Recomanacions

I l’obra no crec que sigui dolenta, però al meu entendre s’han comés errors d’envergadura, el primer que una de les actrius parla un castellà molt precari i costa d’entendre-la. A partir d’aquí altres inconvenients han estat peccata minuta, tot i que han anat llastrant l’obra. Una pregunta: perquè fan entreactes en obres que duren menys de dues hores? Potser és culpa meva perquè sóc dispers, però a mi m’han trencat l’atenció. Crítica completa » http://bit.ly/1MNk8RT

Entre relatos és una obra de l’escriptor Donald Margulies (2 de setembre de 1954), dramaturg americà guanyador del premi Pulitzer per la seva obra Sopar entre amics. Aquesta obra ens submergeix en el món de la creació literària i ens explica la trobada de dues escriptores, una de reconegut prestigi i l’altra encara començant la seva carrera. Ruth Steiner, prestigiosa escriptora de contes curts i professora universitària rep en el seu domicili, la Lisa Morrison, una brillant alumna que l’ha escollit com a tutora. On acaba la meva vida i el dret a la meva intimitat i comença la teva vida i el dret a explicar el que jo t’he explicat? Fins on podem arribar en nom de l’art? Puc […]

El barceloní Jesús Julve és Hausson, el mag Hausson, al que no havíem tingut l’oportunitat de veure exercint de mag fins ahir. Aquesta vegada ens presenta a La Seca un espectacle d’il·lusionisme on els veritables mags som els espectadors. Una posada en escena totalment teatral conforma un espectacle de màgia diferent, totalment interactiu i que compta amb la nostra complicitat. Hem de reconèixer que amb Brain i el mag Hausson, hem passat una bona estona, malgrat que alguns dels trucs els coneixíem prou bé i per nosaltres eren potser massa evidents (malauradament ja som una mica gats vells). Si més no, com deia al principi, hem jugat i per una estona ens hem tret uns quants anys de sobre. Un […]

És interessant quan una persona sap aixecar el cap, mirar al seu voltant i veure, sense cap altra pretensió que veure, el que hi passa. I, si a més a més coincideix que aquesta persona és dramaturga i es diu Xavier Morató, el resultat no pot orbitar gaire lluny del planeta èxit. I quan parlo del planeta èxit que ningú es pensi que es troba en una galàxia molt molt llunyana. Generació de Merda s’arrossega per les despulles i misèries d’una generació propera als 30 (anys amunt, anys avall) i l’olora i la palpa i l’ensenya sense manies. Ara bé, Xavier Morató i el seu equip esdevenen els reis Mides moderns capaços de convertir en situació còmica, en acudit i […]

Les llistes divideixen el món entre els elements que hi són i els que no. I la Laia Marull és a la llista i l’executa punt per punt sense passar per alt cap detall. Un goig poder veure-la treballant damunt d’un text en alguns moments intensíssim i en d’altres força irregular L’obra va progressant narrativament i a nivell d’intensitat amb algun sotrac però quan agafa la directa no hi ha qui la pari. No ens movem per un interès detectivesc (encara que ho pugui semblar al principi) sinó per la possibilitat d’entrar cada vegada més a dins d’una dona casada i amb fills que viu al camp i que contrasta la seva vida ultraordenada i programada amb la de la […]

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada. El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols”, ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia. A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, […]

Es tracta del segon musical, després de Mares i filles, d’una possible trilogia de dos intèrprets, que porta la firma de la compositora Clara Peya, i del dramaturg i director de musicals David Pintó. Homes foscos és un thriller musical basat en el món literari de Patricia Highsmith, que té com a protagonistes a dos homes. Una historia fosca i turmentosa interpretada pels actors Marc Vilavella i Rubén Yuste. L’estranya relació entre aquests dos homes, et manté enganxat, fins a un final del tot sorprenent, on les pors, mentides i desitjos ocults, ens mostren la seva cara més fosca. Un musical que va in crescendo a mida que transcorre la història, tant a nivell d’intriga com d’interpretació musical. M’ha agradat […]

Una performance de circ… o teatre… o el que sigui digne de veure’s. El mite de Sísif passat per Camus i per la fantasia dels seus creadors, però fidel, molt fidel tan al que ens va relatar Homer a l’Odissea, com les especulacions del Nobel francès, que es deixà anar a gust. Una lectura àmplia servida per un atleta impecable i incansable, i a la vegada clown, mut, impàvid que no s’immuta per a res. S’ha de tornar a pujar la pedra per la vessant de la muntanya? Doncs som-hi. Anava a escriure no us la perdeu, però avui era l’últim dia, cagumcoi. Crítica completa » http://bit.ly/1SfuMgW

