CCCB

A Credere alle Maschere (Creure en les màscares) no hi ha cap actor, només una cadira i unes màscares, en la proposta d’un dels grans de l’escena europea, Romeo Castellucci. Director, escenògraf, il·luminador, figurinista, artista complet, el seu teatre renuncia a la primacia de la paraula per apostar per unes imatges d’una riquesa extraordinària.

Pau Aran, ballarí barceloní que treballa amb els grans de la dansa europea, estrena la primera coreografia en la qual no actua. Mira de transcendir les identitats de gènere i sexuals per anar a l’origen dels malestars humans. A La mateixa diferència cerca en la dansa una manera de reunir-nos, de sostenir la diferència i d’intuir, en col·lectivitat, altres maneres d’habitar el món.

Hem de posar els ideals per damunt de l’amor o a l’inrevés? No miris és una ficció de Cultura i conflicte basada en fets reals, on el joc i l’experimentació tenen un paper destacat.

A escena hi trobem una galeria de personatges a la frontera entre el compromís polític, la traïció, la culpa i el silenci. Cal deshumanitzar un monstre per reconèixer-lo? Podem ser nosaltres, el monstre? I l’amor, on queda? Com s’estima un pare repudiat pel seu entorn? Els intèrprets Pep Cruz, Marta Marco i Erol Ileri es veuran atrapats en un thriller sobre les zones grises de la condició humana en el seu intent de posar paraules als abismes d’una família i, de retruc, de tota una societat.