Les festes nadalenques no són precisament fàcils. La il·lusió que es pot sentir quan s’estan apropant les dates, disminueix a mesura que les trobades “obligatòries” amb la família, o certs membres d’aquesta, es van acumulant. I és que quan passes tantes hores amb certes persones, hi ha sentiments i paraules que no es poden aturar.
El text esbojarrat i ple de matisos d’Eduardo De Filippo situa al públic en els dies al voltant de Nadal, quan una família italiana s’està preparant per a la celebració. El pare està obsessionat en construir un pessebre nou cada any i que tothom admiri la seva feina. Mentre a la resta de la família no li podria importar menys, la seva dona brega amb un cunyat que s’ha assentat a casa seva, un fill que no val per fer res que no sigui robar i una filla que vol deixar al seu marit per anar-se’n amb l’home que realment estima. I enmig de tot, un parell de veïns que els hi agrada estar al dia de tot.
L’adaptació d’Oriol Broggi és tot allò que es podria esperar d’una comèdia italiana: divertida, ràpida, caòtica i meravellosa. La posada en escena es un cúmul d’objectes compilats i atestats en un sol espai, que van canviant a través de cadascun dels tres actes de l’obra. Tots aquests elements ajuden a crear l’espai idoni perquè el públic s’endinsi en aquesta casa plena de gent i problemes. El disseny sonor amb la ràdio constant acaben de completar el trencaclosques.
El repartiment aborda el text amb una naturalitat fascinant, però és Pep Cruz qui brilla a més no poder. Una capacitat innata de transformar-se en el patriarca, amb una habilitat lingüística magnífica per mostrar els canvis en el seu personatge a mesura que la trama es va complicant. El tartamudeig, la dificultat en dir segons quines paraules -i que tant diverteix a l’audiència- sembla que siguin una característica més de l’intèrpret. El seu treball deixa bocabadat al públic i ovacionant-lo infinitament. Marissa Josa és l’altre gran atraient d’aquesta producció. Espectacular actriu que enxampa i atrapa a l’espectadora amb una facilitat envejable.
És una obra molt adient per les dates de nadal, per fer riure al públic i afrontar amb un somriure unes festes que saturen bastant. Però la veritat és que, sigui quina sigui l’època de l’any, viure un dia a la casa dels Cupiello és una meravella.