Recomanacions

Ja tenim aquí una nova obra de teatre amb el terror o el misteri com a excusa, i en el que va de temporada ja em portem com a mínim quatre… si no em fallen els càlculs. El més curiós, a més, és que moltes d’elles coincideixen en posar com a escenari de la història una masia o una casa rural ubicada prop dels Pirineus (Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta), amb tot el que comporta de mitologia i amb un bon reguitzell de criatures fantàstiques: els marracos, els minairons, la balanguera, la pesanta, etc. També coincideixen la majoria en utilitzar la comèdia com a vehicle per explicar la seva història, i en aquest sentit La presència no […]

Atrapat en el temps és una de les pel·lícules més entranyables dels anys 90. Una faula contemporània pels adults sobre la importància de ser amable i de saber veure els altres. Una pel·lícula que mai caduca i que no envelleix. Per això, encara que hagin passat uns 25 anys des de la seva estrena, que n’arribi el musical (amb el título però d’El dia de la marmota) és una excel·lent noticia. Veurem el desplegament de recursos tal i com ens tenen acostumats l’equip de The producers o La jaula de las locas. Però aquesta vegada, a més, en català. Que l’adaptació sigui un musical accentua l’emocionalitat de l’obra. Lletres de Manu Guix, potser no molt enganxoses, potser una mica planes, […]

L’equip de La Jaula de las Locas, La Tienda de los Horrores, Cantando Bajo la Lluvia i The Producers, estrenen el seu nou amb el nou espectacle: El dia de la marmota. Aquest gran èxit del West End i Broadway arriba al Teatre Coliseum el desembre amb una nova producció, en català, amb músics en directe i un total de 16 intèrprets en escena. Ahir vaig tenir la gran sort d’assistir a la preestrena de “El dia de la Marmota“, el nou musical que promet ser l’esdeveniment teatral d’aquest final d’any. És emocionant veure com es consolida aquesta gran oportunitat per a un nou musical en català, que arriba carregat d’energia, amb música en directe i una interpretació espectacular per […]

Riureu. Riureu molt. Si aneu a veure La presència, riureu des del primer minut malgrat que la situació per la qual passen els protagonistes és greu. Aquest és el gran encert de l’obra dirigida per Pau Carrió, amb autoria de Carmen Marfà i Yago Alonso. Els diàlegs són trepidants, els personatges són versemblants i l’acció representada és de gran volada. Tot comença en una casa dels Pirineus, en una vall on les llegendes de minairons, tamarros i balanguera són ben vius. Dos germans i la parella d’un dels dos s’han reunit en un moment greu, les últimes hores de vida del pare i sogre. És un moment tens, abrigat pel mal temps que fa a l’exterior. Quan arriba la metgessa […]

El dia de la marmota és una faula de Nadal: ens quedem atrapats en nosaltres mateixos si no som amables amb els altres. Aquesta és la gran nova que ens porta l’equip d’actrius i actors dirigit per Enric Cambray (el gran Enric Cambray, el de Hamlet 0.1 i 0.2) amb música de l’artista Manu Guix. La millor notícia, a més, és que el nou musical, que omplirà escenaris diàriament, és que és en la nostra llengua, el català, gràcies al suport que ha rebut de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sigui com sigui, per fi, la factoria d’èxit Àngel Llàcer (susbtituït per Enric Cambray) i Manu Guix opten pel català després d’altres musicals en què no […]

Hay un gran cubo sin paredes en escena. Dentro dos mesas de oficina con sus correspondientes portátiles, una mesa de ping-pong y cuatro intérpretes atrapados en su rutina laboral. El público se ubica alrededor del cubo, pudiendo desplazarse para observar la pieza desde distintos puntos de vista. El verso de Góngora que da título a la pieza es un buen reflejo de un sistema laboral perverso del que somos tanto pastores como pasto. Lo mantenemos en funcionamiento al mismo tiempo que nos devora. Los cuatro intérpretes intercambian sus roles constantemente, ya que la identidad o singularidad de cada uno de ellos es lo que menos importa, todos somos reemplazables, intercambiables, sustituibles. Los personajes son freelancers de la economía digital, alienados […]

Després de Cavallet de Mar i Pols de diamant, Pau Coya ens presenta El nom volgut, text seleccionat a la convocatòria de Textos i Projectes 2024 d’On el teatre batega. La Badabadoc estrena aquesta obra que tracta de la identitat de gènere i la neurodiversitat. Pau Coya cada vegada va una mica més enllà. Si a Pols de diamant tractava l’homosexualitat i les noticies sensacionalistes desplegades pels mitjans més mediàtics i a Cavallet de Mar, un noi parla en primera persona del seu trànsit i el seu embaràs, a El nom volgut, una noia (Lua) amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) comença a descobrir que té una disfòria de gènere i es vol dir Elio. Pau Coya no busca […]

La Lua ara és l’Elio. Elio és el nom volgut de la Lua. Si tenir un fill ja és tot un repte, tenir una filla que decideix esdevenir fill i que, a més, ha estat diagnosticada amb un trastorn de l’espectre autista ja deu ser com guanyar la grossa per Nadal i la del Nen per Any Nou: una fortuna. Aquest és el plantejament de El nom volgut, la nova obra del Pau Coya, un jove dramaturg que, malgrat la seva jovenesa, ja acumula un bon grapat premis amb les seves obres anteriors. La Badabadoc presenta aquesta producció dins del marc de la convocatòria On el Teatre Batega, un cicle de nova dramatúrgia de proximitat que té lloc, des del […]

