Recomanacions

La vida i la mort, la quotidianitat, a Grover’s Corners, una petita localitat nord-americana de l’estat de Nou Hampshire, fonamentalment d’ideologia republicana, a principis del segle XX, és l’eix narratiu de La nostra ciutat, un text de Thornton Wilder guardonat amb el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1938. Es tracta de possiblement la peça més representada als Estats Units, on es diu que no hi ha dia que una companyia, ja sigui professional o amateur, no la porti a escena. És un text recorrent en escoles de teatre d’arreu del món, bàsicament per la senzillesa i el ritme dels diàlegs i seu caire dinàmic i coral. Estructurat en tres actes diferenciats per salts en el temps (1901, 1904 i 1913), […]

No us perdeu The Producers, una versió d’Àngel Llàcer i Manu Guix amb la productora Nostromo Live del gran èxit musical The Producers de Mel Brooks; el musical més premiat de la història (Tony, Oscar, Grammy). L’equip directiu torna a estar integrat per Àngel Llàcer i Enric Cambray (direcció escènica), Manu Guix i Gerard Alonso (direcció musical), Miryam Benedited (coreografies) i Maria Bossy (coreografies de claqué). De la part tècnica cal destacar el disseny d’il·luminació d’Albert Faura, el disseny de vestuari de Marc Udina, el so de Roc Mateu i l’escenografia dissenyada per Enric Planas. Pel que fa a la interpretació, tots ho fan de meravella. Armando Pita, Ricky Mata, Mireia Portas, Bittor Fernández, Àngel LLatzer. Tots són molt bons […]

Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció! Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb […]

Que les relacions son complicades no és un secret i que cada família és un món, tampoc. Està clar que aquells que han viscut un tipus de relació a casa n’esperen en el futur un marc igual o semblant, però això no vol dir que sigui fàcil i que sigui la realitat. Les persones son complexes i les seves relacions encara més. En aquesta producció es veu l’evolució d’una parella i la seva família en tres dècades diferents. Comença amb la trobada d’en Kenneth i la Sandra enamorant-se en l’Amèrica del flower power, per viure després en un adossat ja casats i amb dues criatures als anys noranta, i acaba a l’època actual amb uns fills i uns pares que […]

La primera vegada que vaig veure Hamlet.O1 va ser a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell, durant la V edició del Fresc 22. Després la vaig tornar a veure al Teatre La Flor de la Palma de Teià, a la segona edició de Lletraescena, entre la literatura i el teatre (de la que en formo part com a col·laboradora) i per on han passat actors, directors i dramaturgs de gran reconeixement com Sergi Belbel, Jordi Casanoves, Toni Casares, Pau Miró, Eduardo Mendoza, Cristina Genebat, Carme Sansa… Hamlet.01 és un imprescindible per a tot amant del teatre. Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a l’Enric Cambray. Es tracta d’un monòleg de quasi dues hores en què el protagonista […]

Ahir al Teatre Victòria es va celebrar la primera edició del Festival Victòria X Pòdcast. Un Festival creat i organitzat per la productora d’Antonio Díaz, El Mago Pop, que, per cert, també hi era present, i la direcció d’Héctor Rojas. 10 Pòdcasts i Live shows basats en Pòdcast i 12 hores ininterrompudes que volen convertir el Festival en el Rècord Mundial de Pòdcast en emissió ininterrompuda. Va ser una trobada inèdita en tot el país, entre els diferents creadors i el públic. El festival va començar 12 h amb l’esperat La Vida y Tal presentat per l’Ana Milán i en Sebastián Gallego, guanyadors del prestigiós Premi Ondes al Pòdcast Revelació 2023. Jo vaig triar El Búnquer, l’aclamat pòdcast de Catalunya Ràdio, […]

Com deuen ser actualment els joves que en els seixanta buscaven el trencament amb la societat que imperava? En quina classe de pares es deuen haver convertit? En aquesta comèdia anglesa de Mike Bartlett –Bull, Contracciones– es parla precisament d’això, ja que es segueix la història d’una parella des de que es coneixen l’any 1967 fins el 2011, passant per l’època final del Tatcherisme a principis dels noranta. Més de quaranta anys per entendre uns personatges que han progressat econòmicament, que han fet el que han volgut i que s’han emmotllat còmodament a una societat que finalment els ha canviat a ells. Uns personatges que veuen com els seus fills s’avergonyeixen d’ells i els acusen d’immobilitat i poca connexió amb […]

Dos germans i les seves respectives parelles. Un xalet als afores, una piscina que s’està preparant per a l’estiu i uns pares absents, però molt presents d’una manera o altra. A partir d’aquí, trencaments, acostaments, maneres de dissimular una relació que no es vol assumir, etc. Tot això és el que conforma Swimming pool, una obra del valencià Juli Disla que parla dels comportaments humans a l’hora d’afrontar relacions, siguin de l’índole que siguin. El més novedós d’aquest muntatge és la forma que s’ha escollit per explicar-nos la història. El director Fer Rivas ha decidit encarar-lo des del joc, i és per aquest motiu que quan entrem al teatre els actors ja porten una estona jugant a una variant del […]

