L’any 2020, l’escriptor i filòleg Màrius Serra va publicar amb Edicions Proa una versió completa i actualitzada al català modern de la cèlebre novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un dels cims de la literatura catalana i del segle d’or valencià. La Fundació Romea va acollir aleshores una presentació del llibre on van participar diversos intèrprets. Allà va néixer la idea de tornar a dur la novel·la a escena. Quatre anys després, el muntatge és una realitat i el Teatre Romea n’acollirà l’estrena en el marc de Grec Festival de Barcelona.
Joan Arqué, un dels actors que va participar en la presentació, n’ha assumit la direcció després de triomfar amb Canto jo i la muntanya balla, l’adaptació de la novel·la d’Irene Solà que va codirigir amb Guillem Albà, a partir d’una dramatúrgia de Clàudia Cedó. Es dona el cas que aquesta serà la tercera adaptació de Tirant que acull el Romea.
El 1988, Pawel Rouba va dirigir-hi la magna adaptació de Josep Maria Benet i Jornet, coproduïda pels Centres Dramàtics de València i Catalunya i, anys després, Calixto Bieito hi duria la seva peculiar versió, creada l’any 2007 amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la convidada d’honor, amb dramatúrgia de Marc Rosich i composició musical de Carles Santos.
Ara, la nova versió de Màrius Serra i Joan Arqué se centrarà “en els episodis menys coneguts de Tirant”, és a dir, en aquells que transcorren al nord de l’Àfrica, després que Tirant abandoni Constantinoble creient que la seva estimada Carmesina l’ha traït amb un jardiner negre anomenat Lauseta. L’espectacle ha tingut l’assessorament de Denise Duncan per realçar el discurs dels personatges menys reconeguts de Tirant, com el rei Escariano d’Etiòpia o la princesa Maragdina, filla del rei de la ciutat algeriana de Tremissèn.
La idea és mostrar com el germen de molts conflictes actuals al voltant de la Mediterrània tenen l’origen en la visió expansiva i colonitzadora d’Europa que neix, precisament, durant l’època de les novel·les cavalleresques, arran de la caiguda de Constantinoble. Un fet històric que Martorell va combatre des de la ficció amb la ucronia de Tirant i que alimentaria una idea de reconquesta que encara avui ressona en els moviments d’ultradreta europeus.
El repartiment compta amb intèrprets de renom com Quim Àvila, Laura Aubert, Moha Amazian, Neus Ballbé, Clara Mingueza, Ireneu Tranis o Agnès Jabbour. També hi trobarem la cantautora Judit Neddermann que, juntament amb Aubert i Tranis, ja va participar en l’adaptació de Canto jo i la muntanya balla amb notables resultats.
Com en aquell muntatge, la nova adaptació de Tirant disposarà de tota mena de recursos sonors i escènics, com l’ús de titelles, per recrear les nombroses batalles i espais de la novel·la. Tot i que l’acció de l’obra començarà en el cinquè capítol, Màrius Serra ens assegura que els espectadors reviuran tota la colossal història de Tirant a través dels seus records i accions.
Més informació, imatges i entrades a:
