Recomanacions

Primer de tot, tornar a donar les gràcies a Xavier Bobés per aquest magnífic espectacle. És un treball extraordinari que requereix d’un gran esforç personal i hores de preparació per cada una de les representacions. Sé que no puc explicar el que passa, i que heu de viure l’experiència personalment, així que intentaré explicar-vos tan sols el que a mi em va transmetre. Possiblement ha estat una experiència totalment diferent per a cada un dels que hi érem presents, us intentaré descriuré el que va ser per mi. Per mi ha estat un viatge en el temps… a la meva infantesa. Tornar a recordar moments i vivències que tenia adormides dins meu i que amb el pas del temps segurament […]

Amb un francès molt bàsic i fàcil d’entendre, s’ha estrenat a La Seca Espai Brossa Les Rois Fainéants, una proposta divertida i desenfadada de la jove companyia Cocotte. Les Rois Fainéants neix en un taller de creació de 3er d’interpretació de teatre físic, dirigit per Joan Cusó, professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, que agafa com a referent i font d’inspiració dels seus personatges la Cia de teatre Les Deschiens i Jacques Tati (actor, guionista i director de cinema francès). L’espectacle és una crítica en forma de “divertimento”, on es barreja realitat, fantasia, absurd, humor i tendresa. Un treball multidisciplinari (treball amb objectes, música, text, gest), amb un component visual molt important. L’escenografia de Marta Bayer ens situa dins […]

Realment el teatre infantil pot donar per molt més que les revisions de contes o la personificació de dibuixos de moda. Aquest espectacle de la companyia T’exto de menos ens demostra que també es poden buscar noves fórmules, com la de parodiar al més famós dels superherois de DC Comics. Amb moltes picades d’ullet als pares (les referències a l’actualitat o algun que altre doble sentit), l’espectacle diverteix als més menuts pel seu colorit, per les cançons i una estètica de còmic molt aconseguida. Potser falta una mica de rodatge i alguns ajustaments, però no hi ha res en l’espectacle que no es pugui resoldre amb uns quants bolos més. Si teniu mainada, segur que gaudiran amb aquest Superman que […]

No acaba d’estar definida. Comença com un thriller de l’HBO i acaba una mica com pot. Passa en una comissaria de policia on s’investiga a un criminal en sèrie. Entra un xicot que vol confessar un crim, però la única persona que hi ha, sense uniforme, no n’hi fot ni cas i li diu que torni un altra dia… La cosa deriva cap a la conya, apareix un tercer personatge (que per cert no surt ni als crèdits) i arriba a un punt que ens comencem a perdre, tots. Penso que la Carol López, que és espavilada, encara la podria arreglar si hi entrés molt a fons. http://bit.ly/1JSuduN

Xavier Bobés amb aquest espectacle que ara ens ofereix ha aconseguit fascinar-nos del tot, per la seva sensibilitat i la seva voluntat per aconseguir la excel·lència en un treball absolutament artesanal, que requereix un gran esforç personal de preparació abans inclús de començar cada una de les representacions. Considerem que és el millor treball que ha realitzat. Poc o gens podem explicar del que passarà si aneu a veure aquesta meravella d’espectacle… i és que esgarraríem les sorpreses i experiències que podreu viure intensament. Potser l’espectacle de la nostra vida. IMPRESCINDIBLE!! Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre Blog “Voltar i Voltar”: http://wp.me/p19AHZ-fYDl

El psicoterapeuta no és l’única concessió argentina d’aquest espectacle de Marc González de la Varga. Segurament sense saber-ho -o potser sí, això ho desconec- ha adoptat una forma de fer teatre que em recorda molt a alguns dels primers experiments de Daulte o a alguns textos de Claudio Tolcachir, Nelson Valente o Denise Despeyroux, entre molts altres. Segurament hauríem de salvar moltes distàncies, però veig que hi ha alguns aspectes comuns a tots ells que m’encaixen perfectament: l’ús del joc com a motor de l’acció dramàtica, la improvisació prèviament assajada al local d’assaig, la barreja de professionalitat i amateurisme, la nuesa de l’espai escènic, la utilització de les teràpies i els psicodrames enmig de les trames argumentals, la família com […]

