Escape Room 2

Text dels autors

Ara tot just fa 5 anys vam estrenar “Escape Room”, una obra de la qual ens sentim molt orgullosos i que ha tingut força èxit a escala nacional i internacional (adaptació cinematogràfica inclosa). Però el que sempre ens ha emocionat ha estat la resposta i l’entusiasme del públic. Veure la gent gaudir amb l’obra, o amb la pel·lícula, sempre és un privilegi pel qual ens sentim profundament agraïts. I és aquest mateix públic, en trobades informals a la sortida del teatre o en col·loquis postfunció,que sempre ens feia la mateixa pregunta: hi haurà segona part? Aquesta pregunta,per una banda,t’omple de satisfacció en veure que hi ha un desig de més, però alhora també t’omple de pànic per la pressió de satisfer les expectatives. A més a més, això de fer una seqüela en el nostre món teatral no és només una raresa sinó que alguns ho poden considerar una blasfèmia. “Fer una obra amb un “2” en el títol?? Pffff…Seran comercials, quins venuts, només pensen en els diners… com s’atreveixen? Segur que a més no serà tan bona com la primera, que a més a més està molt sobrevalorada, per alguna cosa no tenen cap premi… només es dediquen a fer riure, bah, que banals… i ja se sap que les segones parts mai són bones…”Potser sí. Potser no ho hauríem de fer…El que passa és que nosaltres treballem pel públic.I el públic vol una altra ració d’allò que els va agradar, i li servirem.Això sí, és tot un repte. Fer una segona part no és gens fàcil perquè,per una banda,has de cenyir-te a un terreny de joc preestablert, una fórmula, un to (que és el que la gent vol tornar a gaudir) però a l’hora també ha d’haver-hi quelcom de nou i diferent.
Per nosaltres, la clau està sempre en els personatges i en els seus conflictes. En aquest cas, agafar uns personatges coneguts i veure com poden haver evolucionat en cinc anys per tornar-los a “rebregar” una miqueta ha estat realment divertit. I fer-ho amb una nova història que té lloc en un escape room, tocant temes del dia a dia amb el qual els nostres espectadors es puguin identificar. I a més, provocar riures i emocions…… i sorprendre… … i arriscar…… i fer coses increïbles que no s’hagin vist mai en un teatre… … i… … i ja callem.

Joel Joan i Hèctor Claramunt