Pols de diamant de Pau Coya, està basada en un cas real que va tenir lloc a Malasaña (Madrid) l’any 2021. Un jove de vint anys va denunciar una agressió homòfoba que, després de molt ressò, va resultar ser mentida. És a dir, l’agressió va ser real, però la manera de com van succeir els fets va resultar ser falsa. Va ser un cas molt mediàtic que va donar lloc a una gran mobilització social i política contra les agressions homòfobes. Pols de diamant és una història d’amor. I és per amor que el protagonista menteix sobre com va anar realment l’agressió. Menteix per motius personals, per vergonya o per evitar d’explicar el que realment li va passar. El problema […]

A La Villarroel li han agafat el gust a Mike Barlett. I nosaltres que ens n’alegrem. Al 2018, Sixto Paz hi estrenava una obra que havia triomfat a Londres feia només quatre anys: Bull. Un text molt potent sobre l’acarnissament del capitalisme liberal que governa el meravellós segle 21 que tenim la sort de viure. Aquest 2023, de la mà de La Brutal, arriba un text anterior d’aquest dramaturg i guanyador de diversos premis al Regne Unit: Love, Love, Love. Una obra que parla d’amor i, sobretot, de la seva absència. Del futur que somiaven els hippies antisistema dels anys 60 —reintegrats al sistema gràcies al boom econòmic i les promeses dels 80 i dels 90— transformat en cendres en […]

Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals que he tingut la sort de gaudir-ne aquests anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família. Aquesta obra forma part d’una trilogia, projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l’Argentina. Durant el Grec Festival, es va veure a El Maldà (La paella dels dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez). I ara tornen les tres a fer temporada davant l’èxit que van gaudir durant el Grec. Una trama que succeeix en únic dia, el dijous on els fills d’una dona separada van a veure-la cada setmana. Però hi ha un […]

La Barni ens torna a sorprendre amb una obra amb un compromís polític, feminista i un rerefons de la guerra civil i les seves conseqüències. En aquesta ocasió és una coproducció amb Cassandra Projectes Artístics i Lamarsó produce. Amb un text d’Eva Hibernia sobre les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán, Marc Vilavella en fa una direcció espectacular aprofitant tots els elements teatrals que coneix i domina. Una vida desconeguda per molts de nosaltres, injustament oblidada. Gràcies a la Hibernia i el seu recull, no només hem conegut a la coreògrafa, escenògrafa i artista Victorina Durán, sinó a tot un moviment femení que començant al 1927 va aconseguir portar al parlament de la Segona República canvis legislatius que es van convertir […]

Coherència, revolució i pares són paraules antònimes. Si ets revolucionari i vols canviar el món, pensa que canviaràs d’idea quan tinguis diners a la butxaca gràcies a una bona feina i, més tard, quan siguis pare. Aquesta podria ser una de les grans idees que l’obra “Love, Love, Love” transmet, però és una idea concisa per abraçar una obra que es basa en una parella que es coneix a finals dels anys seixanta a Londres i la veiem evolucionar fins arribar a l’actualitat. El que més em va sacsejar de l’obra: copsar el mal que poden fer uns pares que exigeixen tant a una filla llesta i bona filla quan ells mateixos no van fer mai cas als seus pares. […]

Alan és el darrer muntatge de WeColorMusic (Mateu Peramiquel i Mar Puig), una companyia que expliquen històries reals amb l’objectiu de portar l’espectacle més enllà de l’entreteniment. Alan es va estrenar al teatre municipal La Sala de Rubí sota el títol d’Arrels. Es tracta d’un musical de petit format inspirat en un fet real, la història del rubinenc Alan Montoliu Albert, un jove transgènere que es va suïcidar després de patir assetjament a l’escola i al carrer. No es tracta d’un espectacle infantil, és un espectacle per a tots els públics, sobretot per a aquell sector juvenil que tant necessita mirar-se al mirall i veure-hi reflectida la realitat d’un adolescent tal com és veritablement. És una proposta on acció, moviment, […]

El Lector por horas és un dels textos més rellevants de l’obra de José Sanchis Sinisterra, Premi Nacional de Literatura i fundador de la Sala Beckett de Barcelona. Des de la Beckett s’ha organitzat la Tardor Sanchis amb la idea de fer un reconeixement tant a la seva figura com a molta part de la seva immensa obra representada en molts teatres de Barcelona amb coproduccions amb altres teatres d’Espanya. A l’any 1996 ell mateix va tenir la idea de fer una Tardor Pinter per donar a conèixer el teatre de Harold Pinter. La Tardor Sanchis ha tingut una gran acollida per part del públic. En aquest cas és una coproducció de la Sala Beckett, el Teatro de la Abadía […]