Mamma mia!

Per més que haguem vist la pel·lícula centenars de vegades, per més que haguem escoltat la música d’ABBA sense parar, Mamma Mia! no deixa de sorprendre. És una dosi d’energia i vitalitat que val molt la pena anar a gaudir, comprant l’entrada per veure aquest musical que ja s’ha convertit en un dels grans clàssics.

Més enllà de la trama, de la història que explica, ben coneguda per tothom, és fonamental destacar la feina de tot l’elenc. Sens dubte, això és el que fa brillar encara més aquest espectacle. Les tres actrius principals són extraordinàries, així com la resta: els actors masculins, la jove protagonista i, per descomptat, l’equip de cantants i ballarins que els acompanya.

L’escenografia és impressionant i molt evocadora. Reprodueix a la perfecció l’essència de les illes gregues on es desenvolupa la història. El joc de rotació de panells per donar vida a diferents escenaris és perfecte, i la il·luminació és al·lucinant. I si tot això es combina amb cançons tan reconeixibles per tothom… l’espectacle està assegurat!

Aquesta nova producció de “Mamma Mía!” sens dubte supera l’original, tant en els aspectes tècnics (el temps i els avenços hi juguen a favor) com en l’artístic; quin plaer comprovar com SOM selecciona els seus elencs tenint en compte que, a més de cantar i ballar de manera excel·lent, també sàpiguen interpretar text. Encara que pugui semblar una obvietat, és l’aspecte en què solen flaquejar la majoria de produccions; tanmateix, aquí es potencia, fent que la producció creixi, arribi i traspassi.

Aquest musical pertany a aquell gènere que molts anomenen “jukebox”, ja que utilitza les cançons d’ABBA per teixir una història al seu voltant, oferint al públic l’oportunitat de tornar a gaudir dels ritmes archiconeguts del grup, amb l’afegit d’una història divertida que les embolcalla en el més pur estil feelgood. I és que… qui no surt després de veure el musical amb ganes de posar-se a ballar al mig de la Gran Via?

Aquesta nova producció compta amb un escenari renovat que no té res a veure amb el de produccions anteriors, en què s’aprofita fins al més mínim detall. No hi ha canvis espectaculars, ni falta que li fa; tanmateix, sorprèn en les seves múltiples dimensions gràcies a una il·luminació fabulosa.

Pel que fa a l’aspecte interpretatiu, l’elenc és extraordinari. L’energia que desprenen i la precisió amb què executen cada una de les coreografies és brillant. Quin gust veure’ls treballar. El rollazo i l’energia que transmeten fan que el llistó artístic, dins del gènere, es col·loqui ben amunt; donant-nos l’oportunitat de descobrir nous talents dins del musical com Gina Gonfaus en el paper de Sophie, Gallo Ryan com a Sky, Elena Díez, Jennifer Lima, Fran Moreno o Pep Guillem.

Verónica Ronda continua regalant-nos una Donna plena de matisos i amb una factura vocal que ens diverteix tant com ens emociona. La seva solvència com a actriu és innegable; els qui la coneixem de treballs anteriors gaudim d’aquesta nova faceta i ens alegra veure-la en un gran escenari brillant com ho fa.

Al seu costat trobem les seves dues amigues, Rosie i Tanya, que en aquesta funció van ser interpretades per Ylenia Baglietto i Mariola Peña, respectivament. Un esclat de diversió i complicitat, i això que la Ylenia té la difícil tasca de ser cover de l’arrolladora Inés León. Poder i empoderament a borbollons.

Carlos de Austria continua aquesta temporada com a Harry —i com es gaudeix!—; és amo i senyor d’aquest paper, que es cruspeix amb les dues mans i ens ho encomana. I al seu costat trobem Víctor Massán, un actor amb un carisma que sedueix faci el que faci, i Joan Olivé, que completa un trio amb què s’intenta fer un retrat de les diferents masculinitats ple d’humor i tendresa.

