Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

Quim Masferrer: Temps

Quim Masferrer: Temps

‘Temps’ de Quim Masferrer torna a Barcelona

Li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora i mitja de la més autèntica i plena llibertat que mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada. La llibertat de saltar-se les normes polítiques, socials i morals. La llibertat de qui no es pot empresonar, ni multar, ni imputar, ni castigar.

Una hora i mitja d’intensa tristesa, de crítica desbocada, d’ironia, de comiats, planys, records, olors, amics, paisatges… que mai més no sentirà. Desitjos insatisfets, tot allò que no ha pogut fer ni podrà fer mai. Un cúmul de ràbia, rancúnia, venjança… la llibertat de riure’s del mort, d’ell mateix, i de qui el vetlla, el públic. La tragicomèdia de la vida en 90 minuts. S’obre el teló. Comença el compte enrere.

Video

Fotos

Quim Masferrer: TempsQuim Masferrer: TempsQuim Masferrer: TempsQuim Masferrer: TempsQuim Masferrer: Temps

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    rosa maria aixandri

    entrentinguda, el Quim s’ho curra molt.
    merci per les entrades ¡¡¡

    05/09/2014

  • 12345

    Xus Mas

    En Quim, completament sol. Que és això? Un monòleg. L’escenari va cobrant vida, mitjançant les seves paraules. Les paraules prenen sentit, un sentit especial i passen per la negació, la por, el conformisme, l’humor…La crítica i l’actualitat es barregen. Finalment, el desenllaç. Surts del teatre amb una sensació especial i pensant en tot el que acabes de veure.

    17/09/2014

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Un monòleg teatral que barreja intel·ligentment comèdia i tragèdia, basant-se en la premissa que assistint als darrers 90 minuts de vida del personatge que ens parla des de l’escenari.

    Durant l’espectacle es barrejan totes les possibilitats actorals que se li poden demanar a un intèrpret: paraula, gest, coreografia, ball, humor, drama, reflexió, ironia, sarcasme, desvergonyiment….

    Una interpretació excel·lent es combina amb una dramatúrgia rodona que s’acoloreix amb diferents peces musicals d’entre les quals en destaquen dues: la cançó L’Aigle noir, interpretada en francès per Roger Mas —que en va fer una versió el 2012 amb la Cobla Sant Jordi— i la cançó The man comes around, amb la veu de Johnny Cash i, al ritme de la qual, Quim Masferrer es desplaça, en la seva cadira de rodes, per davant d’una road movie projectada que sembla que toqui de puntetes, ni que ell no ho vulgui, el seu recorregut pel Far West català amb la càmera d’El foraster.

    Silenci, mirada trista i complicitat amb l’espectador. Tres ingredients que l’actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge.

    Per cert, i com a resum, són 90 minuts de rialles, riallades i molt però que molt bon rotllo

    04/11/2017

  • 12345

    Marimar

    genial

    10/11/2017

Articles relacionats

Quim Masferrer: “El poder del comediant és una arma”

3 setembre 2014

“La idea de Temps va sorgir perquè tenia ganes de parlar de la llibertat escènica” -diu el Quim Masferrer, i la seva veu ressona a les parets del hall de la Sala Barts, on representarà l’obra; tot i no ser greu o profunda, és una veu amb presència, projectada, d’aquestes que el teatre ha modelat.

Llegir més...e