Un clàssic per a tots els públics

A hores d’ara ja es pot parlar de Mamma Mia! com un clàssic que cada vegada que arriba al teatre omple la sala d’amants dels musicals amb ganes de compartir l’entusiasme que la pel·lícula del 2008 i la genial música d’ABBA van fer famós. I la producció d’ATG Entertainment aconsegueix el que es proposa i fa acabar el públic dret i ballant.

Una escenografia espectacular, molt ben travada, recrea els diversos espais de la illeta grega en què Donna (Anna Logares), mare soltera, ha criat Sophie (Lucía Pemán) durant vint-i-dos anys. Però la situació es desestabilitza quan els tres possibles pares de Sophie, convidats per ella sense que ho sàpiga sa mare, arriben a l’illa per assistir al casament d’Sky (Marc Ribalta) i Sophie mateixa.

Els intèrprets de la producció són, en general, molt bons cantants i ballarins. Com a actors i actrius, però, ja no funcionen tan bé, especialment els més joves. Se salven Donna i les amigues, Mireia Portas com a Tanya i Noemí Gallego com Rosie, però fins i tot a Sam (Marc Parejo), Harry (Víctor González) i Bill (Joan Olivé) els falta una mica de personalitat.

El públic dels musicals en castellà gaudeix de l’espectacle dirigit per Juan Carlos Fisher entregant-s’hi fins i tot abans de començar gràcies a la música en directe, sota la direcció de Joan Miquel Pérez. Des de la perspectiva d’una espectadora relativament forana a aquest món, però, val a dir que la majoria de les traduccions de cançons al castellà no acaba de funcionar.