Sens dubte, la mà de Juan Carlos Fisher —compte amb aquest director, perquè ens està regalant grans treballs tant en musical com en text— ha revitalitzat una producció que mereix romandre en cartell tant de temps com la seva predecessora.

El musical de Mamma Mia!, amb les míticas cançons d’ABBA, torna a Barcelona. I és que l’efecte Mamma Mia! pega fort a Espanya. És un dels musicals que més vegades s’ha representat al país, i no és d’estranyar que torni una altra vegada de la mà de SomProduce, perquè també és un dels musicals més representats al món i que més rècords de vendes ha batut.

Però si ja s’ha representat tantes vegades, hi ha alguna cosa nova per veure? Doncs sí, hi ha moltes coses per descobrir. Com a clàssic dels musicals que és, sempre hi ha alguna novetat per veure i descobrir, i per als amants d’ABBA és ja una visita obligada si passen per Madrid.
En aquesta versió gaudim de coreografies d’Iker Carreras, que aporten un toc renovat i fresc al que hem vist en altres ocasions, amb el seu estil especial. També cal destacar la descomunal escenografia que ens transporta a l’hotel situat en aquella illa paradisíaca, una escenografia que sembla no tenir fi i treballada amb tot detall. Però encara que tingui música d’ABBA, això no ho és tot. L’equip d’actrius i actors està en el seu punt, i vull destacar principalment la interpretació de Verónica Ronda fent de Donna, on crec que ha fet una feina actoral increïble.

Per als fans de Mamma Mia! cal poc perquè hi vagin a veure’l. Per a la resta, que sàpiguen que tenen davant seu una nova versió amb mil detalls nous i frescos per gaudir d’aquest musical i de les seves cançons espectaculars.

Suma-hi un càsting triat de manera extraordinària, sobretot amb les tres actrius en els papers de Donna (Verónica Ronda), Tanya (Mariola Peña) i Rosie (Ylenia Baglietto en la funció a la qual vaig anar), una escenografia molt cuidada, senzilla però que compleix perfectament amb el que es requereix, i una coreografia que va guanyant revolucions a mesura que avança l’obra, i el resultat és una tarda de teatre divertidíssima i una pujada d’energia positiva que dura diversos dies. No m’estranya que el musical porti tants anys funcionant.

És un pla perfecte per anar-hi amb amigues i amics, amb la família o amb qualsevol persona que tingui ganes de passar una tarda divertida. I si et tira enrere que les lletres siguin en castellà, espera’t al final (nyec-nyec).

No es pot negar que els suecs Björn Ulvaeus i Benny Andersson —l’ànima d’ABBA— tenen un olfacte comercial comparable al del senyor Ikea. Quan van decidir, el 1999, reciclar tots els seus vells èxits en el musical Mamma Mia!, estaven donant vida a un monstre d’ample i llargues proporcions: representacions a 40 països, 60 milions d’espectadors, 16 anys al West End, una pel·lícula que va recaptar més de 600 milions de dòlars, etc. Per fer-ho es van envoltar dels millors, un grup de britànics especialitzats a convertir qualsevol argument i qualsevol anècdota en un musical d’èxit. Un decorat funcional però efectiu, un vestuari vistós, una il·luminació brillant i unes coreografies de primera garanteixen que la franquícia pugui rodar per mig món sense sobresalts. A Espanya va arribar fa 19 anys, i torna per repetir la fórmula.

Tot l’elenc junt aconsegueix contagiar al públic el bon rotllo que desprenen les cançons. Sí, és cert que l’argument és una ximpleria i que una segona part més íntima no és suficient per donar pes a la trama… però què més dóna si l’objectiu principal s’aconsegueix amb escreix. T’agradin més o menys els musicals, ni jo ni ningú pot negar que Mamma Mia! dóna tot el que se n’espera… i això no és poc.