Recomanacions

La Mante, traduïda al castellà amb el nom suggerent de La Mantis, forma part de la trilogia creada pel dramaturg francès Hugo Paviot, anomenada ‘La trilogie d’Alexandre’, sobre la forta herència que poden suposar els crims de guerra d’un pare i l’educació franco-catòlica de la seva mare. És en la figura de la mare en qui es centra La Mante. Paviot ens convida a fer un viatge a les profunditats del turment del seu protagonista, Alexandre, un artista visual de prestigi mundial, que es troba en una greu crisi amb la seva mussa, a qui confon en els seus malsons amb la seva mare. L’espectacle cerca l’essència teatral, que es centra en tres elements: el text, les interpretacions dels actors […]

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov. Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX. “La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, …. Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit […]

“Si mireu el vent d’on ve” és la segona peça teatral de Nell Leyshon, una de les novel·listes i dramaturgues més reconegudes de la literatura britànica actual. Guardonada amb el premi Evening Standard Theatre, “Comfort Me With Apple” es va estrenar per primera vegada en el 2005 al Hampstead Theatre, al barri de Camden (Londres). Es tracta d’una història ambientada en l’Anglaterra rural de finals dels anys noranta, estructurada en dos actes. Un primer acte ple de preguntes sense resposta, on la informació és retinguda per crear suspens. I un segon acte, on comencem a comprendre la font dels traumes de la família. Però tot i així, al final, queden moltes preguntes sobre el passat de la família sense resoldre’s. […]

“El salvaje” és una versió teatral, escrita i protagonitzada per l’actor i guionista argentí Pablo Finamore, del conte antropològic homònim de l’escriptor uruguaià Horacio Quiroga, un dels millors narradors de contes llatinoamericà de tots els temps. En “El Salvatge”, l’actor Pablo Finamore ens explica un conte de manera visual; una ficció en el que la paraula, el gest i el moviment adquireixen vida i significat. El salvatge ens fa fer un salt en el temps, per traslladar-nos a l’era terciària, dins d’un paisatge on les pluges torrencials són constants; un lloc on conviuen dinosaures, animals salvatges i “el salvatge”, protagonista principal d’aquest conte. El més destacable de tot aquest espectacle és la magnífica direcció de Román Lamas en la creació […]

Aquesta petita peça teatral està basada en el conte homònim de l’uruguaià Horacio Quiroga, un dels primers grans mestre del conte llatinoamericà. Tot i que la seva producció estava més centrada en relats obscurs i en la descripció d’una naturalesa sempre amenaçadora i cruel, a El salvaje fa una narració quasi antropològica d’un home terciari que es veu obligat a sobreviure en un medi hostil. De fet, el text serveix per mostrar la lluita d’un individu que descobreix el valor de la col·lectivitat i que passa de ser un ésser molt vulnerable a ser un dels grans dominadors del seu entorn. L’actor argentí Pablo Finamore fa una gran creació actoral amb el seu personatge, aconseguint un treball de cos i […]

L’adolescència és una etapa de la vida molt vulnerable, extremadament fràgil i sensible, tot i que tingui una aparença marcada per la rebel·lia i l’inconformisme. Les notícies sobre adolescents que han patit bulling, abusos de tot tipus o senzillament que han estat víctimes de les xarxes socials són cada vegada més nombroses. Fabrice Murgia agafa dos casos ben singulars, el d’una nia que va estar vuit anys segrestada i el d’un noi alemany que va decidir disparar contra els seus companys d’institut, tot i que podria haver escollit entre un reguitzell de casos esfereïdors i igualment reals. Amb tot això, l’autor aprofita per parlar de les tristes existències d’aquests joves, però també de la covardia, de la incomprensió, de l’aïllament […]

Llibres per cremar és l’únic text teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, tot i que no és l’única obra seva que hem pogut veure a Barcelona. Fa uns anys, Lluís Soler i Xavier Ripoll en van escenificar la novel·la Cosmètica de l’enemic a la Sala Muntaner. Nothomb és una autora molt original que sempre furga en racons estranys i inexplorats de l’ànima humana. En el cas de Llibres per cremar (Les combustibles) proposa un dilema de vida o mort a propòsit del valor dels llibres. Quin o quins triaríem per cremar si necessitéssim combustible de manera inexorable? De quin o quins ens desfaríem primer? Aquest plantejament, tan cruel vist des de la comoditat, obliga els protagonistes a prioritzar […]