L’any 1990 els mallorquins Pep Tossar, Lluís Massanet i Joan Bibiloni van voler retre homenatge a un dels poetes més coneguts de la seva terra, Miquel Àngel Riera. Ho van fer al Teatre Lliure, i en aquell espectacle es van recitar i musicar poemes de diversos llibres de l’autor, com ara Poemes a Nai, Biografia, La bellesa de l’home o El llibre de les benaventurances. Ara, Tossar i el guitarrista Joan Arto han recuperat l’espectacle i ho han fet amb el mateix respecte, amb gran sensibilitat i amb idèntica qualitat. No és difícil que la veu i la gran experiència de l’actor ens arribin a tocar la fibra -ho ha fet en moltes ocasions i especialment en el recordat Sa […]

Amb aquesta obra d’en José Pascual Abellán, dramaturg i diplomat en pedagogia terapèutica, ens posem davant de la bogeria, però no de la bogeria de manual sinó d’una bogeria que tots hem patit o podem patir en algun moment de les nostres vides, aquella que ens trobem quan alguns esdeveniments ens trasbalsen de tal forma que som incapaços de controlar els nostres sentiments, les nostres emocions. Presentat com un drama còmic, Muntsa Rius (Martiri) i Àurea Márquez (Gregoria) són les dues dones amb vides diametralment oposades però amb una característica en comú, la seva bogeria. Magnífiques interpretacions de les dues actrius. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… http://wp.me/p19AHZ-fWl del nostre […]

Una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació. Ens han agradat molt les interpretacions de tots els actors. Aquesta versió de Hamlet de la Companyia Sala Atrium i projecte Ingenu, ens ha transportat a una atmosfera de bogeria i de lucidesa, de realisme i de fantasia, de llums i d’ombres, pròpies de l’obra de Shakespeare. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho […]

Ahir vaig anar a l’estrena de Ronda Naval, i la primera impressió va ser que s’en van sortir força bé. Ens trobem amb una bona col·lecció de personatges posats en el naugragi de Panoràmic. Una excusa per explicar una visió de la vida (diguem’ne un xic surrealista). Un home corrent, una bleda, un capità amb principis, un hipnotitzador … i un parell de personatges més. Amb molt moviment, canvi de vestuari van poder realitzar el trasllat de la novel·la a l’escenari. Tot i la complexitat del llibre, s’han quedat la part divertida i desconcertant. I tinc un dubte un cop vist l’obra…

I em sembla que l’obra de Wilde no funciona amb aquestes exageracions. He trobat un xoc entre el que deien els actors, que és d’un posh victorià extremat, amb la manera d’actuar i fins i tot part del vestuari. M’ha semblat que tirava cap a vodevil i moltes coses no m’han quadrat, però em sembla que he sigut l’únic. Tothom a aplaudit molt i molt fort. Millor així. Les entrades exhaurides. http://bit.ly/1Ro0Gf5

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes. Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat. A “Nàufrags” en Lluís Danés […]

Us asseguro que no es tracta de les típiques titelles pensades per infants; es tracta de TEATRE amb majúscules, teatre per adults, teatre de text, que utilitza les titelles per interactuar i com un recurs mes; en Miquel Gallardo els tracta com si fossin persones humanes que estan actuant amb ell a escena. Un espectacle de petit format però molt pensat i elaborat que arriba al públic amb una intensitat brutal. És la Creativitat sense límits…. un muntatge ple de poesia escènica i màgia, que utilitza també els recursos de les noves tecnologies amb projeccions de personatges que parlen amb els personatges que estan a escena. Miquel Gallardo, porta més de 25 anys manipulant titelles i amb aquesta experiència aconsegueix […]

Un altre cop al Teatre de l’Aurora s’avança a l’hora de programar, i hem pogut portar a les Antonietes amb aquesta nova versió d’un Tramvia anomenat desig. Una de les millors opcions per arrancar aquest 2016. La història de les germanes Blanche i Stella Dubois. La primera ancorada en el passat, i el turment que va passant. Una obra de personatges neuròtics i turmentats que viuen condemnats pel maleït somni americà. La jove companyia Les Antonietes torna amb un dels clàssics desprès de realitzar-ho amb Stockmann i Vània , ara tornem a la reflexió sobre la condició humana. Genial el treball que realitzen Annabel Castan i Mireia Illamola, cada vegada que les veig amb les Antonietes no defrauden. A més…

La posada en escena de “NÀUFRAGS” és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui;una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorbant amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.Aquest aspecte que al principi impacta als espectadors, ben aviat es torna massa repetitiu per la manca d’una història sòlida i ben construïda; visualment és agradable, però […]