La immensitat d’un narrador excel·lent
Recordar a aquelles persones que han format part de la nostra vida és fonamental per conèixer la nostra pròpia història. És també una manera d’entendre com ens hem construït com a persones i el perquè del nostre present. I en aquest llistat de gent al nostre voltant hi ha, sens dubte, algunes que han ajudat a definir qui som.
Aquesta obra de Fernando Fernán-Gómez que torna a recuperar José Sacristán, per dirigir-la i interpretar-la, narra a través d’un monòleg la seva infantesa i com aquesta va influir en qui va arribar a ser. Com la seva mare i, sobretot, la seva àvia van ser les responsables d’ajudar a conformar la seva manera de ser, sentir i pensar i, especialment, el paper que van tenir per al seu futur com a actor.
El text és evocador, emocionant i molt intel·ligent. Aconsegueix que el públic quedi atrapat per la història i per les emocions que desprèn. Amb un relat aparentment senzill, va desgranant una vida i també una societat que va definint al protagonista a poc a poc, amb una descripció precisa de com es va construint a través de les circumstàncies, la voluntat i l’estimació de qui l’envolten.
És una narració que apel·la a la nostàlgia, que fa que l’espectadora rememori la seva pròpia infantesa i recordi a aquelles persones que van ajudar a formar qui és a dia d’avui. Una mirada enrere que arriba amb un somriure i algun retret, com li passa al protagonista de la història.
José Sacristán està immens. La seva veu imponent arriba a tots els racons del teatre i crea un vincle directe amb el públic i el porta cap a on vol, convertint-lo en una eina més de la seva interpretació. Parla directament a cada persona del pati de butaques i li fa creure en cada moment que allò que comparteix dalt de l’escenari és una confessió dirigida a unes poques persones privilegiades. Sacristán és un narrador extraordinari que commou i diverteix a parts iguals durant el seu monòleg. Estructura, sense cap esforç, un marc mental de l’època de la història amb les seves paraules i la seva interpretació envers a l’espectadora. Trasllada al públic i el fa viatjar amb ell a través dels records i l’amor rebut i perdut. És un autèntic plaer veure a aquest gran actor treballar i sentir com s’estima la seva professió i l’obra que interpreta. Magnífic.
És una producció que estructura la narració de manera molt equilibrada, comptant amb petites pauses visual o musicals que ajuden a crear un context històric i emocional per a l’espectadora. Aquests petits descansos són un element més de la construcció del relat, juntament amb una escenografia molt pensada, que meravella al públic.
Es tracta d’una oportunitat magnífica per veure un text preciós interpretat per un dels millor actors de la història del teatre.