Què es pot fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible? Lali Álvarez escriu i dirigeix Ragazzo una peça que reviu la figura de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001, protagonitzada per Oriol Pla.
SINOPSI
Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.
Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.
Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.
Obra necesaria que todo el mundo debería ver.
Obra que agotó entradas mucho antes de estrenarse! Prorrogar y lo vuelve a vender todo! Sin lugar a dudas hay que ir a verlo!
Un monólogo con una sola persona en el escenario. Carlo Giulani, un joven asesinado en Génova en 2001 por manifestarse durante la cimera del G8.
La obra crítica el abuso del poder y la impunidad con la que se cometen tales abusos de violencia. Un tema peliagudo!
Desde luego el mérito de la obra se la lleva Oriol Pla! El solo tira adelante todo el montaje con su energia, su improvisación, su saber hacer! A veces lo vive demasiado y parece que se le escapa de las manos!
Una buena obra reivindicativa aunque en algunos momentos el texto flojea y decae.
Teatro document esgarrifos amb un treball brutal de Oriol Pla, sovint utilitzem crec a la lleugera aquest concepte de brutal pro posiblement mai com aquesta interpretaçio ho justifica.El text escrit i dirigit per Lali Alvarez ens traslada al estiu del 2001 a Genova aon les manifestacions i protestes contra els liders del G8 reunits amb una cimera van provocar una salvatge represió, aon Ragazzo, inspirat amb el jove Carlo Giuliani va ser vilment asesinat per la policia.Oriol Pla ens fa viure de forma intensa aquells dies i transmet tota la indignaçio per un acte criminal, que 14 anys mes tard encara no esta aclarit.Potser mai la justificada antiglobalitzaçio atropellada per una falsa democracia habia sigut escenificada de forma tan autentica i dura, i que et planteja preguntes devant de les nostres actituts ,espectadors pasius,quines injusticies mes haurem de tragar per reaccionar de forma colectiva,aqui son el fets de Genova pro es un suma i segeix devant la pasivitat general,fins quan?. Teatre directe activista i clar, allunyat del teatre politic convencional de vegades poc clar aquest text i treball es com un cop de puny al poder quan aquest no respecta la llibertat ni la opçio de que un altre mon es posible. Enhorabona Oriol Pla i Lali Alvarez per haber conseguit transmetre de forma contundent uns fets que cal no oblidar i no deixar que quedin sense aclarir. Vaig veure Ragazzo al Atrium de Viladecans, sembla tornara a Barna el proper any, pro estigueu alerta a la posibilitat de altres sales de Catalunya, i el desplaçament valdra la pen
En tenia ganes, se’m va escapar de la Nau Ivanow i de Eólia i avui per fi ho he pogut veure a l’Atrium de Viladecans. Com la majoria sabreu, tracta el cas real dels fets ocorreguts al juliol de 2001 a Gènova durant la reunió de líders del G-8, on va ser assassinat per trets d’un polícia el jove activista Carlo Guiuliani. El text, colpidor és un relat dels fets alhora que un crit a la vida i una denúncia d’on queden els nostres drets en un món globalitzat, escrit i dirigit per Lali Álvarez Garriga de forma impecable. Una posada en escena, magnífica. I una interpretació d’Oriol Pla que no es pot qualificar d’una altra forma que BRUTAL. Impressionant com aconsegueix posar-se en la pell del protagonista i com deixa la seva pell en l’escenari, i que en alguns moments és tal la indignació que et transmet, que saltaries a l’escenari a fer-li costat. Totalment IMPRESCINDIBLE i segons ens van comentar, l’any que ve tornarà a Barcelona.
Un gran encert d’obra teatral, Ragazzo. Un text de Lali Álvarez on s’explica un fet del 2001 durant la cimera del G8 desenvolupat de tal manera que el públic se la farà completament seva. Tot en primera persona. Oriol Pla que posa la cara al narrador de l’argument però ho fa de tal manera que involucra a l’espectador. Literalment, he vist com durant 1h15′ l’actor es menja l’escenari en la seva totalitat. Brutal. Et fa portar a la teva pròpia pell, tot el que ell sent i pensa.
Per ser el primer cop que vaig al Teatre Eòlia, el lloc és ideal per aquest tipus de representacions perquè apropa molt l’espectador a l’actor. Com a punt extra, es notava molt que l’actor controlava tot el que succeïa a l’escenari i a les butaques, literalment.
Una escenografia impressionant amb pocs elements que units t’involucren en la trama; tot acompanyats d’una il·luminació i so molt adients i encertats.
Un altre punt extra? Basat en fets reals.
En acabar l’obra tindràs ganes d’aplaudir durant molta estona.
Molt recomanable.
-Lleva la antiglobalización a los escenarios con un texto punzante y en una puesta en escena atrevida y rompedora.
Explica los hechos de Génova 2001 desde la potencia de un texto claro y directo y de la mano de uno de sus protagonistas:
-Inspirado en el joven Carlo Giuliani, asesinado por los carabinieri en la manifestación.
Carlo Giuliani (14 de marzo de 1978 – 20 de julio de 2001) fue un activista italiano simpatizante del movimiento antiglobalización. Se hizo conocido públicamente como consecuencia de su muerte durante uno de los disturbios de la Contracumbre del G8 en Génova: recibió un disparo efectuado por un carabinero y fue atropellado por el vehículo de la policía al que había estado atacando.
Las circunstancias de su muerte y la investigación subsiguiente generaron una gran polémica internacional, y actualmente siguen siendo discutidas.
-Verano de 2001. Génova, la ciudad del protagonista, vive la restricción de derechos sociales más grande desde la Segunda Guerra Mundial: las fronteras están cerradas, se suspende el tratado de Schengen, se prohíben las manifestaciones y reuniones en algunas zonas de la ciudad, se prohíbe tender la ropa en los balcones … 30.000 policías patrullan las calles y no permiten la entrada a la Zona donde los líderes mundiales del G8 están celebrando una cumbre.
La decisión de sumarse a la Columna de los desobedientes, que se ha propuesto una acción pacífica de desobediencia civil: violar el confinamiento de la Zona, cambiará el destino del personaje.
-Gran interpretacion de Oriol pla, junto con la gran calidad del texto, hace que el público se emocione y se indigne por unos hechos que, 14 años más tarde, siguen sin aclararse.