Recomanacions

A l’espai sempre màgic de la Biblioteca de Catalunya, seu de La Perla 29, vam poder gaudir dimecres dia 15 de la posada en escena de la darrera de les novel·les de Luigi Pirandello, “UN, NINGÚ I CENT MIL” escrita el 1925 i publicada dos anys més tard. Luigi Pirandello (Agrigent, Sicilia 1867-Roma 1936) va estar guardonat amb el premi Nobel de Literatura l’any 1934 i està considerat un dels autors teatrals més rellevants de l’Europa d’entreguerres. Ferran Utzet dirigeix a Laura Aubert i Marc Rodríguez en aquesta obra que versa sobre la identitat i els seus límits. L’any 2017 en el marc del festival “Escenes de Filosofia i Teatre, Les nits de la Maleta a la Perla”, el mateix […]

Albert Pueyo es el director de la nueva versión libre de La casa de Bernarda Alba. Se trata de una producción de Magatzem d’Ars. A pesar de ser una obra corta, escasos 60 minutos, la intensidad transmitida es impecable. Federico García Lorca, autor de dicha pieza teatral, murió poco después de acabar de escribirla, motivo por el cual nunca la pudo ver representada. Nunca sabremos si la representación de esta compañía se acerca a lo que el autor se imaginaba, pero sin ningún tipo de duda podemos afirmar que se trata de una gran versión. Que la obra funcione tan bien es resultado del gran trabajo realizado por las seis actrices, quienes abordan cada escena cada vez con más pasión […]

Diuen els entesos que la història comença on s’acaba la memòria. Probablement, és així, fins al punt que, si parem atenció, sembla que, darrerament, cada vegada oblidem més de pressa i, per tant, fets no tan llunyans resulten cada vegada més història i menys memòria. Per aquest motiu, exercicis de reivindicació com l’espectacle Mili KK són tan importants, necessaris i valuosos. Dirigit amb audàcia per Marc Angelet, el muntatge fa un repàs del moviment pacífic de desobediència civil que va ser la insubmissió en protesta contra el servei militar obligatori entre 1970 i 1999. L’obra posa en valor, amb sentit de l’humor però sense caure en la banalització, la frivolitat o la lleugeresa, la importància d’aquesta protesta política que, malauradament, […]

Tres dones a escena. Tres cubs blancs. Unes patilles i algun objecte sorpresa. No és tot el que ens ofereixen ELLES, tenen molt més. Però s’ha de començar per alguna banda. I així ens reben al teatre, uns homes molt i molt masculins que necessiten compartir el seu excedent de testosterona amb tothom. Em resultaria familiar si no fos perquè aquí m’ho puc prendre amb humor i riure. Amb les seves taules ens reben en aquest petit Cabaret que han creat al Almeria Teatre per a oferir-nos una llista gairebé inacabable d’allò que defineix als nois i mascles de raça pura. Qui ho havia de dir, la quantitat d’adjectius que tenim per a definir els homes i tot allò que […]

Ahir dimarts dia 14, a la Sala Atrium, vam poder veure la peça que obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: “Excalibur i altres històries d’animals morts“, “Unheimlich“, “La Caja” i “La leyenda del fauno i El viaje“. Aquesta primera proposta, EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS, és una creació dels Hermanos Picohueso, als que nosaltres vam conèixer a la Fira de Tàrrega 2017 amb la proposta “Ningú va als aniversaris a l’estiu”, peça amb la que van iniciar el seu recorregut. La companyia Hermanos Picohueso, de Mallorca, està integrada per Lluki Portas (actriu, directora i creadora), Diego Ingold (actor, […]

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]

L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992. Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa. En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica […]

Els dilluns del mes de maig, a l’Almeria Teatre, la companyia La Melancòmica, presenta la nova producció ELLES. La Melancómica és una jove companyia nascuda a Barcelona el 2017, promoguda per Mireia Casado, que va debutar amb la proposta “Cireres & Lentejuelas”, obra que vam poder veure fa un any al Cafè-Teatre Llantiol. Una companyia resident al Círcol de Badalona que es nodreix a parts iguals del teatre i de la música. ELLES, és una creació col·lectiva dirigida per la mateixa Mireia Casado. Amb aquesta nova producció, la companyia, consolida el seu estil propi basat en l’humor crític amb mescla de disciplines escèniques. Tres actrius, Agnès Jabbour, Paula Joseph i Mireia Casado ens presenten tot un seguit de situacions que […]

