Recomanacions

Una proposta escrita i dirigida per l’autora contemporània Àngels Aymar, que gira entorn dels contes tradicionals i està protagonitzada per les actrius Àngela Jové, Sílvia Sabaté i Blanca Pàmpols. ENVERINADES és el resultat d’un treball de documentació de l’autora que aporta dades poc conegudes de les tres protagonistes dels contes “de tota la vida”, la Ventafocs, la Bella Dorment i la Blancaneus. Ens descobreix aspectes insòlits de les autores i d’aquests contes, per desmitificar-los. A la proposta, tres reconegudes professores especialitzades en cadascú dels personatges s’han reunit per prendre una decisió transcendental sobre la pervivència dels seus contes. Una proposta que ens fa qüestionar aspectes que han format part de la nostra infantesa, de la nostra educació, de les històries […]

Goldilocks és com anomenen els anglosaxons el personatge que aquí coneixem com a Rínxols d’or, i de la qual (com en la resta de les històries més o menys infantils que conformen el corpus de la narrativa de tradició oral) no se’ns ha explicat mai com fou la resta de la seva vida. Jaume Viñas, a qui hem vist fa poc com a intèrpret a Hàbitat, també a la Sala Àtrium, mira de reflexionar al voltant del deixar de ser nena, de la pèrdua de la innocència com d’un fet gens innocent per al qual tots n’hem de pagar un preu. Les dues noies que protagonitzen l’obra senten l’amenaça latent d’un Ell misteriós, del qual només en sabem que és […]

Nova i extraordinària nit d’òpera amb l’estrena al Liceu de DEMON d’Anton Rubinstein (1829-1894), una coproducció liderada pel Liceu des de Barcelona, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l’Staatstheater de Nürnberg, tal com ens van comentar a la roda de premsa. És l’obra mestra d’Anton Rubenstein en el gènere líric. La passió, l’amor, la mort, la cosa demoníaca i la temptació per allò prohibit, tots els ingredients de l’òpera romàntica; es tracta de tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa, que compta amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país, Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov. DEMON és una òpera en tres […]

Tot i que es posi èmfasi en altres aspectes més vistosos, aquesta Medea de Lluís Pasqual destaca per ser una versió feta a partir de les obres d’Eurípides i Sèneca. Una versió que ha fet el mateix Pasqual amb l’ajuda d’Albert Conejero, i que ha servit per simplificar el text, per eliminar definitivament el Cor -un dels elements de les tragèdies que pocs directors actuals s’atreveixen a incorporar- i per deixar la història en veu de només tres actors. En aquest sentit, desapareixen diversos personatges i el text del missatger -un dels més bonics del drama- es resumeix i es posa en boca d’una de les víctimes. Canvis aparentment banals però que donen a l’obra un caràcter intimista molt accentuat. […]

Una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings. El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota. ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari. Potser anava amb una idea equivocada, malgrat […]

Eva Duarte de Perón va ser molt més que la dona d’un president d’Argentina. El seu carisma la va arribar a convertir en una figura idolatrada que anava molt més enllà del moviment de masses, no escapant-se de les crítiques per les seves accions. No us enganyaré, tot i ser un personatge històric, el primer cop que vaig sentir a parlar d’ella va ser quan d’adolescent vaig conèixer el musical d’Andrew Lloyd Weber, Evita, portant-me a aprofundir posterioment a través d’altres materials en aquest personatge icònic. En aquest sentit, Requiem for Evita aconsegueix transmetre amb humor el que va representar per les masses la seva persona, tot oficiant una cerimònia i rendint-li culte. De fet, aquesta brillant idea de Jordi […]

Abans de començar la crònica, d’entrada haig de dir que aquest espectacle m’ha arribat a posar “gallina de piel” forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m’ha passat volant. En finalitzar l’espectacle el dia de l’estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l’espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical “Evita”, però que pel tema de la impossibilitat d’obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre […]

No és la primera vegada que Jordi Prat i Coll presenta una obra de teatre basada en la figura d’Eva Perón; l’any 2004 va traduir al català i portar a escena l’“Eva Perón” de Copi, un text que en el seu dia se’l va titllar de “malson carnavalesc” i “mascarada macabra” en el diari Le Figaro. En el 2014, Prat i Coll va dirigir l’obra “Liceistas i cruzados” de Serafí Pitarra al TNC. Direcció musical i pianista Andreu Gallén i entre els intèrprets hi havia l’Anna Moliner i Jordi Vidal . La química que desprenien aquests dos grans actors, van inspirar a Jordi Prat i Coll de crear “Requiem for Evita”, una peça de teatre musical a lo Andrew Lloyd […]

