Recomanacions

Un pròleg, quatre monòlegs, un epíleg i una escena final conformen l’estructura de La dona fantasma, el nou espectacle de la companyia T de Teatre, que en aquesta ocasió ha estat escrit i dirigit el dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. Som als anys setanta, i quatre mestres d’escola expliquen un episodi vital que les vincula a cadascuna amb un fantasma: una amant argentina, una mare morta, una companya sentimental i una actriu afusellada. La música en directe, a càrrec de Joan Palet (violoncel) i Rafel Plana (piano), crea un ambient acollidor i discret que acompanya les actrius en tot moment i dona unitat al conjunt de l’obra. En aquest ordre, Marta Pérez capta l’atenció i l’empatia del públic interrogant-se sobre […]

Elegància, sensualitat, bellesa i deliciosa execució defineixen Chicago, un musical històric i de referència per als amants dels musicals i, sobretot del jazz, el cabaret i les històries de crims i intrigues. Un musical amb un llegat i un prestigi que fan que cada nova producció demostri estar a l’alçada de la seva reputació. La proposta de SOM Produce ho aconsegueix i ho fa especialment per la seva solidesa. La música per definició en aquest musical ha de ser excel·lent i així ho és la supèrbia orquestra. Sens dubte, un dels valors més importants de Chicago és la seva brillant banda sonora l’execució de la qual en directe resulta imprescindible. Al costat de la música, el ball és protagonista. Les […]

Si els vuitanta i començament dels noranta van ser camps on cultivar el Satanic Panic, els cinquanta i els seixanta van ser, sens dubte, els de l’Alien Panic (Terme del tot inventat per a aquest text). La llavor ja feia dècades que estava plantada, des dels vint amb la revista de Weird Tales i la d’Amazing Stories, on autors com Clark Ashton Smith, H.P. Lovecraft o en Robert E. Howard feien de la literatura pulp un culte on deus primigenis extraterrestres i humans d’eres prehistòriques s’enfrontessin a tota mena de criatures del tot irracionals. Va ser també, a finals de l’enrarida dècada dels trenta, on un astut Orson Welles va fer una adaptació radiofònica del clàssic The War of Worlds […]

La Muda de i amb Marina Guiu, dirigida per Raquel Arnaiz i Marina Guiu és una peça d’autoficció que aborda l’abús sexual infantil, la no legitimació d’una mateixa com a supervivent de violència sexual. És l’hora d’obrir-nos i explicar. En benefici de la própia pell (com veiem en la protagonista) i per obrir els ulls a la resta de la gent. Anem recordant moments de la infància, fins arribat als fets que ens porten a març del 2021, Islàndia. Un volcà entra en erupció, i quan veus que una cosa inestable i al final explota, per reacció també pots acabar explotant. I tot el que ens han explicat acaba en una denúncia. Un trauma infantil, que pot estar en estat […]

Des del mateix Broadway a la plaça de Tirso de Molina al centre de Madrid, arriba Chicago, el musical de la mà de la productora SOM Produce. El Teatre Nou Apol·lo es vesteix d’elegància i molta sensualitat per rebre i presentar aquesta comèdia musical de tan conegut èxit. Musical escrit per Fred Ebb i Bob Fosse, amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb, ens presenta uns anys 20 en decadència plens d’escàndols, assassinats, corrupció, avarícia i excessiva preocupació per la fama. L’argument del musical és molt conegut; Roxie Hart -Silvia Álvarez-, assassina a sang freda la seva amant i entra a la presó. Allà es trobarà amb altres dones també imputades per haver matat els seus amants […]

Frívoles, excessives, glamuroses, brillants, capaces de tot per agradar i pendents de crear un relat que convenci el seu públic diana, aquell que les pot portar a l’èxit oa la forca: així són Roxy i Velma. Les irresistibles protagonistes de Chicago són influencers, assassines, sí, però mediàtiques i magnètiques per obra i gràcia d’una cap de presons corrupta i irresistible, un advocat seductor i mafiós, uns amants poc fidels (i embotits) i uns mitjans de comunicació voraços de novetats, morbositat i impacte mediàtic. Podria ser Madrid a twitter (em resisteixo a anomenar-lo equis) any 2023, però no, és Chicago anys 20 i l’impacte del titular encara durava uns dies, no unes hores. El musical Chicago és de sobres conegut per […]

Chicago és un clàssic entre els clàssics, un musical reconegut i reconeixible. És perfecte per a qui busca veure professionals ballant i actuant sobre l’escenari. I aquesta és precisament la base del seu èxit: l’elegància i la perfecció de l’elenc de principi a fi. Tot és, una vegada més, perfecte: en execució, en veu, a cadascun dels seus gestos, per petits que siguin. Tot està absolutament mesurat i executat fins a fregar l’excel·lència. Les dues protagonistes, així com Inma Cuevas –Mama Morton– o Iván Lavanda, que interpreta Billy Flynn, l’advocat més sol·licitat de la ciutat, et deixen amb la boca oberta; especialment amb alguns números en solitari i en conjunt amb altres companys en què destaquen la seva capacitat vocal […]

Entre tu i jo no en fem un és la història real de superació de Quim Llisorgas, un jove de 28 anys que ha lluitat des que va néixer contra la injustícia. En Quim explica la seva vida i els entrebancs amb què s’ha trobat a causa de la seva discapacitat.L’obra ens parla de Quim i en primera persona. El seu cas, amb un trastorn genètic que li causa problemes musculars, de visió i de veu; per fer-ho més ‘amigable’ l’anomena Manolo en tot moment.Ens comenta la seva infància, com va patir de ben petit de ser diferent. De l’escola, els mestres, l’entorn i com li van girar l’esquena. De les dificultats que ha tingut per aconseguir el que volia. […]

