Obrir-se en canal cada nit
Trencar-se cada nit a l’escenari i obrir-se en canal davant del públic ha de ser realment esgotador, sobretot si el viatge el fas amb la teva pròpia parella. Com si volgués emular aquella ja llunyana Función de noche, de Josefina Monina, Tendrament exposa la relació suposadament real entre l’actor Pau Vinyals i l’escenògrafa Judit Colomer. Es parteix d’un fet banal (muntar una taula) i es continua amb un discurs sobre els espais buits i la importància per a les persones que els habiten. Això portarà, inevitablement, cap a comparacions, frases contundents (“nosaltres som una taula i una cadira”) i una llarga llista de retrets que portarà a parlar de com construir i mantenir una parella en els temps actuals.
La idea de la peça és contundent i la finalitat (l’entendreu molt millor després dels aplaudiments) és realment emotiva, però el camí per arribar-hi és a estones una mica erràtic. Entenc que les discussions sorgeixen de coses a vegades molt simples i innocents (“tu ets la taula, perquè ocupes més espai”) i que la peça pot derivar cap a camins insospitats en qüestió de segons, però em costa entendre les intencions reals dels personatges, les connexions entre una situació i una altra… i també els camins escollits. En aquest sentit, l’obra ens porta a molts llocs diferents: una funció a la ja desapareguda Sala Hiroshima, els assajos de El somni d’una nit d’estiu al TNC, etc. Molt context teatral per a una parella que es va conèixer entre bambolines i que segueix treballant en el teatre 15 anys després.
El mèrit més gran de la funció és la gran exposició que fan Colomer i Vinyals com a actors dalt de l’escenari. Ella no té experiència com a actriu però demostra una naturalitat i una presència que ajuden en tot moment a què ens creiem la història proposada. Ell segueix mostrant-nos el seu estil energètic i radical que tantes vegades ens ha fet gaudir en els escenaris: Mal de coraçon, Filla del seu pare, El gegant del pi, L’art de la comèdia, etc. I junts mostren un petit retall de vida, que potser és real o potser no, però que il·lumina la seva existència i els fa créixer cada nit com a parella i també com a persones individuals.