Recomanacions

De Wolgang Amadeus Mozart se n’ha fet, al llarg dels segles, molta literatura, algunes pel·lícules i diversos treballs historiogràfics que no paren d’augmentar la seva llegenda. S’ha dit en nombroses ocasions que era el més similar que hi podia haver a una estrella de rock en el segle XVIII, ja fos pels seus capricis, el seu inconformisme, el talent incomprès o per les discrepàncies amb el seu pare. És precisament això últim en el que es basa aquest espectacle, a mig camí entre el concert i el teatre epistolar. Durant uns 100 minuts assistim als consells, als retrets i a la mútua admiració que Mozart i el seu pare sentien l’un per l’altre. I hi assistim mentre l’Orquestra Simfònica del […]

Arma de Construcción Masiva ens planteja com està estructurat el sistema de l’educació des dels seus diferents pilars. Una crítica contundent de la nostra història, dels pocs canvis que han esdevingut, de les poques ganes de reaccionar envers aquest món. Un obra que tindria molt més potencial si sortís fora dels teatres i agafes com escenari el carrer, el lloc perfecte per criticar la pèrdua dels sentits dels camins: un lloc de trobada i de compartir, no simples carreteres. Perquè portar-ho en un teatre, asseguts? Contradient-nos. Fa por sortir al carrer? Crec que és una obra on la interacció amb el públic és molt important, interpel·lar-lo, posar-lo en compromís amb els seus ideals, i que millor que a cinc centímetres […]

Aquesta temporada es va programar al Mercat de les Flors l’anomenada “Constel·lació Boris Charmatz” que inclou tres espectacles d’aquest creador. Diumenge vam poder veure 10.000 GESTOS el tercer dels espectacles programats, inclòs també dins de l’itinerari “impressionants“. Boris Charmatz (Chambéry 1973) és ballarí i coreògraf, periòdicament pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa de Keersmaeker i Tino Sehgal. És impulsor i director del Musée de la danse (inicialment anomenat Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne) des de l’any 2009. Des de “Aatt enen tionon” el 1996 fins a “10.000 gestes” en 2017, Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Actualment […]

Dissabte dia 9 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la primera proposta de la companyia Dau al Sec, EL MERCADER DE VENÈCIA, una adaptació de l’obra de William Shakespeare feta per Konrad Zschiedrich amb la traducció de Miquel Desclot, una traducció feta en estreta col·laboració amb els actors i el director de l’obra. La companyia Dau al Sec, ha nascut amb aquest projecte alhora que l’espai d’arts escèniques, que porta el mateix nom, al Poble Sec. La companyia aposta per un procés de creació profund i rigorós partint del treball de l’actor, triant textos que tractin de conflictes actuals i centrant en la paraula la comunicació escènica. EL MERCADER DE VENÈCIA ha estat dirigida […]

Des de que vaig descobrir la companyia Laboratorio Teatro intento no perdrem cap dels seus muntatges. M’agrada molt la manera i l’estil d’aquesta companyia a l’hora de treballar les seves propostes. És fascinant la sensació de pau i tranquil·litat que una sent des del mateix instant que travesses la porta d’entrada. Ja sigui per la olor a encens, per la llum de les espelmes, per la música que sona de fons o pel fet de escoltar-los treballar rere la cortina negra que separa el públic de l’espai escènic,…aquest lloc te alguna cosa que t’atrapa. “Helen” és un homenatge a Helen Schucman, , una psicòloga atea resident a Manhattan que, va començar a experimentar una sèrie de somnis premonitoris, senyals i […]

Entrem de nou en la realitat de Sarah Kane. Sembla que és un text que no és proper a la vida. Tot el contrari, és un teatre una mica cruel. En Ànsia (Crave) són quatre veus que escoltem i que en cap moment podem saber exactament que passa amb ells, no ens deixa entrar en el seu propi món. No sabem on es troben aquestes quatre veus, aquests quatre personatges ja que no ens ubica i tampoc ens indica en quin any estan. Quatre persones que sembla que volen finalitzar amb la seva ànsia i que per diferents motius de la vida és posen en contacte. El dolor de l’alliberació. La memòria, el pitjor dolor que ningú no pot arribar […]

Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment… màgia! Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. […]

Dins del Cicle Simfònics al Palau, que protagonitza l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana des de fa més de 23 anys, enguany i com a novetat, s’ha programat alguns concerts especials, sota el títol de “Simfònics a escena”. “Papà Mozart amb Roger i Joan Pera” és el tercer dels espectacles programats dins d’aquest cicle. “Papà Mozart” és un espectacle que uneix música , teatre i història, amb la finalitat d’apropar-nos d’una manera innovadora a la música clàssica a través de la vida i obra de Wolfgang Amadeus Mozart. Mitjançant alguns fragments d’obres cèlebres de Leopold Mozart i d’Amadeus Mozart, (interpretades per l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Rubén Gimeno, el baríton Carles Pachón, la […]

