Recomanacions

45 anys damunt dels escenaris és una xifra amb la qual comptades companyies espanyoles poden comptar, i per descomptat La Zaranda és un referent teatral, sobretot per a les persones més teatreras. I en aquesta celebració, han decidit realitzar el muntatge Manual para armar un sueño, on, amb el seu particular llenguatge, fan un homenatge a la professió teatral, amb les seves anades i vingudes, amb les seves caigudes i els seus ressorgiments, amb les temptacions i els llocs foscos, però també amb molta llum íntima. Potser aquesta obra, com la majoria de muntatges de la companyia, no és del tot compresa pel gran públic, ja que tenen una manera de fer teatre molt particular: intimista, amb un humor molt […]

“El cop desert” és una obra de teatre escrita per Joan Brossa l’any 1944,actualment es presenta al Centre de les Arts Lliures a través de Projecte Ingenu. Aquesta peça poètica és considerada la primera incursió de Brossa en el món teatral, i destaca per convidar l’espectador a submergir-se en una experiència existencialista única. No és el primer cop que vaig a veure una proposta de Projecte Ingenu, ja ens van atrapar amb la seva proposta de YERMA , inFAUST,. ROMEU i JULIETA, HAMLET,… i en cada apropament a Lorca, Shakesperare han deixat la seva empremta especial. Ara han agafat el primer text que Joan Brossa i han seguit amb la seva forma de treballar i amb l’ànima de Brossa. Sembla […]

Aquesta obra d’Alex Oates es va estrenar a Londres ja fa uns cinc anys, i des del mateix moment de l’estrena es va veure que estava creada per provocar reaccions contràries. L’elecció de representar amb un titella a un nen amb trastorn de l’espectre autista (TEA) ja era tota una declaració d’intencions, però també ho era el fet de presentar a uns pares que ja no poden assumir emocionalment i físicament la cura del seu fill. A l’obra es planteja cruament la nit abans d’internar al nen en un centre especialitzat. Les converses entre pare i mare, que no passen precisament per un bon moment, així com els diàlegs amb el cuidador, acaparen la major part de la peça. Converses […]

Una obra et pot atrapar pel seu contingut o temàtica, o bé per com està explicada, o bé per la força de les seves interpretacions… Quan t’atrapa per les tres coses a la vegada és fàcil endevinar que es convertirà en un èxit segur i rapidíssim, com és el que està passant amb aquesta versió de Prima Facie. L’obra es va estrenar el 2019 a Austràlia, i en el 2022 i 2023 es va representar, respectivament, al West End i a Broadway. En els dos últims casos l’actriu escollida va ser Jodie Comer (Killing Eve, El último duelo), que va guanyar tant el premi Olivier com el Toni. Ja hi ha preparada una versió cinematogràfica, i era inevitable que l’obra […]

Projecte Ingenu, que va ser fundada en el seu moment pel director d’escena i dramaturg Marc Chornet, és una companyia teatral que ja té onze anys. Durant tot aquest temps el grup ens ha portat espectacles basats en obres o personatges shakespearians (Hamlet, Romeu i Julieta, Vaig ser Pròsper) però també lorquians (Yerma, Bodas de sangre). No hem d’oblidar, però, els seus acostaments a Caryl Churchill, Goethe o Josep Palau i Fabre. Ara els hi ha tocat acostar-se a Joan Brossa, i ho han fet amb el primer text teatral de l’autor. Un text que encara seguia essent inèdit als escenaris, i que pertany a l’etapa més surrealista i hipnagògica del poeta. Un text que el mateix Brossa definia com […]

Quan es va estrenar per primera vegada a La Villarroel, no hi vaig poder anar; les entrades es van exhaurir en un no res. Però per sort la vaig poder anar a veure al teatre d’Argentona, on va fer bolo. Em vaig comprar el llibre. I l’he tornat a veure aquesta setmana al teatre La Villarroel on torna a fer temporada. Crec que amb això us ho dic tot. L’illa deserta és una obra que no us podeu perdre per res del món. L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell. El punt de partida és el de dues persones atrapades en un ascensor espatllat. El destí, una decisió o un malentès pot canviar-ho tot. Un número de telèfon erroni […]

Tot en ordre (All in a Row) d’Alex Oates es presenta a BCN traduïda per Mireia Isal i Carla Torres Danés. L’obra transcorre en una habitació, una sola nit al voltant d’una parella, Martin i Tamora i el seu fill d’onze anys, afectat d’un autisme greu, sense habilitats verbals i expressió corporal difícil i de vegades amb reaccions violentes. Algú ha trucat a Serveis Socials i el nen ha de marxar l’endemà a un recurs residencial per nens amb greus disfuncionalitats. És la història d’una parella jove que veu frustrades les seves il·lusions de futur amb la presencia del seu fill autista. Un tercer personatge, el cuidador del nen, (esplèndid Pau Rosell), més imparcial i allunyat de tots els sentiments […]

