Recomanacions

Amb dues actrius (gairebé) desconegudes per al gran públic, Paloma Córdoba i Esther Isla, aquesta obra programada a la sala més petita del Teatre María Guerrero del CDN de Mardid i ara al Teatre Nacional de Catalunya, ofereix una cara franca i amb gran perspectiva històrica de l’origen del ferrocarril a Espanya, passant per la porta gran de la monarquia Borbó i la seva inclassificable capacitat per a la corrupció política. Per descomptat, fins arribar als nostres dies. Temps just i text àgil del dramaturg de La Calòrica, Joan Yago, fent altaveu eficient de la causa política i social que va marcar Espanya. Imperdible: “Un viatge en AVE a la Meca; gairebé dos-cents anys en què tot ha canviat i […]

Després de la trilogia sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna), Queralt Riera continua en la seva línia de la defensa de la dona, la crítica al patriarcat i a la utilització de la dona. A Pruna ja ens va endinsar en el món de l’abús infantil i en aquesta obra d’una manera crua i poètica ens dona una plantofada en plena cara d’una realitat encara poc reconeguda. Amb una dramatúrgia agosarada  Queralt Riera ens sorprèn amb  escenes curtes que intercalen casos concrets amb pensaments íntims. Van apareixent diferents històries més o menys explícites, més o menys perverses. Utilitza un recurs molt original amb  persones del  públic que llegeixen textos i […]

Afanador juga amb el ritme enllaçant escenes basades en la composició visual. És com assistir a diapositives en blanc i negre que prenen vida. La il·luminació de Bernat Jansà, l’escenografia de Max Glaenzel, Mambo decorats i May Servicios i la composició musical de Juan Cristóbal Saavedra es combinen de forma magistral. La cirereta del pastís és la direcció de Marcos Morau que compon, distribueix i contribueix a donar un significat propi amb els cossos de ballarins que es desdibuixen per l?espai. El vestuari de Silvia Delagneau, Iñaki Cobos i Gallardo és magnífic i aporta surrealitat a aquestes escenes que provoquen una mena de trànsit. El millor espectacle de dansa que he vist mai. Hauria de tenir un lloc permanent a les cartelles […]

Costa molt construir una vida i posicionar-se amb uns valors i unes creences, en una manera de pensar, de veure les coses i afrontar el dia a dia. Quan la base de tot allò que forma una persona trontolla, res té sentit i les qüestions es succeeixen sense saber del cert com canviar els paràmetres per poder sobreviure al trencament. Tessa és una advocada brillant que després de molta feina ha aconseguit despuntar al despatx on treballa. Basant-se en la llei, i només en ella, els seus clients acusats de crims de diferents tipologies han sortit victoriosos de cada judici. Davant la pregunta sobre la moralitat de defensar a suposats criminals ella s’escuda en la veritat legal com a única […]

Parlar del culte al cos o de la pressió social que exerceixen determinats cànons estètics és quelcom que ja s’ha fet moltes vegades… Aquest cop, però, es tracta com si fos un espectacle de cabaret, amb números aïllats, cançons, petites coreografies, moments de crítica mordaç, etc. És a dir, un espai on hi cap tot i on hi valen acudits, paròdies… però també escenes més intimistes i reflexives. Potser hi ha un cert desajust entre unes i altres (a vegades la paròdia sembla escapar-se de les mans), tot i que el conjunt resulta atractiu i molt eficaç. Tot comença amb una mena de quadre o mirall on veiem una dona pràcticament nua. Un retrat que recuperarem al final, quan ja […]

S 62°58′, W 60°39′ de Peeping Tom és una peça que barreja realitat i ficció. És una peça que ens fa reflexionar sobre la creació, la creativitat i l’existència. La posada en escena és espectacular, amb una atmosfera apocalíptica, una ambientació hiperrealista i un paisatge sonor que expressa el món interior dels personatges. Tot és molt metafòric, des del títol de l’espectacle (unes coordenades que corresponen a l’Illa Decepció), el vaixell encallat al gel (l’univers) i un grup de sis supervivents que representen a tota la humanitat (gènere i raça) on la seva única esperança és el desglaç que els permetria continuar el viatge. Podríem dir que és una peça performativa, que es mou entre l’autoficció i el metateatre, i […]

Podria donar una recomanació molt senzilla: és una delícia, no te la pots perdre. I acabar aquí perquè és un muntatge que no necessita molt més, si t’agrada el teatre, has d’anar-hi. I et diria que si el teatre no fa per tu, amb aquest muntatge, que és un regal sobre la vida i les casualitats i també les sincronicitats, ho agafaràs amb ganes, o almenys gaudiràs, ploraràs, riuràs, et sentiràs identificada en algun moment, recordaràs històries de la teva adolescència probablement… Necessites més motius? Acompanya’m en un mini viatge d’unes quantes raons més per a descobrir per què aquesta Illa Deserta és d’allò més imprescindible que hi ha ara mateix en la cartellera: La història és una xulada, una […]

Un tamboret, una catifa rodona i les lletres corporatives il·luminades TED (en referència a les TED Talks, les famoses xerrades motivacionals que corren per Youtube) són l’escenari que ens acompanya al llarg de 85 minuts hilarants de comèdia teatral. Una escenografia senzilla i efectiva que dona protagonisme a un text fresc, àgil i ple d’humor. David Olivares i Mercè Martínez realitzen un joc actoral brillant posant-se a la pell d’un guru del desenvolupament personal especialista en la recerca de la felicitat, i una fotògrafa autònoma que està passant per un mal moment personal (i també professional). En la seva faceta de director i dramaturg, Ramon Madaula s’endinsa en les llums i ombres de la quotidianitat i aconsegueix que el públic […]