Sobre las biografías más célebres, sobre las figuras que han pasado a la eternidad y los personajes más tratados en películas y series, pocos datos cronológicos e históricos se pueden ya aportar. De hecho, nuestra cultura está bien empapada de la genialidad y el reconocimiento, pero también la envidia y la ruina en qué vivió Amadeus Mozart. Sin embargo, cuando el qué y el quién han dado ya toda su fruta, llega Papà Mozart para concentrar el néctar del cómo: ¿cómo se sintió el niño prodigio?, ¿cómo vivió estar alejado de sus referentes femeninos?, ¿cómo pudo satisfacer la exigencia de su progenitor sin diluirse en la complacencia? Roger y Joan Pera vienen a darnos respuesta a esos cómos. Los cómos […]

La història de rivalitat de dues estrelles del Hollywood clàssic com Bette Davis i Joan Crawford és apassionant per diferents motius. Primer perquè il·lustra el final d’una etapa daurada d’una indústria cinematogràfica basada en un sistema de grans estudis on les seves estrelles van ser les principals damnificades. Segon perquè explica com aquesta rivalitat era, en realitat, l’única manera d’aquestes actrius veteranes de continuar rebent atenció mediàtica (i, per tant, feina) en un món misogin que les menyspreava per la seva edat. I tercer, perquè Bette i Joan, a la vida real, eren tan complexes i interessants com si haguessin estat personatges escrits pel mateix Tennessee Williams. En aquest sentit, Carme Elias i Vicky Peña estan a l’alçada de les […]

Malgrat que la importància i la influència de Sarah Kane en el teatre contemporani, especialment en el món anglosaxó, ja ha estat reconeguda per diversos estudiosos de l’art dramàtic, costa encara veure a Barcelona muntatges que s’atreveixin a portar a escena algun dels seus textos. Per aquest motiu, cal celebrar la valentia, en aquest cas, de la directora Loredana Volpe per arriscar-se a donar forma escènica a Ànsia (Crave), una obra d’una gran complexitat, gairebé inèdita a la nostra ciutat. Volpe ha optat per entregar-se al text, un poema malaltís a quatre veus intercalades, i donar tot el protagonisme a les paraules i la seva musicalitat. Es tracta d’una aposta difícil (tenint en compte que Kane sempre suposa un gran […]

Un recorregut per la vida de Mozart representada a través del pare i fill: Roger i Joan Pera. Un toc familiar que congenia molt bé per destacar la relació intensa que Amadeus Mozart tenia amb el seu pare. Sergi Belbel, a través d’aquesta combinació de teatre i música aconsegueix apropar el compositor austríac a un públic més ampli, poc familiaritzat. Però tanmateix també aconsegueix fer un elogi a la seva immensa i complicada trajectòria. Saber per quins problemes o lloances estava passant en aquell moment fan viure més intensament les peces tocades per l’Orquestra Simfònica del Vallès. Unes peces que a vegades queden curtes de durada per l’espectador. Són poques les funcions que es realitzaran d’aquesta tragicomèdia, una estona de […]

Diversos cercles de llum patinen per l’escenari, es persegueixen fins que es troben i en les seves interseccions se situen els ballarins que sembla que busquen allò que comparteixen per a crear o per a expressar quelcom. Nom té una dosi molt important d’improvisació que permet Gelabert treballar a partir de la tensió entre la necessitat individualista d’expressar-se i la inèrcia social que ens empeny a buscar els altres i a mimetitzar-nos entre nosaltres. En alguns moments, els cinc ballarins podrien ser un quintet de jazz actuant en absoluta llibertat per a explorar fins a quin punt l’atracció per la llibertat dels altres ens obliga a trobar-nos. Nom és una experiència introspectiva que cerca entre l’emoció que aflora quan no […]

Soc una enamorada del personatge de Mozart i la seva obra em fascina. Sempre m’espanta tot allò que es fa sobre Mozart que no sigui la interpretació de la seva música o la representació de les seves òperes. Em produeix certa recança pensar que el poden desvirtuar, mal interpretar, deformar o ridiculitzar. No és així en aquest cas. Sergi Belbel ha sabut remenar entre la correspondència de Wolfgang per trobar tot allò que es refereix a la relació amb el seu pare i també al seu temperament malgrat que hi descobrim certs tics de la pel·lícula dirigida per Miloš Forman i basada en el guió de Peter Shaffer en la que segurament s’exagera el comportament díscol i frívol d’Amadeus. Tot […]

“La memòria perduda” és l’exemple de com fer una gran obra amb pocs recursos. Feina, feina, feina, esforç i molta il·lusió és el que hi ha al seu darrere; on direcció i interpretació destaquen de manera excel·lent. I és que, en el tàndem Pablo Ley i Raquel Ferri es nota que hi ha molta química. “La memòria perduda” és un viatge al passat, l’homenatge a tota aquella generació que va viure la seva adolescència entre bombes i revoltes durant la dècada dels 40. Una mirada des de la ingenuïtat d’aquells nois i noies, que malgrat tot el que els envoltava no van perdre mai la il·lusió de viure, com la Margarita Fancelli Duran, protagonista d’aquesta història, a la que Pablo […]