Què hi ha després de l’amor?
Què queda d’una relació quan deixa de ser-ho? Aquesta és la pregunta, aparentment senzilla però dramàticament fecunda, que articula Després de nosaltres, el musical de Jumon Erra. La Lena i l’Adrià fa un any que han trencat i, tanmateix, no volen desaparèixer de la vida de l’altre. El conflicte no és recuperar allò que tenien, sinó descobrir si és possible construir una nova forma de vincle quan les paraules «parella» ja no serveixen.
Erra, autor i director, parteix lliurement de Trio en mi bemoll, l’única peça teatral d’Éric Rohmer, però trasllada aquella exploració de les relacions i de la conversa a un univers contemporani i musical. El resultat és un text que confia més en els matisos que en els grans girs argumentals. Les converses, els silencis, les contradiccions i els petits desplaçaments emocionals són els que fan avançar una història on ningú no té del tot la raó ni del tot la culpa.
La direcció d’Erra aposta per la proximitat i evita convertir el conflicte sentimental en un melodrama convencional. Aquesta opció troba en Júlia Jové i Xavi Navarro dos intèrprets especialment adequats: la seva química escènica permet que les escenes més quotidianes conservin una tensió subterrània. Tots dos assumeixen també la dimensió musical amb solvència, mentre Andrea Mir, als teclats i amb intervencions vocals, no funciona simplement com a acompanyament, sinó com una presència integrada en la dramatúrgia.
La música original de Miquel Tejada és un dels elements estructurals de l’espectacle. Les cançons no apareixen com una interrupció de l’acció dramàtica, sinó que permeten expressar allò que els personatges difícilment podrien formular en una conversa. La il·luminació de Sylvia Kuchinow, l’espai sonor de Carla Casanovas i l’escenografia i el vestuari de Joana Martí completen un dispositiu escènic deliberadament funcional, que deixa que siguin els cossos, les veus i la música els que ocupin el centre.
Produïda per La Santa Pepa i el Teatre Texas en col·laboració amb el Grec, Després de nosaltres s’inscriu en una línia de creació catalana que aposta per un musical de petit format, d’autoria contemporània i en català. El seu principal encert és no pretendre donar una resposta definitiva a la pregunta que planteja. Perquè potser, després de l’amor, no hi ha una resposta. Hi ha una altra manera de ser nosaltres.