Tres hermanas vuelven al viejo camping donde pasaron parte de su infancia para enterrar a su madre. Lo que empieza de forma más bien clownesca, pronto deriva en algo mucho más hondo. Y es que el lugar, nido de recuerdos, dispara su melancolía y nos descubre poco a poco sus caracteres y sus anhelos más profundos. Vero (Cendoya), Glòria (Sirvent) y Alba (Florejachs), que comparten nombre con las actrices que los encarnan, desnudan sus pensamientos para darnos a entender cómo afrontan sus miedos y sus frustraciones ahora que ya rondan la cuarentena y sus expectativas vitales no han sido cumplidas. El papel de la mujer frente al del hombre, la complejidad muchas veces subestimada de las enfermedades mentales o el […]

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… el gris… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals […]

“Les deux frères et les lions”, premi de la crítica del Festival d’Avinyó 2015, és una obra basada en una història real; la de dos germans bessons immigrants escocesos, que es van convertir, a finals del segle XX, en una de les deu fortunes més grans de Gran Bretanya. L’obra explica com dos germans, que van ser víctimes de burles en els seus orígens , es van anar mica en mica deshumanitzant per acabar convertint-se en un parell d’individus sense cap mena d’escrúpols a l’hora de mantenir el seu imperi i estatus social. Gràcies a la seva intuïció, a treballar dur, al context històric econòmicament favorable, a la industrialització d’Anglaterra, als gloriosos anys 30 i l’auge del capitalisme que es […]

L’espectacle “If ( L’últim desig)” neix a partir d’un text de la periodista i escriptora Natza Ferrer. Es tracta d’un espectacle que combina teatre de text i teatre visual, amb escenes on el moviment es converteix en llenguatge coreogràfic; teatre amb grans gesticulacions i moviments coreogràfics a modo de solos, duos i trios; alguns monòlegs, i la música d’Adele Madau. L’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la Vero Cendoya són l’Alba, la Gloria i la Vero, tres germanes que es reuneixen per complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada en la parcel.la del càmping on van passar els estius de petites. Aquest desig serà el pretext per mirar enrere i fer que les tres germanes treguin a la […]

Una realitat trista i depriment. Això és el que ens explica Nerium Park, de Josep Maria Miró, a la Sala Beckett aquest mes. Una parella es compra un pis en una urbanització nova just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El que en un principi hauria de ser l’inici d’una vida plena de bons moments, acaba sent una successió de situacions agredolces: no tenen veïns, tenen problemes a la feina, la crisi laboral, l’econòmica… i tot el conjunt va creant tensió entre la parella. Miró posa l’ull en un any d’aquesta parella, dotze mesos amb moments d’il·lusió, de patiment, de tensió, de por, de tristesa i també d’amor. El text et deixa amb un regust amarg quan acaba la […]

Eunice Kathleen Waymon, coneguda com a Nina Simone, va ser una cantant, compositora, pianista, arranjadora i activista en el moviment de drets civils. Icona de la música americana dels anys 30. El seu estil musical és difícil de classificar, podríem dir que és la fusió entre la música evangèlica, el pop, jazz, blues, folk, R&B, gospel i la música clàssica. La seva veu està considerada com una de les veus més personals del S.XX , única i inigualable. La seva personalitat contradictòria, (dura, combativa i capritxosa), possiblement fou el resultat dels alt i baixos que va tenir al llarg de la seva vida ( va passar d’un extrem a un altre, de la glòria a la misèria, de la felicitat […]

Sarah Kane es una autora tremendamente compleja. Su obra está llena de interrogantes y de brutalidad nada gratuita. La virtud de Blasted, su primer texto, reside en la rotura in situ del realismo de la primera parte en favor de la representación abstracta de la violencia y el horror humanos. En la primera parte, los espectadores somos voyeurs de lo que ocurre entre las cuatro paredes de la habitación de hotel diseñada por Silvia Delagneau. A través de las cortinas semitransparentes que la delimitan, vemos como llega una pareja. Él, mayor, dominante, sin tapujos. “He cagado en sitios mejores”, suelta nada más ver el espacio. Ella, pequeña, sumisa, tímida, quieta y silenciosa. Ya en los primeros minutos de función, sin […]

L’adolescència és, probablement, el període vital que, juntament amb la infància (moltes vegades, idealitzada), ha inspirat el més gran nombre d’històries a creadors de tota mena. És evident, si ens parem a pensar, que el pas de la infantesa a l’edat adulta resulta tan revelador com, malauradament, traumàtic i dolorós, en la gran majoria de casos. D’aquest patiment parla, precisament, La tristeza de los ogros, escenificant en forma de conte cruel diversos exemples reals com el d’un jove alemany que va matar als seus companys d’institut, una adolescent que va estar segrestada 10 anys en un soterrani o algun succés espanyol com el de les nenes d’Alcasser. La grandesa de posar la mirada sobre aquests fets terribles és comprovar com, […]