Fa uns dies vaig assistir al recital musical de Pau Alabajos presentant “La paraula viva i amarga”, en commemoració del centenari del poeta Vicent Andrés Estellés. Avui toca anar a la Sala Atrium a veure a l’actiu Marina Alegre Silva recita Coral Romput sota la direcció de Marc Chornet. Coral romput és un poema de Vicent Andrés Estellés, que el poeta valencià va escriure impulsat per la mort de la seva filla als pocs mesos de néixer. Marc Chornet i Marina Alegre han seleccionat les imatges més íntimes de la vida diària, explorant temes com l’amor i la tristesa amb una sensibilitat única. L’actuació de Marina Alegre va aconseguir commoure al públic de manera impactant. En definitiva, “Coral Romput” és […]

Un ase lligat a una estaca li explica a la seva ombra els 6.000 anys de la seva vida mentre s’apropa cap a ell un incendi forestal. Li parla de la seva història, del significat de la cultura, la civilització, la lleialtat, l’afecte, la tendresa, l’abandonament, la violència. Burro és un monòleg basat en textos clàssics on els ases han estat protagonistes. Es tracta d’un viatge tragicòmic, divertit, tendre i poètic i que abraça diversos segles, des de la seva existència en l’època romana, passant per l’edat mitjana, el Segle d’Or espanyol i anglès, la Il·lustració i la Modernitat. Burro explora els grans textos clàssics sobre l’ase i la relació que hi ha i hi ha hagut entre l’animal i […]

Dissabte vam anar Castellserà (Urgell), on es troba Cal Tarragona, una casa senyorial del segle XVI que el Mag Lari va comprar farà uns sis anys i que va batejar com La Casa dels Àngels. La Casa dels Àngels és una casa encantada i plena d’encant, que permet viure experiències úniques durant el seu recorregut per les seves diferents estances. La visita l’he classificat en tres experiències. Primera experiència. Un recorregut per La Casa. Per començar, ens van donar un llibre, el llibre dels tresors de la casa dels àngels. Es tracta d’una espècie de joc que ens va permetre conèixer alguns dels tresors que s’amaguen en les diferents estances de la casa, com la clau que obria un bagul […]

Tot en ordre és un text del dramaturg britànic Alex Oates, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada per Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés, que parla de l’autisme amb patrons de conducte molt disfuncional. Una obra que ens fa reflexionar sobre quins són els nostres límits a l’hora de prendre decisions davant d’un fet o situació que ens supera. Tot en ordre parla d’estigmes i tabús, de necessitats i de pors, del que suposa haver d’enfrontar-se a una situació límit, en aquest cas el d’un fill diagnosticat d’autisme greu, però ho podríem aplicar a moltes altres patologies com el de tenir fills amb addiccions, malalties mentals o malalties degeneratives. Parla de com pot afectar en l’àmbit personal, […]

Aquesta setmana m’he estrenat a la nova sala de teatre de Barcelona, l’Espai Texas. Han pogut reprogramar molt bones obres, però al final he decidit per anar a veure “El tigre“L’obra de teatre “El tigre“, dirigida per Ramon Madaula i protagonitzada per Mercè Martínez i David Olivares, és una comèdia refrescant que aborda de manera divertida el món del desenvolupament personal i la recerca de la felicitat. La trama gira entorn d’un coach de la felicitat que intenta ajudar a una fotògrafa en dificultats personals, utilitzant tota mena de receptes motivacionals per a transmetre-li positivitat, malgrat la incredulitat d’ella.L’actuació de Mercè Martínez i David Olivares és destacable, aconseguint crear una química en escena que fa que el públic se submergeixi […]

Curiosament, se m’havia escapat aquesta obra les altres vegades que ha passat per Barcelona, que són unes quantes, i quan em vaig assabentar que tornava a estar de nou a la ciutat, allà que vaig anar-hi! Per molt que hagis llegit i per molt que t’hagin dit que Blanca Desvelada és una peça imprescindible, sempre vas amb la “por” al fet que no t’agradi tant com esperes. Però no és el cas, aquesta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realitza ella sola un desplegament de personatges brutal, transaccionant de l’un a l’altre magistralment. No necessita a ningú més, es basta i se sobra perquè, com a espectadora, tinguis la sensació que la història te l’estan contant entre diverses actrius en escena. […]

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80. Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi). Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració […]

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]