El nom volgut és un text de Pau Coya, autor de Pols de diamant, que hem pogut veure aquest mateix inici de temporada teatral a Barcelona. Ens parla sobre la identitat de gènere i sobre les dificultats amb què la societat ho afronta, de vegades per prejudicis anquilosats des de fa segles, de vegades per ignorància i de vegades per mala fe. En qualsevol cas, no és un exercici maniqueu o caricaturesc, sinó que es limita a descriure el moment d’un procés que, abans o després, caldrà que es naturalitzi. Coya posa el focus en la importància del nom d’un mateix en la cerca d’una identitat, de la de qualsevol, en la necessitat de sentir-se identificat amb el nom que […]

“Vino Lunar”, escrita pel reconegut dramaturg Albert Tola, és una obra que ens convida a viatjar a través de la poesia, el desig i les relacions humanes. Representada a la Sala Fènix, aquest muntatge teatral combina una narrativa íntima amb un univers visual i sonor captivador.Després de “Niño Fósil” y “Los niños de Morelia” ara la tercera part d’aquesta trilogia Albert Tola que forma part d’una trilogia centrada en la violència i l’adolescència.La Sala Fènix reafirma el seu compromís amb el teatre contemporani d’autor, oferint un espai per a obres que, com aquesta, emocionen i fan reflexionar. Per a mi, són tres monòlegs en aquesta obra. Un monòleg intens i fosc de Mariam Bahous Yalaoui que atrapa en un bon […]

Va ser en dues de les finals del programa Eufòria, del qual en Daniel Anglès ha estat director artístic i professor, que vaig flipar quan el vaig sentir cantar Amore i La era de las catedrales. Del Daniel Anglès coneixia la seva trajectòria professional de darrere els escenaris, però la seva faceta com a cantant, em fa vergonya reconèixer que la desconeixia. Són molts els espectacles que he vist i que han estat produïts per ell, com El temps que no tindrem, Per si no ens tornem a veure, Tot el que no ens vam dir, etc. Musicals que han estat èxits absoluts i amb els que he gaudit i m’he emocionant moltíssim. Però sentir-lo cantar ha estat tota una […]

Molts de nosaltres vam veure ja la coneguda pel·lícula dirigida per Juan Antonio Bayona, i és que no és estrany que l’homònima novel·la de Patrick Ness segueixi transformant-se arribant a diferents públics a través de diversos formats. En aquesta ocasió de la mà de LaJoven companyia, que ha sabut captar perfectament l’essència d’aquest text sanador i revelador. No és fàcil escenificar una cosa tan abstracta com el monstre que ronda el protagonista, però han sabut fer-ho de manera encertada. La peça és molt amena i dinàmica i tot l’elenc està compromès i ben engranat. Confesso que vaig plorar com una descosida, no m’hauria d’haver posat rímel, en sortir semblava un ós panda, encara que vaig descobrir que la majoria estàvem […]

El “Mestre i el mar” és l’adaptació d’Eu Manzanares de la història d’Antoni Benaiges que s’ha difós com la pólvora en els últims anys: es tracta del mestre de Tarragona que va ser enviat l’any 1934 a un poble de Burgos i que, a través de la seva ensenyança va revolucionar les aules fins finalment desaparèixer al començament de la Guerra Civil. En aquest cas, la ficció parteix d’una demanda de memòria històrica per part de la Júlia, la neta d’un dels alumnes de Benaiges: què hi ha darrera de les fotos i els quaderns que amaga el seu avi? De l’obra, destacaria el pes i l’emotivitat implícita en un relat d’aquesta transcendència que es desplegarà de forma magistral, amb […]

La temptació de passar del teatre al cinema és molt gran, però també hi ha directors i guionistes que de tant en tant escullen els escenaris per provar idees noves o buscar el plaer de tenir un públic en directe. Cesc Gay ho ha fet, i amb força èxit, en diverses ocasions. Ara li ha arribat el torn a David Trueba, conegut per pel·lícules com La buena vida, Soldados de Salamina, Vivir es fàcil con los ojos cerrados o Saben aquell. El seu estil, quasi sempre intimista i lligat a personatges quotidians i molt reals, encaixa la mar de bé amb aquest debut interessant i prometedor. Los guapos ens parla de dos amics que es retroben molts anys després. Però […]

La música ens acompanya al llarg de la vida. En molts moments no s’és conscient i en d’altres no és només un afegit, és part de la manera d’entendre el dia a dia i es converteix en l’aire que permet a tirar endavant. Seria possible un món sense cançons ni melodies? Daniel Anglès porta 30 anys dalt de l’escenari, o darrera, és igual, impulsant i vivint projectes on la música és un element essencial. Per celebrar aquesta efemèride ha preparat un espectacle del voltant de 2 hores on repassa aquesta trajectòria d’una manera original, no fent una guia cronològica de la seva vida professional, sinó destacant les cançons que li han marcat. Amb la presència de la Hedwig, com l’alter […]