Recomanacions

Hi ha amistats diferents al llarg de la vida. Les hi ha d’especials, les que se senten com a família, les que porten a assegurar que una persona faria qualsevol cosa per a l’altra. Fos el que fos. És veritat això? Hi ha algun tipus de límit? Segurament molta gent diria que no, però a l’hora de la veritat és molt probable que no tot fos possible. En aquesta obra, en Cesc aprofita un sopar que ha organitzat a casa amb els seus amics de tota la vida, els més íntims, per explica’ls-hi que la seva dona i ell volen tenir un fill i que, després de molts anys d’intentar-ho, l’única solució que troben és una inseminació amb els seus […]

El Cirque du Soleil ofereix una versió revisada del seu espectacle paradigmàtic. Alegría va presentar-se en societat, a Barcelona, ja fa més de vint anys. 14 milions d’espectadors, 255 ciutats de 40 països després, s’observa un gir més cap a l’audiovisual que per la poesia, però la sensació de perill constant segueix tenint el principal protagonisme. Barres acrobàtiques, jocs de roda, hula hoops, contorsions, pals de foc, llits elàstics o els incomparables trapezistes finals farceixen l’escenari de risc i emoció estètica en grau superlatiu. Tot amanit amb l’actuació d’una parella de pallassos espanyols, Pablo Bermejo i Pablo Gomis, que amb el seu clown exquisit recorren tota la funció i omplen de tendresa els instants previs a les grans exhibicions acrobàtiques. […]

Pere Riera és un dels autors més interessants i exitosos de la seva generació. Potser no és dels més prolífics, ni tampoc dels més innovadors dramatúrgicament parlant, però el seu estil arriba sempre al públic de forma directa i encertada. Èxits com Desclassificats, Barcelona, Infàmia o La dona del 600 així ho avalen. Aquest cop ens presenta un text ja antic, del que s’havien fet diverses lectures dramatitzades però que mai havia arribat a l’escenari. Casa Calores és un text nostàlgic que gira entorn una casa i, per descomptat, de la família que l’habita. Un text costumista que ens recorda les primeres èpoques de Benet i Jornet o alguna de les obres de Jordi Casanovas, com per exemple Vilafranca. La […]

Aquest cop va ser al Teatret d’Esparreguera, on el Festival Lola va tancant tots aquests anys de programació.Psicosi 4.48 és, pot ser, el text més conegut de la dramaturga britànica Sarah Kane i el darrer que va escriure abans de la seva mort. Aquest monòleg dirigit pel director i dramaturg Albert Mestres i interpretat per Eva Ortega és un homenatge a Sarah Kane i a totes les persones per a qui l’única sortida possible és el suïcidi.No és la primera versió de “Psicosi a les 4.48“, memorable va ser la versió de Iván Morales que protagonitzava Anna Alarcon.Però aquest cop Eva Ortega va una nova versió molt diferent i també molt destructiva del seu personatge. Dona una nova visió sobre […]

Son les deu del vespre, tenim una cita amb l’enterrador . Una obra sobre Leoncio Badia, conegut com “L’enterrador de Paterna“. Però aquest cop no anem a la sala de teatre, la cita és a en un espai emblemàtic i significatiu, el Cementiri nou d’Igualada, que ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l’arquitectura catalana del segle XX i l’any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d’arquitectura. Torno a veure a Pepe Zapata com a actor, com fa uns quants anys quan ens vam conèixer. Una obra sobre la dignitat davant l’horror que suposa qualsevol Guerra Civil i les conseqüències sobre els vençuts. Leoncio Badia arrisca la seva vida per donar sepultura als enterrats en […]

Jauría: conjunto de quienes persiguen con saña a una persona o a un grupo. Manada: conjunto de ciertos animales de una misma especie que andan reunidos Jauría es va estrenar a Madrid al 2019.És una ficció documental creada a partir de les transcripcions del mediàtic judici que es va fer entre 2017 i 2019, amb fragments de les declaracions dels cinc acusats (José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Jesús Cabezuelo) i la denunciant en el judici de “La Manada”, sobre els fets que van succeir a Pamplona, publicades a diferents mitjans de comunicació. Jordi Casanovas ha escrit el text d’aquesta obra i Miguel del Arco s’ha encarregat de la direcció. El muntatge compta amb un […]

El musical Fashion Freak Show de Jean-Paul Gaultier és un cant a la creativitat que recorre la biografia i les creacions del modista francès. Es va estrenar per primera vegada a París el 2019 en el llegendari Folies Bergere. Des d’aleshores ha estat actualitzat i reimaginat en el Roundhouse de Londres, un lloc emblemàtic de música i art que hi ha a Camden. Fashion Freak Show és una proposta que podríem definir com a excèntrica, escandalosament provocativa, exuberant i divertida. Un espectacle ple de creativitat, visualment molt impactant. Impressionant! Una explosiva combinació de teatre de revista, concert i desfilada de moda, una mena de cabaret que ens convida a somiar; un viatge a través de la moda i el disseny; […]

