Recomanacions

Tots sabem que no totes les fusions entre el classicisme i la modernitat funcionen en teatre, sent moltes les propostes que no han acabat de quallar al llarg dels anys com a conseqüència de ser massa gratuites o per presentar una important manca de coherència interna. Potser, aquestes han mostrat una falta de respecte als trets originals o s’han enfocat des d’unes pretensions massa altives a partir d’una visió de l’època actual que ha impedit atorgar veracitat a allò que estem presenciant. Així, quan ens trobem amb una obra com Juicio a una zorra, aquesta resulta ser un autèntic regal per als amants del teatre, gràcies a les grans virtuts que conté i que lliguen a la perfecció a través […]

El primer que tinc en ment al pensar en Don Juan, és el fet de ser una d’aquelles obres que surts encantat per el que has vist. La màgia per l’escenografia i el lloc de llum perfectament lligat amb la perfecció en que Miquel Gallardo aconsegueix donar vida a tots els personatges. Poques vegades he pogut veure com una titella ofereix una actuació i t’oblides del titellaire. A més, en aquest cas, Miquel dóna vida a la titella a la vegada que actua. Un doble esforç !! Avui a més he tingut la sort de poder assistir a una xerrada amb l’artista i amb la noticia que gràcies a l’èxit que té aquesta proposta han pogut prorrogar fins el 14 […]

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població. Guimerà no ens explica només una història d’amors amb culpables i innocents, també ens parla de passió amorosa, del desig dels dos protagonistes. El text ha estat actualitzat amb un llenguatge més proper al dia d’avui, per la mateixa Carlota Subirós, tot i deixar la història tal com la va pensar Guimerà quan la va escriure, en un intent d’apropar els clàssics catalans al públic jove. Molt destacable la interpretació de la parella protagonista i molt especialment la de Mar […]

Sunday Morning és un thriller en forma de comèdia escrit i dirigit per Carol López i protagonitzat per Nausicaa Bonnín, Isak Férriz i Sergio Matamala. Ens diuen que passa en una comissaria de policia… jo no ho vaig veure gaire clar per diversos motius que no us desvetllaré per no entrar en spoilers. És dissabte per la nit. A fora plou. Dos personatges, en Robert i l’Anna, una situació surrealista, uns personatges surrealistes… Tot comença força bé, es crea la intriga entre els espectadors. La cosa pinta bé. Espero, espero, espero, espero, espero, això s’allarga, començo a perdre l’interès… Miro el rellotge, començo a badallar. Espero, suposo que ara ens sorprendrà, però rés de rés. Començo a pensar que… potser […]

Vàrem descobrir la Lali Ayguadé dins del MAC Festival 2015 amb l’espectacle “INCÓGNITO” juntament amb el ballarí Nicolás Ricchini al Parc de la Ciutadella. Vaig flipar !!!, i des de les hores sempre que ens és possible, no ens perdem cap espectacle en el que estigui el seu nom. Fa poc la vàrem poder tornar veure en l’espectacle “BÈSTIES” amb la cia de circ Baró d’Evel al Mercat de les Flors, en una carpa instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu. Aquesta vegada i de nou al Mercat de les Flors, ens ha presentat “KOKORO” el seu primer espectacle de gran format creat per ella, en la seva nova faceta com a coreògrafa. És un treball d’interpretació física i de moviment […]

No gaires actrius poden enfrontar-se a un monòleg com La llista i sortir-se’n. Laia Marull és, sens dubte, una d’elles. La seva interpretació és magistral, carregada de matisos i d’una gran intensitat. Marull dóna vida a un personatge complex, atrapat en les seves pròpies obsessions i en una vida que el té presoner. Les llistes de tasques són la seva forma d’intentar endreçar el caos i recuperar la cordura que se li escapa entre els dits. Amb una escenografia senzilla però molt efectiva, unes llums de somni i un espai sonor francament evocador, La Brutal torna a encertar amb aquest muntatge que, a més, recupera Laia Marull després de més de dos anys sense trepitjar un escenari. No us la […]

Sobre el paper, No apostis pels anglesos prometia una comèdia divertida i intrascendent protagonitzada per rostres coneguts. Res a dir, una bona comèdia que ens faci oblidar els problemes sempre és d’agrair. Malauradament, No apostis pels anglesos no arriba a complir la seva promesa. Aquesta història de tres amics enganxats a les apostes per internet no acaba d’enlairar-se en cap moment. El ritme és lent i les interpretacions planes. Un text basat en la tensió (la trama gira a l’entorn del resultat d’un partit de futbol que s’està disputant) esdevé avorrit quan aquesta tensió no es manifesta sobre l’escenari. Una autèntica llàstima. Més informació a Somnis de teatre