Aquesta setmana hem pogut programar “Un obús al cor” al Teatre Aurora d’Igualada. Una d’aquelles obres que s’ha de veure i que s’ha d’aprofitar quan comença a fer representacions fora dels teatres de Barcelona. Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el […]

“Mili KK” és la primera entrega d’aquesta temporada, que es fa des de fa tres anys a l’Escenari Joan Brossa, d’un cicle de teatre documental que forma part de l’anomenat teatre Verbatim. Des de que vaig descobrir el teatre Verbatim, intento no perdrem cap de les propostes que es programen. “Mili KK” recupera en forma de teatre documental un dels moviments de desobediència civil més importants en l’Europa del segle XX. “Mili KK” és la història del moviment insubmís des de la seva gestació fins a l’abolició del servei militar al cap de trenta anys. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas […]

Lara Díez Quintanilla ho ha tornat a fer. Si ja ens va enlluernar Herència abandonada, al Tantarantana, fa pocs mesos, ara a La Gleva hi podem veure un espectacle sobre aquesta broma pesada que anomenem vida, sobre com omplir el temps d’espera entre el naixement i la mort, o més ben dit, sobre si és possible o no omplir-lo. És un text sobre l’espera, sobre l’estupefacció amb què assumim la nostra existència. Marta Aran aposta per una posada en escena vigorosa en què l’audiovisual permet el joc dimensional. Ja fa temps que el teatre, la ficció, de fet, parla sempre de la possibilitat de fer teatre, de narrar. Potser és el teatre allò que pot omplir el buit. Autora i […]

Fa prop d’un any van començar a sortir a la llum les denúncies sobre agressions sexuals que van patir centenars de dones que van acusar a Harvey Weinstein, un dels productors de cine més importants de Hollywood, d’abús sexual, assetjament, grapejaments sense consentiment i violació. Noms d’actrius com Ashley Judd, Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Asia Argento, Angelina Jolie,…, van ser de les primeres d’una llarga llista en denunciar aquests fets. Però això és cosa de fa uns anys? “Silence” està ambientada en els anys 20, als inicis de Hollywood durant l’època del cinema mut i en blanc i negre. Es tracta d’un espectacle construït a base de diferents escenes en el que Escapade Theatre contextualitza sobre els inicis del cinema. […]

“Els Músics de Bremen in concert” és una adaptació d’Albert Gràcia en forma de musical del conte homònim escrit pels Germans Grimm, que narra la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrificats pels amos, perquè comencen a ser vells. Totes les cançons de l’espectacle són cantades en directe, i les va composar en Keco Pujol expressament per aquest musical. “ Els músics de Bremen, in concert” és un espectacle de teatre inclusiu en forma de musical impulsat per l’entitat d’inserció sociolaboral Femarec, a través de la companyia Pot Teatre, en la qual hi participen actrius i actors amb discapacitat o trastorn mental sever, a fi de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu […]

Musical d’aquells que em guanyen ràpid: íntims, aparentment sense pretensions però que arriben i toquen la tecla precisa, proper, en un indret addient, música de qualitat i en directe, amb molt de talent, treball i qualitat al darrere. Primera part de la Trilogia de l’Amor, musicals escrits i dirigits per l’Alícia Serrat (Pegados) i produïts per Daniel Anglès (Rent), cadascú amb un músic diferent, en aquest cas, Marc Sambola. Anna Lagares (quina vis còmica i veu!) alternant amb Clara Solé (sensibilitat màxima) creen una deliciosa parella amb Edgar Martínez en aquest musical sobre la cerca de l’amor i que bonic és trobar-lo i com el destí ens atrapa per molt que ens disfressem i vulguem amagar-nos. Un amor de contes […]

Ja fa 6 anys la companyia Ron Lalá va venir a Barcelona amb el seu espectacle ‘Siglo de Oro, Siglo de Ahora’. Recordo perfectament sortir meravellada del Poliorama amb aquella proposta a l’estil dels entremesos barrocs però alhora del tot contemporània, on l’humor, la música en directe i el vers (amb rima consonant, esclar!) eren marca de la casa. Amb ‘Crimen y Telón‘ Ron Lalá ho ha tornat a fer. Amb el seu estil característic reviuen (i reinterpreten) novament el teatre clàssic a partir d’una distopia futurista amb tocs de novel·la negra: com seria el món si la cultura fos un bé il·legal i perseguit per les forces de seguretat? La premisa és del tot prometedora i, al mateix temps, […]