El clàssic de Lorca, La casa de Bernarda Alba, arriba a la Sala Ars Teatre en una adaptació lliure de la companyia. Repressió, enveja, gelosia, luxúria, cobdícia … es troben a la casa de Bernarda Alba i l’ànsia de llibertat envaeix als seus habitants. L’última obra de Federico García Lorca, el van matar poc després d’acabar-la, mai va poder veure representada.
Sinopsi
A la mort del seu marit, la Bernarda imposa a les seves filles un dol rigorós de 8 anys. Tan rigorós que ni tan sols podran sortir de casa, frustrant així les necessitats de les seves tres filles, ‘en edad de merecer’. Després d’haver negat a la Martirio com promesa a un Humanes ‘por ser gañán’, compromet a l’Angustias amb Pepe el Romano. L’aparició d’aquest personatge desencadena una sèrie d’esdeveniments que degenera en una confrontació entre mare i filla. La Poncia, una de les criades de confiança de la casa, intenta advertir a la senyora sobre les conseqüències d’una disciplina tan rígida. Però la Bernarda, rebutja totes les critiques; primer per no perdre la seva aparença de seguretat i, segon, perquè no pot acceptar consells d’una persona que està al seu servei.
Una versión interesante. La adaptación simplifica la estructura familiar pero da similar importancia a todas las hermanas de esta versión. Se ve un lado más humano de Bernarda con respecto a otras versiones, que en algunos momentos funciona muy bien, y en otros, provocó momentos graciosos inesperados (y algo confusos). Tanto los diálogos entre Poncia y Bernarda, como los de Adela con Martirio son naturales y fantásticos. Lo único que me dejó triste fue no oír Abrid Puertas y Ventanas, que es usualmente un momento cálido entre las tristezas de la obra. Buena puesta.
Muy recomendable. Muy buena interpretación de las actrices
Obra muy recomendable.
Muy buena interpretación, se pasó la hora súper rápido.
És un clàssic i s’havia de veure, i val a dir que les actuacions són fantàstiques (quines veus i quina potència!). Això no obstant, si hagués durat més d’una hora sé que més d’un cop hauria mirat el rellotge, potser perquè hi ha massa anys i diferències entre la història i la realitat que visc jo o perquè tanta intensitat fa que hagis de desconnectar de tant en tant.
Me encantó…fué un in crescendo que nos hizo prestar atención hasta el final. Buenas actrices y un gran trabajo…k gustito ir al teatro y salir contento!!!..molt be!!❤
Gran sorpresa de obra. Se nos hizo cortisima. Las actrices un 10… una maravilla. Gracias