Estaries més guapa si t’arreglessis més. Si fessis dieta et sentiries millor. Vols dir que no t’hauries de depilar? L’important és la personalitat, però que no sigui lleig o lletja. Se’t passarà l’arròs. Et quedaràs per vestir sants. Cada dia qualsevol persona rep consells no desitjats o sentències entorn al seu cos, a la seva manera de viure o d’entendre la vida. Imposicions socials que, tot i que sembla que van disminuint amb el pas del temps, no acaben d’erradicar-se i afecten, més del que es pensa, a moltes persones. Amb petits esquetxos que conformen un tot, aquesta obra és un petit cabaret-vodevil de situacions pretesament exagerades per aconseguir una finalitat clara: demostrar la seva ridiculesa. Però també serveix per […]

Felicitem al Liceu per aquesta espectacular òpera que tanca la temporada. L’Adriana es va estrenar a Milà al 1902 i a Barcelona amb el mateix repartiment un any més tard. Només ha estat representada 9 vegades en la llarga vida del Liceu i ara sortosament ens arriba la gran coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House de Londres, Opéra de Paris, Wiener Staatsoper i San Francisco Opera que es va estrenar al Coven Garden el  2010. Ambientada al segle XVIII el director d’escena David McVicar (que tornarem a gaudir amb la Traviata de la temporada vinent), aconsegueix amb gran majestuositat i elegància fer un cant a l’espectacle mostrant el teatre per darrera i per dins al primer […]

El títol és un terme en llatí que vol dir A primera vista, és a dir, el que sembla però després igual no és així.  És una obra de Suzie Miller, nascuda a Austràlia.  Abans de dedicar-se a la dramatúrgia havia estudiat la carrera de dret i es va convertir en advocada especialitzada en drets humans, defensora dels nens i dels més vulnerables. També li va tocar defensar a víctimes d’agressions sexuals. L’obra va ser estrenada al 2019 a Sidney, al 2022  al West End de Londres i posteriorment a Nova York. La traducció de Juan Carlos Fisher i Rómulo Assereto és impecable però en alguns moments ens sentim allunyats i alguna cosa trontolla.  Els personatges tenen noms anglosaxons, el […]

Piaf! The Show és un espectacle creat i dirigit per Gil Marsalla, i protagonitzat per l’actriu i cantant francesa Nathalie Lermitte Piaf! The Show és actualment l’espectacle francès amb més èxit internacional. Després de recórrer més de cinquanta països, arriba al Teatre Tívoli de Barcelona. Malauradament avui és l’últim dia de funció. De fet, només ha estat quatre dies en cartell, una autèntica pena, ja que és un espectacle tan meravellós que no se l’hauria de perdre ningú. Una posada en escena i escenografia de Thomas Richeux molt encertada, una música meravellosa i unes melodies profundament humanes, plenes de sentiment, que evoquen emocions profundes en totes les seves formes, interpretades en directe, per una banda, de quatre músics extraordinaris, Philippe Villa (piano), Benoit […]

Piaf! The Show és un espectacle concebut i dirigit per Gil Marsalla, i protagonitzat per l’aclamada actriu i cantant Nathalie Lermitte. Actualment és l’espectacle francès amb més èxit internacional L’espectacle “Piaf! The Show” és un homenatge musical a la icònica cantant francesa Édith Piaf, les cançons atemporals de la qual com “La vie en rose”, “Non, je ne regrette rien”, “Hymne à l’amour”, “La foule” i “Milord” continuen captivant al públic quan comencem a escoltar-les. Protagonitzat per Nathalie Lermitte, una especialista en la vida i música de Piaf, aquest aclamat espectacle ha recorregut nombrosos escenaris internacionals i ara arriba al teatre Tívoli per a delectar als espectadors de Barcelona. Una festa celebrant el llegat i la passió de la inoblidable diva de la chanson. Aconsegueix transportar-nos […]

45 anys damunt dels escenaris és una xifra amb la qual comptades companyies espanyoles poden comptar, i per descomptat La Zaranda és un referent teatral, sobretot per a les persones més teatreras. I en aquesta celebració, han decidit realitzar el muntatge Manual para armar un sueño, on, amb el seu particular llenguatge, fan un homenatge a la professió teatral, amb les seves anades i vingudes, amb les seves caigudes i els seus ressorgiments, amb les temptacions i els llocs foscos, però també amb molta llum íntima. Potser aquesta obra, com la majoria de muntatges de la companyia, no és del tot compresa pel gran públic, ja que tenen una manera de fer teatre molt particular: intimista, amb un humor molt propi, amb escenaris […]

“El cop desert” és una obra de teatre escrita per Joan Brossa l’any 1944,actualment es presenta al Centre de les Arts Lliures a través de Projecte Ingenu. Aquesta peça poètica és considerada la primera incursió de Brossa en el món teatral, i destaca per convidar l’espectador a submergir-se en una experiència existencialista única. No és el primer cop que vaig a veure una proposta de Projecte Ingenu, ja ens van atrapar amb la seva proposta de YERMA , inFAUST,. ROMEU i JULIETA, HAMLET,… i en cada apropament a Lorca, Shakesperare han deixat la seva empremta especial. Ara han agafat el primer text que Joan Brossa i han seguit amb la seva forma de treballar i amb l’ànima de Brossa. Sembla una combinació difícil per les formes de […]