The Last Five Years, aquí amb una traducció creativa, per a mi és un dels millors musicals “moderns”, i a més de petit format, el que vol dir que es pot representar en espais reduïts; però que sigui de petit format no vol dir fàcil, al contrari, exigeix molt dels intèrprets, especialment a nivell vocal, doncs Jason Robert Brown ha barrejat una pila d’estils musicals: pop, jazz, latin, rock, klezmer, folk… Jo hi he trobar tres defectes: micrar els intèrprets en un local tan petit o no haver sabut controlar la sonorització. Haver escollit el violí com a acompanyament del piano; el cello hauria sigut més adient i en la versió estrenada al 2001 a Chicago de sis instruments, dos […]

Suposo que tothom ho sap qui era Èdip i la seva història, així que no cal entrar en detalls. Penso que “Èdip” és una de les millors tragèdies escrites per Sòfocles fa més de 2500anys!!! Imagineu-vos per un instant retrocedir en el temps i llegir un text amb un contingut tan bèstia, i un final tan potent. Brutal!!! No me la podia perdre !!! Un incís: Vaig anar el dia de l’estrena. Sempre hi ha aquella proposta que estàs segur que t’agradarà, que reuneix tot allò que busques en un obra: l’oportunitat de veure una tragèdia grega (que m’encanten) , que està dirigida per un dels directors que més admires (Oriol Broggi), que gran part de la interpretació són actors […]

“Medea” és una tragèdia que forma part de la tetralogia “Les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors” d’Eurípides. La que podeu veure al Lliure és una versió d’Alberto Conejero i Lluís Pasqual a partir de la Medea d’Eurípides i la de Sèneca, i on també s’aprecia l’influencia i algunes imatges de la versió cinematogràfica “Medea” de Lars Von Trier estrenada al 1988, ( una pel·lícula que si no heu vist, us recomano de veure-la). “Medea” és la història d’una dona enamorada, una dona que ho dona tot per amor i que és traïda per l’home que més estima en aquest món, Jasón, el seu espòs. L’obra se’ns planteja des de la mirada de Medea , en […]

David Selvas dirigeix una de les obres més conegudes del dramaturg irlandès Oscar Wilde, “La importància de ser Frank”, una comèdia teatral escrita l’any 1895. El títol de l’obra original és “The importance of being earnest”, que traduïda al català seria la importància de ser honest. L’elecció de traduir el títol al català com “La importància de ser Frank”, tot i que fonèticament no és fidel a l’original, conserva un joc de paraules. Honest, sincer, franc,…paraula clau dins la trama,i amb la que es juga constantment al llarg de l’obra. Per una banda per la importància de que els homes de l’obra es diguin Frank, i per la franquesa dels qui són francs en el parlar. L’originalitat de l’obra: -La […]

Només cal fer una ullada al món per veure la ingent quantitat de Ted Talks i de ponents que hi ha per preguntar-se: com és possible que les Xerrades Talks no haguessin arribat abans? En un món ple d’opinions, de punts de vista i de ponents amb les seves variades maneres d’afrontar la vida en les seves conferències, potser faltava donar-li un nou enfocament a això de les Ted Talks, i què millor enfocament que el de l’humor. A l’espectacle, cinc conferenciants ens porten els seus mètodes per intentar canviar-nos la vida a riallades. Acompanyats d’una divertidíssima veu en off, de projeccions i diapositives i d’unes lletres molt xules, en Xerrades Talks podem gaudir del millor de les Ted Talks […]

“El color de la llum” és la primera entrega d’un cicle de teatre documental, que forma part de l’anomenat teatre Verbatim , una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas de “El color de la llum”, Ferran Joanmiquel, autor, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropa al món […]

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del Cicló (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama íntim que aposta per la necessitat de no perdre la memòria, per la necessitat de no amagar el passat. La dramatúrgia i la direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez i malgrat que no és una proposta autobiogràfica, reflecteixen algunes històries de caràcter personal. Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violència, de l’abús de poder, de la pèrdua de confiança i de la necessitat […]