Recomanacions

A vegades seguir la tradició familiar, en quant a la vocació, comporta connectar en certa manera amb els i les avantpassats i seguir tenint-los a prop, tot i que ja no hi siguin. Els seus consells i les seves paraules, aquelles que moltes vegades no tenien sentit, potser amb el pas dels anys van agafant cos i enteniment. Continuar amb aquest contacte després de molts temps i sentir que encara t’acompanyen és reconfortant i necessari. A La veritat sobre la llum Anna Maria Ricart adapta la novel·la d’Audur Ava Ólafsdóttir que té com a protagonista a una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík i ha assistit a gairebé 2.000 parts. Ha seguit amb la vocació de la seva tieta, […]

Magatzem d’Ars recupera el clàssic de Terra Baixa per representar-lo a la Sala Ars. Es tracta d’una adaptació d’Albert Pueyo que ha aconseguit resumir en una hora i poc el clàssic d’Àngel Guimerà mantenint l’estructura original que fa avançar la història de forma molt orgànica. Tot i que es tracta d’una sala petita, han creat una escenografia molt ben adaptada a l’espai i, sobretot, ideal per l’ambientació de l’època. Així i tot, el pes d’aquesta obra recau en el repartiment dels intèrprets. En general, tots i totes interpreten uns personatges que intencionen molt bé tot allò que diuen i que et fan entendre a la perfecció un clàssic que sovint costa d’interioritzar. Concretament, Adriana Carpi, que interpreta a la Marta, […]

Aconseguir encaixar i formar part de la societat a vegades comporta renunciar a parts essencials d’una persona. La decisió de deixar enrere qui s’és o allò que distingeix per no sortir-se de la suposada “normalitat” ajuda a construir un món homogeni que menteix i rebutja a qui s’oposa a deixar-se perdre. Clàudia Cedó dirigeix i escriu Fantàstic Ramon, que s’endinsa en un poble petit on tots els veïns i veïnes es coneixen des de sempre i conformen una comunitat que s’entén a la perfecció. Tot canvia quan la Clara i en Josep tenen el seu fill Ramon que té una peculiaritat: és un nen de drap. Llavors comença una travessia per la mare i el pare que veuen com el […]

Aneu-hi. Son masses coses: creativitat, text, missatge, interprets,naturalitat… Son 6h d’obra que tenint en compte que jo m’agovio bastant en espais tancats només vaig sortir una vegada per respirar (es permet !!). És cert que son 6hores que demanen estar despert per la profunditat dels textos que son molt bons i intensos també. Potser es podria anar rebaixant una mica a moments per poder estar atents tota l’estona. La posada en escena, el vestuari o “no-vestuari”, la vulnerabilitat i la viscelaritat … tot plegat en fan una obra d’art. És preciós de veure. Una aposta arriscada però els aplaudeixo per fer un espectacle de 360º. Els hi desijto molta sort trobant altres espais en els que se’ls hi permeti presentar […]

És una molt bona notícia que el primer text i muntatge de Roser Vilajosana (a qui fins ara coneixíem la seva feina com a actriu) sigui tan reeixida com aquest L3 Fontana que podem veure a la Beckett. És important que cada generació es pregunti com aborden les relacions de parella, les separacions, l’enamorament… Vilajosana presenta uns personatges que han assumit uns clixés i uns comportaments, sovint estereotipats. Uns personatges que han interioritzat maneres de fer pròpies dels models que les sèries o el cinema ha transmès amb força efectivitat. Així doncs, la parella protagonista (Artur Busquets i la pròpia Roser Vilajosana) d’L3 Fontana és fàcilment identificable en la quotidianitat de cadascun dels espectadors com als mil·lennials que tots coneixem, […]

Vaig anar a veure Dones de ràdio sense saber-ne amb exactitud el tema. És una fórmula que cada vegada més trio a l’hora d’adquirir les entrades de teatre. I ho vaig encertar, perquè probablement no hi hauria anat d’entrada, si hagués sabut que el tema era el càncer de mama que han patit les tres protagonistes. I si no hi hagués anat, m’hauria perdut una obra de teatre extraordinària en què rius des del principi fins al final, i en què t’adones com la gravetat amb què tractem les malalties poden fer mal a les persones que les pateixen. Des que hi vaig anar he recomanat l’obra a tothom. I quan m’han preguntat de què va, els dic és sobre […]

La voluntat de ser qui pren les millors decisions, la necessitat de demostrar als altres que el pensament i les maneres de veure les coses d’una persona estan per sobre de la resta és un defecte que tots els humans tenen. Tot aquells que viuen en societat si més no. I és que hi ha una sentiment, ancestral segurament, que encoratja a fer veure a la resta que estan equivocades o equivocats. La Mònica i la seva família visiten a la seva germana Núria i família a Lapònia, on viuen des de fa anys. És la primera vegada que viatgen de Barcelona a la ciutat finlandesa i han aprofitat que són les festes de Nadal per fer-ho i així el […]

La imatge que una persona projecta d’ella mateixa no és sempre la real o verídica, a vegades les persones construeixen un personatge que s’adequa més a qui els hi agradaria ser o a qui pensen que la resta acceptarà amb més facilitat. Oblidar-se de les arrels o dels orígens no surt mai bé… Cris Martínez i Marc Domingo presenten a The Cibels, un duet de música que sembla ser que han viscut una dècada d’èxits musicals als anys 70 i que han decidit separar-se. En l’última entrevista que atorguen a un mitjà al seu estudi de Nova York, han decidit fer un repàs a la seva ascensió a la popularitat, però mentre intenten demostrar el seu talent per arribar a […]

