Com ser “jo” sense deixar de ser “nosaltres”

Cada relació és un món totalment nou i diferent. És difícil saber si s’està fent bé o no, si realment el que s’està vivint és allò que es vol pel present i el futur. Dubtes que poden crear conflicte entre les persones que formen part de la relació, però que també poden enriquir-la a través de la honestedat.

En aquesta obra Judit Colomer i Pau Vinyals fan un repàs per la seva relació, primer d’una manera més abstracta, per endinsar-se després a la intimitat i acabar fent un anàlisi i una reflexió sobre la seva realitat. Els desitjos, les pors i l’amor que senten es va desgranat de manera passional i emotiva.

Divertida i molt participativa amb el públic, acaba convertint-se en una mica incòmode també quan el discurs superficial es transforma en una mostra de la vulnerabilitat de la parella, quan el públic pot veure obertament totes les esquerdes de la relació i de les dues persones individuals que hi ha a l’escenari.

Un text molt potent que provoca al públic i l’obliga a estar atent tota l’estona. Un relat molt interessant que posa sobre la taula, sigui autoficció total o no, converses importants i realitats que estan apartades de la mirada social. Potser no acaba de ser rodó del tot, ja que a vegades sembla que queden temes oblidats o penjats sense continuació, però el conjunt és un impacte indiscutible.

Judit Colomer i Pau Vinyals en aquest circ de tres pistes que és escriure, dirigir i interpretar es mostren transparents, emotius i juganers a l’hora. El pes de la història no llastre a l’espectacle, aconsegueixen donar-hi un toc d’humor fins i tot en alguns moments molt durs i, d’aquesta manera, provoquen que l’espectadora se senti part de l’obra, com un testimoni de la cerca d’una vida i relació millor. Colomer i Vinyals estan magnífics en les seves interpretacions, són magnètics i absorbeixen al públic des del primer moment, per acabar deixant-lo extasiat i pensatiu.