Supersàpiens

Ciència-ficció o realitat?
Futur distòpic o present real?
Crítica social o alerta social?

Supersàpiens, una obra de Roc Esquius, dirigida per Sergi Belbel i interpretada per Marta Torner i Enric Cambray, és una nova versió expandida de la comèdiaSàpiensque es va estrenar a la Sala Flyhard el 2018.
Aquesta nova versió l'hem pogut veure a l'Espai Supersàpiens, un espai escènic de 2.000 m²,
creat i concebut expressament per acollir aquest muntatge.

Es tracta d'una superproducció immersiva, un altre tipus de format teatral que de mica en mica es va incorporant dins la nostra ciutat.

El teatre immersiu és una nova manera de fer teatre, viure el teatre i gaudir del teatre, a part de captar a un nou públic.

Supersàpiens és una comèdia inquietant, amb tocs de ciència-ficció ambientada en un futur distòpic, o no tan distòpic.

Aquest muntatge combina teatre, tecnologia i arts visuals. És una experiència immersiva que pot agradar més o menys. Personalment, penso que és una manera de fer teatre interessant i una experiència diferent; un nou tipus de format teatral per a un públic que busca experiències diferents.

La posada en escena, creada per Belbel i Josep Iglesias, combina els elements d'una escenografia "clàssica actual" amb un disseny lumínic i sonor que ens transporta a un futur distòpic.

L'escenografia és minimalista. L'ambient fred. Estructures de ferro, llums estereoscòpiques, sons inquietants d'una gran potència que a vegades et recorren pel cos i que et fan entrar dins aquest joc teatral.
Un joc teatral inquietant, amb un missatge molt interessant que ens convida a explorar els límits del poder i la llibertat, i ens fa reflexionar sobre el futur de la humanitat pel que fa a les noves tecnologies, sobretot a la irrupció de la intel·ligència artificial al nostre dia a dia, una eina de doble fil. Per una banda, pot ser molt útil, però també molt perillosa si no se'n fa un bon ús.
Futur distòpic o realitat actual?

Pel que fa a les interpretacions, haig de dir que és la primera vegada que veig a la Marta Torner actuar dalt d'un escenari, i ha estat una gran descoberta. Bravo Marta!
I que us puc dir de l'Enric Cambray, que no sapigueu? Doncs que una vegada més demostra el seu gran potencial interpretatiu a l'hora d'interpretar a un munt de personatges a la vegada. L'hem vist fer-ho a Les dones sàvies, a Hamlet. 01 i a Hamlet.02.

Com a espectadora m'ha agradat molt l'experiència, la posada en escena, les interpretacions (impressionants) i el missatge que ens vol transmetre en Roc Esquius.
A banda del fet que el tema és inquietant, fins i tot preocupant, he rigut i m'ho he passat superbé.
Només què hi ha una de les escenes que, a parer meu, s'allarga una mica massa i veus que el públic en general perd una mica l'interès.
Quan veus que molta gent mira el rellotge...

Per cert, en finalitzar la funció hi ha una Experiència final relacionada amb l'obra molt interessant.

Per finalitzar, us recomano de llegir l'assaig de Miguel Rodríguez "Las distopías, ¿Un presente futurista?