Després de La terra oblidada i La Pols, la Companyia Arcàdia torna als escenaris de Barcelona (aquest cop a l’Espai Lliure) amb una història coral sobre la insatisfacció, la necessitat de ser algú, de tenir fama, de ser estimat. Llàtzer Garcia deixa de banda en aquesta ocasió el tema de la família i ens presenta un grup de personatges atrapats en les seves pors i inseguretats, esclaus de la mirada aliena i dels elogis buits, que només viuen en el reflex d’un mirall deformat. Amb un ritme reposat, una posada en escena elegant i unes interpretacions gairebé naturalistes, Sota la ciutat fa una reflexió interessant sobre un moment concret (el que vivim) i una generació (la meva) que sent la […]

Ens agrada aquesta barreja de ball folklòric, de dansa contemporània i sobretot d’autèntic flamenc; una coreografia que va crear Antonio Gades a partir de l’obra del mateix nom, escrita per Lope de Vega l’any 1613. Per Antonio Gades, mort l’any 2004, aquesta va ser la seva última producció com a coreògraf. La Companyia Antonio Gades té aquesta coreografia molt per la mà, i la sincronia dels ballarins és envejable, així com la interpretació dels quatre ballarins solistes actuals. Cal destacar també l’espectacular vestuari i el treball d’il·luminació molt estudiat per cada una de les escenes. Malgrat tot, no vaig gaudir tant com jo esperava, segurament a què el pas del temps ha fet canviar els meus gustos en qüestió de […]

Si fa unes setmanes parlàvem de la Carmen ballada de la Companyia d’Antonio Gades, ara ens toca parlar del mateix personatge però en una versió operística de petit format. Aquí la gran obra de Georges Bizet es veu reduïda a quatre cantants i una narradora que va explicant, potser a vegades de forma innecessària, el que passarà a cada escena. M’hagués agradat més una narració menys didàctica, però s’ha d’agrair, almenys, que el personatge de la Manolita (Gemma Charines) aporti un humor que fa rebaixar substancialment el dramatisme de la trama i que supleix aquelles escenes que en la peça original es resolen amb el Cor o amb altres personatges que aquí no apareixen. Dels cantants, destaquen sobretot la mezzo […]

Els monòlegs dramàtics femenins es troben en un molt bon estat de salut si tenim en compte muntatges recents com Blanca desvelada, Juicio a una zorra, La plaza del diamante o El testamento de María, entre molts altres. Seguint aquesta línia que tan bons resultats ha donat darrerament, La llista mostra l’univers emocional d’una dona que intenta organitzar la seva vida a través d’inventaris escrits en fulls de paper, ja que no sap posar ordre a les seves angoixes. L’espectacle retrata molt bé l’estrès, la pressió i l’exigència a la qual es veuen sotmeses certes mestresses de casa de classe mitjana/alta, sobretot dels Estats Units i Canadà. Es tracta d’un món cruel i superficial que amaga una incapacitat malsana de […]

La Companyia Antonio Gades recupera la última coreografia del genial ballarí Antonio Gades que porta per títol “Fuenteovejuna”, inspirada en la novel·la homònima de Lope de Vega. Aquest ballet sorgeix d’un encontre entre Antonio Gades i l’escriptor José Caballero Bonald, que mitjançant escenes i seqüències en van fer una continuïtat argumental de l’obra. Gades va ser innovador, creador i visionari dins la dansa flamenca. Tenia una visió molt clara de la sobrietat i serietat del flamenc, i va saber fusionar el sentit popular del ball flamenc a l’espontaneïtat i disciplina de la dansa clàssica. A “Fuenteovejuna” podem veure aquesta unió entre el flamenc antic i el contemporani, fusionat amb les danses tradicionals espanyoles. El tema principal és la denúncia social […]

Juli Cèsar i Cleòpatra són dues de les figures més fascinants del món antic. Sobre ells, s’han fet pel·lícules i escrit novel·les i obres de teatre on grans autors han explicat la seva història junts (George Bernard Shaw) o per separat (Shakespeare, Terenci Moix…). Tot i que, habitualment, la vessant amorosa de Cleòpatra ve associada més a Marc Antoni, aquesta proposta ha decidit reunir-los com a fantasmes en l’actualitat per recordar els vells temps i aportar la seva visió sobre el món contemporani. El que parteix d’una idea semblant a la magistral Juicio a una zorra sobre la figura d’Helena de Troia, desaprofita estrepitosament el seu potencial banalitzant l’argument amb acudits dolents (“César, tienes nombre de ensalada…”), cançons lleugeres i […]

Hem arribat a aquest punt estrany de la història de la nostra societat on els arguments de ciència-ficció i la realitat que ens envolta s’han alineat, es confonen i es retroalimenten. Roc Esquius, autor i director de la sàtira futurista iMe, ens proposa, en aquesta ocasió, una comèdia sobre un home que decideix marxar a viure a Mart (sense possibilitat de tornada) i els conflictes que això comporta en el seu entorn. El més curiós d’aquesta idea és que està basada en un projecte real que, si aconsegueix fons suficients, començarà a enviar a persones a viure al planeta vermell d’aquí a 10 anys. Aquesta circumstància aporta a l’obra una versemblança i una proximitat que no estava tan present en […]