sobre la responsabilitat, la culpa i les esquerdes del sistema educatiu que afecten tant alumnes com docents.

450 Volts és un projecte documental i escènic de Marta Gil Polo i Marta Barceló que articula experiències reals i experiments de psicologia social, que es despleguen en un dispositiu on els estudiants representen, investiguen i descobreixen el relat a través de la filmació. Un espai metateatral on la memòria, la responsabilitat i la condició humana es posen a prova i conviden el públic a acompanyar-los en aquesta recerca inquietant i necessària.

Última nit dels Dimecres d’aniversari, l’espai d’encontre i de celebració de l’esperit d’un teatre obert i valent, que va apostar des de l’inici per la inclusió i la barreja de diferents llenguatges artístics dalt de l’escenari. Quatre peces úniques en quatre dimecres successius, dins de l’escenografia de L’herència, que reprodueix una sala d’assaig del Teatre Lliure.

Quatre mons. Quatre moments. Quatre trobades. Allà on comença tot.