En Quim Llisorgas, un noi de 28 anys afectat d’una malaltia genètica anomenada síndrome de Joubert explica en primera persona tot l’esforç de superació que ha hagut de fer tots aquests anys per arribar a aconseguir el seu somni: ser actor. I ens ho demostra en aquesta re-estrena que va estar un mes en cartell a finals de l’any passat. Actualment té un paper a la sèrie de TV Com si fos ahir i agraeix a la sèrie que tingui en compte les malalties minoritàries. No és una obra de teatre basada en fets reals. És un fet real explicat pel mateix autor, qui amb totes les dificultats físiques que encara té, ens arriba a l’ànima i commou profundament amb […]

Una de les cançons més venudes l’abril del 2013 va ser la de “Ding-Dong! The Witch is Dead” de la versió cinematogràfica i musical de 1939 The Wizard of Oz. El motiu de compra d’aquesta no va ser pas el rellançament de la pel·lícula ni res semblant. Si no els mateixos britànics, sentint-se habitants de Munchkinland, celebrant la mort de la qual va ser primera ministra conservadora entre 1979 i 1990. El que va començar com una broma en una plana de Facebook l’any 2007 es va acabar materialitzant el 2013 de reproduir ben alta aquesta cançó una vegada Thatcher deixés el seu recipient mortal i s’encomanés al Senyor. El que no va ser pas broma van ser les seves […]

Aquesta co-producció de Den Norske Opera (Oslo), Teatro Real (Madrid) i el Gran Teatre del Liceu (Barcelona) es va estrenar al 2020 al Den Norske Opera sota la direcció escènica de Christof Loy. Piotr Ilich Txaikovski va ser conegut a Occident com a compositor de simfonies i ballets però també va escriure 10 òperes al llarg de la seva vida compositiva tot i que només dues formen part del repertori operístic internacional de manera permanent: Eugene Oneguin i Picovaya Dama. Aquesta última la recordem representada al Liceu al 2022 amb Sondra Radvanovsky. Oneguin és basa en un text d’Aleksandr Pushkin, novel·la escrita en vers sota la plena influencia del romanticisme. Tant és així que el mateix autor va morir en […]

Estrenada el 17 de juliol a l’Antiga Presó Model (espai de repressió del col·lectiu LGTBI, en el que van estar preses i maltractades moltes artistes com Lorena Loys, Carmen de Mairena, Ocaña o Madame Arthur), dins el Grec Festival de Barcelona 2023, i amb totes les entrades exhaurides, Jo, travesti és un homenatge a l’art del transformisme i una reivindicació i reconeixement a totes aquelles persones (artistes transvestits) que gràcies a la seva manera de fer i expressar-se, en una època on era molt difícil viure amb llibertat la seva identitat, van visualitzar i mostrar amb valentia la seva identitat al món. És gràcies a elles i al seu llegat cultural i social que, podem coneixer i gaudir de grans […]

La productora teatral Sixto Paz (Pulmons, Història, Les coses excepcionals, Classe, etc) sempre ens porta obres que fomenten el debat a la sortida, que et sacsegen d’una manera o altra i que poques vegades tenen un missatge únic i absolut. Crec que Bèsties, de la britànica Monica Dolan, hi encaixa perfectament. L’autora planteja un cas realment polèmic –una nena de vuit anys li diu a la seva mare que vol posar-se pits- i a partir d’aquí no escatima en recursos dialèctics per criticar a una societat cada cop més sexualitzada, a uns mitjans de comunicació que jutgen abans de saber, a uns mecanismes socials que coarten però no rehabiliten… Potser es pren massa temps per justificar l’actitud de la mare, […]

Ja fa anys que Roberto G. Alonso ens regala espectacles que estan a mig camí entre el cabaret, la poesia i el missatge reivindicatiu. Ho hem vist a A mí no me escribió Tennessee Williams, Laberint Streptease, Agárrate o les mateixes incursions al Cabaret 13, ara ja desaparegut. Aquest nou monòleg -que tampoc és un monòleg pròpiament dit- torna a apostar pel mateix to, però amb la temàtica de les travestis com a eix central. De fet, es tracta d’un encàrrec del mateix artista al dramaturg Josep Maria Miró, que construeix una mena de tesi sobre la reivindicació del transformisme. Comença fent un repàs històric del gènere per passar, ja a la part final, a centrar-se en la vida –inventada […]

És comèdia? És un thriller? És La Cubana dins del Krueger Hotel del Tibidabo? És un musical? És una sitcom? És la festa de la democràcia…? Doncs sí, La noche de los muertos vivientes LIVE! és una mica de tot això. Posar etiquetes, a part d’estar en general desfasadíssim i ser d’una poca elegància i falta de cosmopolitisme flagrant, és tan difícil com innecessari en aquest cas. La intenció del muntatge que adapta Daniel Anglés és la de convertir-se en una experiència sensorial completa. Vivim en una societat líquida i aquest espectacle també ho és. I també n’hi ha de líquids. Concretament… Sang. A dojo. L’actor i excel·lent clown Roger Julià (Rhum & Cia, golfus de Roma) dirigeix junt amb […]