Eduardo De Filippo és un dels autors italians del segle XX que més vegades hem vist representat als escenaris barcelonins, i especialment a la Biblioteca de Catalunya. Des de la ja cèlebre Filomena Marturano a Questi fantasmi, passant per altres peces mestres com Dissabte, diumenge i dilluns, L’art de la comèdia o A teatro con Eduardo, que juntava dues peces curtes de l’autor. La que ara ens ocupa ja la va estrenar La Perla 29 el 2010, per repetir-la dos anys més tard… sempre pels volts de Nadal. I és que Natale in casa Cupiello és una peça d’ambientació nadalenca i rerefons típicament napolità, amb el seu costumisme, el seu rebombori alegre i encomanadís, els seus crits… i la música de Renato Carossone de banda sonora.
Oriol Broggi li té la mida presa a De Filippo i sap molt bé quin ritme cal dotar a les seves obres perquè no es desinflin ni creixin en excés. I és que el ritme i el sentiment de l’autor italià són realment peculiars. La seva especialitat són les comèdies melancòliques i amb un punt de tristesa o desencant. Comèdies poblades per famílies que s’escridassen però s’estimen, per personatges il·lusos, o bé que estan farts de tot i que no són feliços, encara que quedi dissimulat per un conjunt divertit i paròdic. Tot això es pot veure en aquesta nova versió de Natale in casa Cupiello, on l’absurda quotidianitat de la família protagonista ens porta a situacions extremes i a un final que ens deixa clavats a la cadira. Meravellosos també els entreactes festius o canvis d’escenari, tot i que potser a moments la metateatralitat s’acaba escapant una mica de les mans…
El repartiment és l’altre gran encert d’aquesta comèdia. Un Pep Cruz i una Marissa Jossa excepcionals doten als seus personatges d’una tendresa i una humanitat que traspassen. També destaquen Màrcia Cisteró, Ramon Vila i el jove Lluís Marquès, que s’estrena en el repartiment fent el personatge que en altres versions anteriors van fer Bruno Oro o Enric Auquer. Un gran espectacle que hauria de tornar tot els Nadals i fer-se ja tradicional… encara que això no sigui Nàpols!