Ja fa 17 anys que el projecte Escenaris Especials treballa perquè a l’escenari s’hi vegi reflectida la diversitat real que existeix a la nostra societat. Fan teatre amb persones amb diversitat funcional, trastorn d’espectre autista, trastorn mental, joves amb neurodeficiències i/o necessitats educatives especials o persones que estan en procés de deshabituació de tòxics. En els darrers anys han accedit a grans teatres i han representat obres on també hi col·laboren actors professionals, com a la recordada i premiada Mare de sucre, vista al TNC el 2021. Clàudia Cedó –l’exitosa autora d’Una gossa en un descampat– és creadora del grup i també directora i autora de molts dels seus espectacles. Ara li toca el torn a Fantàstic Ramon, un projecte […]

Temprano levantó la muerte el vuelo per al pastor poeta (i soldat) Miguel Hernández. Qui desconegui la vida i obra del poeta que viu en algunes de les cançons més belles de Joan Manuel Serrat, té una oportunitat única per descobrir-la a Para la libertad, d’Okapi Producciones sota la direcció de Gabriel Fuentes. L’obra ha tornat una nova temporada protagonitzada per Adrián Salcedo després de l’èxit de l’altre Miguel Hernández, Daniel Ibáñez. Em van parlar molt, molt bé de la interpretació de Daniel però l’Adrián fa una feina increïble donant veu i vida al poeta. L’acompanyen el músic Daniel Molina i, sobre l’escenari, Eva Rubio i Pablo Sevilla que interpreten diversos papers al llarg de l’obra: Josefina Manresa (l’eterna enamorada […]

Lapònia segueix les regles habituals de les comèdies de boulevard, i fins i tot el que podria semblar una premissa original parteix d’altres trames amb nens absents de l’escena, però absolutament protagonistes: El nom, La pell fina, Un Déu salvatge. Aquí, una nena de quatre anys li espatlla la nit de Nadal al seu cosí, que ha vingut a Finlàndia des de Catalunya amb els seus pares. Com era d’esperar, la nit s’espatllarà també pels adults, que aviat començaran a treure una llarga llista de retrets i petits secrets que ho poden capgirar tot. Com és habitual també en aquest tipus de comèdies, les situacions compromeses es van sumant i van apareixent de totes bandes, encara que sigui a costa […]

The Cibels comença com una entrevista i acaba amb un diàleg entre dos ous, literalment. Enmig de tot això, un viatge –a estones divertit, a estones psicodèlic- d’un grup de música que va triomfar als setanta, quan va actuar al Madison Square Garden entre els Rolling Stones i Pink Floyd. L’èxit inesperat, la difícil adaptació a la música dels vuitanta, els orígens incerts, el primer fracàs, la retirada forçosa… Tot forma part de la llegenda d’un grup –inventat, està clar- que va triomfar mundialment però que va néixer a Sant Fruitós del Bages. Aquesta creació col·lectiva, amb producció d’El Maldà, juga amb el fals documental i recrea amb força gràcia i imaginació l’estètica dels setanta i vuitanta, amb números musicals […]

És la història de tres dones amb trets tan diferencials que pot semblar un dibuix caricaturaresc de cada una d’elles. Pertanyen a diferents classes socials, han tingut diferents oportunitats a la vida així com maneres diferents de veure-la i de viure-la. Coincideixen en un moment en el que tenen una circumstància comuna: una neoplàsia de mama. Cristina Clemente escriu un text molt respectuós amb la malaltia i les malaltes i sap trobar el moment exacte i oportú pel riure i la tendresa. Hi ha un treball documental previ que evita la més mínima inexactitud mèdica. Tot està en el seu punt exacte, com si ho hagués mil·limetrat. Les tres actrius: Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego, sota la mirada […]

Aiaiaiaiai.. no tinc paraules per aquesta obra d’art. Sí, son 5h30, però ni te n’adones. Son textos viscerals, escrits des de les emocions més primitives de l’ésser humà. En els que es barreja l’amor amb l’odi i amb els gelos. El tracte poetic que dóna a aquestes emocions et convida a perdonar-les, a entendre-les, a empatitzar amb qui les pateix, tot i que siguin la base, en molts casos, de la pròpia crueltat humana. Una crítica constant a la hipocresia humana: el que veu però no mira; el que sent però no escolta; el que parla però no pensa. Tota aquesta proposta guiada per una història de desamor en la que des d’un inici ja coneixem el seu objectiu: que […]

On estàn els limits? Se’ns qüestionen els límits des dels dos costats: el del professor de natació que fa un petó a la galta a un nen petit que té por, suposadament des de la innocència, per calmar-lo, i, de l’altre costat la completa irresponsabilitat per part d’un grup de pares que sense valorar la possible innocència d’aquest gest acaben enfonsant la vida del professor a través de les xarxes fins el punt de carregar-se la seva carrera professional acusant-lo de pervertit i pederasta. Ja com a text és potent. És una bona història, ens planteja un bon debat. El plantejament de direcció està ben enfocat. Les llums i les escenes repetides des de diferents angles aporten dinamisme a la […]