El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit.
Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments molt importants de canvi en aquell moment, com la mort del dictador, la fi de 40 anys de repressió, la legalització dels partits polítics i la il·lusió per una democràcia parlamentaria. L’autor només ens ha fet un retrat de la part més fosca de l’època i ens recorda que no tot va ser fàcil.
Aquesta trilogia ha estat adaptada per Iván Morales en forma de teatre en tres actes. Morales n’és també el director i descriu perfectament l’ambient del barraquisme de Montjuïc dels anys 70, les dificultats per sobreviure i la il·lusió per tirar endavant. El protagonista, (Fernando Atienza a la novel·la), neix en aquest lloc on la supervivència era prioritària i, sense que ell ho decidís, s’endinsa en la BCN més dura i descarnada. En ambients de precarietat és necessari tenir figures mítiques que els allunyin de tot allò. Va ser el Watusi qui va anar acompanyant durant tota la vida al protagonista d’aquesta història, un Guillem Balart que hi deixa la pell en cada representació, que sap com transmetre els sentiments d’impotència quan és arrossegat per camins que no hauria volgut mai.
En un escenari senzill però que ocupa tota la planta del teatre es belluguen els actors i actrius de banda a banda amb molt pocs elements escènics (llevat dels instruments musicals) que van apareixent i desapareixent en cada acte. De la sala només estan disponibles la meitat de les butaques, amb la qual cosa tot queda més recollit i sentim als intèrprets més a prop. Anna Alarcon, Eduard Alves, Artur Busquets, David Climent, Raquel Ferri i Vanessa Segura representen diferents personatges en les tres parts de l’obra i fins i tot, dins de la mateixa part. Un esforç titànic per a tots i una exigència corporal i vocal impressionant. Tots i totes interpreten i toquen diversos instruments a sobre l’escenari sota la direcció musical de Jordi Busquets. Un moviment continu i una gran versatilitat que manté el públic que omplia la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuic clavat a les cadires durant les més de quatre hores que dura l’espectacle.