Xarnegos és un d’aquells espectacles modestos però ben acabats que corren el risc de passar desapercebuts a la cartellera postnadalenca (tan i tan carregada d’estrenes). Xarnegos formula una pregunta complicada: d’on som realment? Quina és la nostra pàtria? Sobre l’escenari, un ventall de personatges molt humans ens faran partíceps dels seus problemes i inquietuds amb un magnífic to de comèdia que anirà esdevenint més dramàtic a mesura que avança la història. Xarnegos no només fa passar una bona estona sinó que, a més, planteja preguntes interessants amb tendresa i sense dogmatismes. Francament recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Ja és una tradició que els Parking Shakespeare deixin el Parc de l’Estació del Nord a l’hivern per buscar aixopluc en un teatre i muntar un espectacle. Enguany, en comptes d’un teatre, han trobat refugi al Centre Cívic Parc Sandaru, ubicació que, en el fons, els reivindica com a grup de teatre en espais no convencionals i encaixa perfectament amb el seu tarannà. A Les males persones trobem tots els ingredients habituals dels Parking Shakespeare: un text clàssic (Els Bandits de Schiller), una adaptació abreujada (signada en aquest cas per Carles Mallol) i el repartiment de sempre. Un muntatge que agradarà als seus incondicionals (que en són molts). Més informació a Somnis de teatre

“Ara” és el primer projecte que ens presenta la jova companyia de teatre i creació KUNSTant. L’obra escrita i dirigida per Gisela Saló, està inspirada en fets reals. Concretament sorgeix de la unió de dues històries, dues vivències familiars molt properes a ella i que n’ha volgut deixar constància. “Ara” és un viatge al passat. És una història d’amor i d’amistat, de patiment i de poder, d’esperança i desencís; la història de la Teresa Carreres. És un muntatge molt i molt treballat i documentat. S’ha tingut en compte una sèrie d’elements que fan que la història sigui més creïble. El mobiliari i el vestuari són fidels a l’època (documentats en fotografies reals). Hi ha audiovisuals que ens mostren diferents vivències […]

Creiem sincerament que es tracta d’un dels millors espectacles teatrals dels darrers anys. Eva Dolç (Emma Vilarasau) és una actriu que ha deixat d’interpretar als escenaris després de molts anys de ser una actriu consagrada i reconeguda… i els espectadors durant tota la representació es preguntaran per què està ferida. Dos joves que s’inicien en aquesta professió, la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), intenten aprendre l’ofici d’actor, amb el suport dels consells que l’Eva els aporta. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els […]

La novel·la Ronda naval sota la boira va ser escrita per Pere Calders entre 1954-1955, i la companyia Els Pirates Teatre la posa en escena per primera vegada. Aquesta obra és un joc entre la realitat i les diferents percepcions que es puguin tenir d’aquesta realitat, portant-nos a reflexionar sobre les contradiccions i dubtes de la condició humana. A Ronda naval sota la boira se’ns explica les aventures de la tripulació del transatlàntic Panoràmic, que ha quedat atrapat dins d’una boira espessa i uns corrents circulars, dels que no hi ha manera de sortir. El Capità Maurici d’ençà que coneix la notícia, viurà obsessionat en portar tots els passatgers a una mort digna. Fins hi tot improvisarà una banda de […]

L’evolució com a actriu de Carmen Machi, vista amb una certa perspectiva, ha estat espectacular. Coneguda pel gran públic com a secundària a la sèrie Siete vidas i, més endavant, per Aída, avui ningú posa en dubte la seva gran talla d’actriu de teatre dramàtica i, en realitat, tot terreny. I és que aquesta artista madrilenya ja ha demostrat del que és capaç en muntatges anteriors com La tortuga de Darwin, Falstaff o Almuerzo en casa de los Wittgenstein. És per aquest motiu que l’espectador que acudeix a veure el seu treball a Juicio a una zorra ja té la predisposició d’assistir a un recital de talent. I, la veritat, és que no decep el més mínim. Miguel del Arco […]

Mai havia vist un còmic que sense la preuada catapulta de la televisió fes un espectacle d’humor amb tanta repercussió i solvència com Cinquanta ombres d’Andreu . Ha passat, en el que dura una temporada, de les sessions golfes del Teatre del Raval a tres funcions setmanals al Club Capitol. Poca broma! Estem davant d’alguna cosa més que un títol oportú que crida l’atenció. Es tracta d’un espectacle que ha activat la millor, la més antiga i la més honesta de totes les promocions: el boca-orella. Cinquanta ombres d’Andreu t’arrencarà rialles encara que no vulguis. Enhorabona Andreu i Rocío, és esperançador veure com les coses ben fetes cauen pel seu propi pes. De veritat que val la pena. No t’ho […]

El meu desconeixement en dansa és quasi bíblic, però Kokoro m’ha interessat. M’ha semblat que els ballarins han estat fantàstics i que l’obra tenia màgia, una màgia que no he entès, però que atribueixo a la meva ignorància. La música suggerent i la il·luminació superba. No en sé dir res més, però estic content d’haver-hi anat. Descobriré un nou món a partir d’aquí? Tant de bo! La valora al just mig perquè no en sé més. La crítica completa » http://bit.ly/1Nsy0dm