La vida no té gènere

La ignorància i la nul·la voluntat per entendre les realitats d’altres persones provoquen un dany incalculable en aquestes. El fet de no compartir una mateixa veritat sobre nosaltres no dona dret a exigir que les altres persones encaixin en el nostre precepte de com ha de ser la vida. Escoltar i deixar ser és la clau per fer de la societat allò que hauria de ser.

Odin (Odina) Maldonado parteix de la seva pròpia història per mostrar a l’escenari el procés pel qual ha passat lluitant per ser qui realment és, enfrontant-se a la incomprensió, el judici dels altres i els seus propis dubtes, passant per aquelles persones que l’han acompanyat aportant consell, experiència o, simplement, suport incondicional.

Es tracta d’un relat que combina autoficció, teatre documental, videoart i elements audiovisuals triats al detall. La narració és honesta i s’exposa de manera clara i entenedora, tot i la complexitat d’alguns dels seus passatges. És una obra molt interessant i extremadament necessària per mostrar la vivència d’una part de la societat que es prefereix tenir amagada. Per a l’espectadora és un pou d’informació i coneixement que l’ajuda a ampliar la seva visió, fet que s’agraeix en cada pas endavant que es fa en l’obra.

A vegades dura, però plena d’humor, la història que s’explica a l’escenari és reivindicativa, expositora i molt emotiva. Més d’una llàgrima es vessa al final de la representació, ja sigui per solidaritat o perquè el públic se sent vist per l’art. Sí que és veritat que en algunes parts més performatives es perd una mica el discurs presentat, relegant-lo davant d’una expressió més gestual i de moviment per mostrar la lluita i el dolor d’alguns dels passatges i, tot i ser adequats, en algunes ocasions no acaben de lligar del tot amb la resta de la dramatúrgia.

Odin és presenta davant del públic nu, no només -en part- físicament, sinó de manera més íntima: mostrant les seves pors, els dubtes i la seva sensibilitat. Aquest és l’element fonamental d’aquesta producció, perquè això fa que l’espectadora connecti realment amb la seva història i la remogui per dins, desitjant-li un futur més prometedor i feliç, esperant que tot vagi cap a on ell vol.

Una obra que educa i emociona a parts iguals, que demostra la importància de l’art i la cultura per desenvolupar la societat cap a un espai més lliure i just.