Per misteris de la producció teatral que mai sabrem del cert, la primera versió de Jauría de l’any 2019 mai va arribar a Barcelona. Va passar fugaçment per Figueres, però el cert és que molt pocs espectadors catalans van poder gaudir de la versió protagonitzada per María Hervás. I em crida l’atenció perquè aquella estrena, en un moment en el que el cas encara cuejava i acaparava titulars de diversa índole, va suposar un revulsiu i un èxit molt important a la capital espanyola i també a altres ciutats. Ara arriba aquesta versió dirigida igualment per Miguel del Arco però amb un repartiment totalment nou, format íntegrament per intèrprets catalans. La versió ha sofert pocs canvis respecte a la que […]

Aquesta obra documental de Jordi Casanovas retrata el mediàtic cas de La Manada que fa pocs anys va posar sobre la taula el tema del consentiment sexual a Espanya, generant un abans i un després en el marc jurídic del país i un cru retrat de la nostra societat patriarcal. Com ja va fer l’autor amb “Ruz-Barcenas”, obra escrita a partir de la confessió de l’extresorer del PP, Casanovas torna al teatre verbatim i parteix de les declaracions de la denunciant, els acusats, jutges, advocats i fiscals per a teixir un text a partir de fragments reals sense una paraula de ficció. Així, crea un cru document que mostra la violència del succés en la seva forma més descarnada. L’únic […]

Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la […]

Vaig anar a veure Jauría amb certa recança ja que la víctima ha estat exposada a tots els mitjans d’Espanya i a un procés judicial obert i no teníem dret a la seva revictimització. Quin és el sentit de portar al teatre la reproducció d’uns fets tan reprovables i alhora tan escampats mediàticament? Tant ella com els seus agressors hauran d’haver donat el seu consentiment per pujar els seus noms i cognoms als escenaris. Jordi Casanovas és l’autor i dramaturg d’aquest documental sobre els fets ocorreguts durant les festes de San Fermin a l’any 2016. Hauria tingut l’impacte emocional, divulgatiu i educatiu si l’obra fos pura ficció i no la descripció d’uns fets reals coneguts per tothom? Probablement no. I […]

Si haguéssim de col·locar el Fashion Freak Show dins d’alguna categoria de les arts escèniques ens hauríem d’anar al cabaret, o fins i tot a la revista, un gènere que de tant en tant sembla retornar amb formes renovades gràcies a espectacles difícils de catalogar (The hole, El hotel de las reinas, etc.) Però aquí, a més, ens trobem amb un espectacle que vol ser homenatge i recordatori de la vida i obra d’un dels gran modistes francesos de tots els temps, Jean Paul Gaultier. En un primer moment feia una mica de por pensar com casarien els dos mons, però quan un pensa en les desfilades mítiques del dissenyador ja comprèn que l’espectacle ha estat sempre el seu hàbitat […]

Hi ha històries i moments que canvien el rumb de la vida d’una persona, a vegades és a més d’una que li provoca un terrabastall que fa que mai res tornarà a ser igual. En ocasions, aquests fets arriben en un període en què la societat ha de fer un pas endavant, plantar cara i dir en veu alta que n’hi ha prou. Aquesta ficció documental està creada a partir de les declaracions dels cincs acusats i la denunciant en el judici de “La Manada” sobre els fets succeïts a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016. Amb aquestes transcripcions, Jordi Casanovas elabora, com l’orfebre expert que és, un relat difícil i complex de construir amb el qual […]

Només puc dir: quina meravella de muntatge! Sóc fan de Dionísia, (el déu del vi, la diversió i el teatre) que arriba a escena vestit de dona per liderar un grup de senyores que troben la manera de desfogar les penes en un bingo il·legal. Ana López Segovia —que també és la dramaturga de l?obra— està fantàstica en aquest personatge, però també ho estan tots els seus companys: Alejandra López, Teresa Quintero, Rocío Segovia, José Troncoso —que a més dirigeix ​​la peça amb molt d?encert— i el «poli dolent» Fernando Cueto. L’elenc comença la funció amb l’energia al 100% i l’acaba al 200%, amb un ritme impecable i una escolta i compenetració entre ells meravellosa, amb el poder de captar […]

Albert Arribas és el dramaturg i director de Cadires (Les chaises), una peça de teatre de l’escriptor francès d’origen romanès, Eugène Ionesco, que juntament amb Beckett són els màxims exponents del teatre de l’absurd. Va ser escrita al 1952 i es va estrenar a Paris amb no gaire èxit un any abans que la coneguda Tot esperant Godot. Europa sortia de dues guerres mundials amb milions de morts, d’un moment en el que la cultura i les arts són un reflex de l’absurd de l’existència humana. Oriol Genís ens va enlluernar fa 4 anys amb el magnífic monòleg de Tarantino, Vespres de la Beata Verge i ja en fa dos que el teatre Goya es va posar dempeus per celebrar […]