Recomanacions

Corta el Cable Rojo és un espectacle d’improvisació més divertit, arriscat, original i modern. Interpretat per Ruben Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas, que actuen acompanyats de música en directe i agosarades projeccions. Un espectacle que porta més de deu temporades a Madrid i ara el podem veure al Teatre Apolo de Barcelona. Una paraula per definir l’obra? Doncs improvisació. En cada història curta que van realitzant a partir de frases, apunts i informació que el públic va indicant per realitzar un muntatge divertit. Amb tot aconsegueixen establir una relació entre els actors/còmics i el públic. A partir de diferents sketches creen una gran complicitat amb el públic a partir del més disparatat i encara podem anar a més. Quan vaig poder assistir, […]

La Sala Atrium ha inaugurat temporada teatral amb Al contrari!, un text de la dramaturga Lluïsa Cunillé, dirigida per Albert Arribas i interpretada per Antònia Jaume i Berta Giraut. Al contrari!, és una joia teatral, començant pel text que és una autèntica meravella, i no en diem dels diàlegs, que tot i que hi desprenen molta ironia, el seu missatge és molt directe. El teatre de la Lluïsa Cunillé pot agradar o no, però s’ha de reconèixer que el seu univers teatral és únic, irrepetible, fascinant, sorprenent, ple de creativitat i del tot interessant. La seva capacitat imaginativa i creativa és enorme, i sens dubte queda reflectida en aquesta peça teatral, que de pas sigui dit, ningú s’hauria de perdre. Haig de […]

Mai un títol havia fet tanta justícia al contingut d’una obra. Al contrari! és un ja una declaració d’intencions a la que l’autora, Lluïsa Cunillé, ens té acostumats: res és el que sembla sinó tot el contrari. Ens trobem en la meitat de la nit, entre el son i la vetlla, amb la directora d’un teatre (Antònia Jaume) que prepara, en la més precarietat escènica i sense pressupost, una ambiciosa proposta per programar tres obres d’Ibsen. Un Ibsen admirat, magnificat, platònic, quasi com un fantasma. D’això estem parlant, no? Però la directora, no està pas sola; té visita. I quines visites! Un seguici d’interaccions –totes elles interpretades per Berta Giraut– a través de les quals, podrem conèixer la veritable realitat de la protagonista. Personatges […]

Aquest cop tornem a pujar a l’Àtic 22, l’altra sala del Teatre Tantarantana. A veure si entrem en el joc que ens presenta la companyia La Salamandra, i mai millor dit. Una producció de Tantarantana com a Fàbrica de creació i Cia La Salamandra dins del Projecte de Suport a la Creació El Cicló. La Salamandra presenta Isekai: història d’un segrest un espectacle immersiu sobre un món virtual-fantàstic quan ja no tenim l’oportunitat d’un futur en aquest món real. Un text de ciència-ficció escrit i dirigit per Loredana Volpe. Tot és un joc, on hi ha un punt d’estil d’anime japonès i d’aventures on s’han de superar les proves. Només per aquest joc inclusiu i que t’has d’imaginar estar en aquest món digital, ja m’han capturat des […]

  Proyecto Don Juan o la seducción del siervo es proposa explorar el tema de les noves masculinitats a partir de la figura del Don Joan. Un text de Mar Gómez Glez a partir del clàssic El burlador de Sevilla y convidado de piedra. Tornem a Dau al Sec i ens estrenem en aquest 2024 amb aquesta obra. Juga amb el text clàssic i trencant la quarta paret parlant sovint amb el públic i sortint dels seus personatges. Tot per parlar de la societat actual i de la nova masculinitat envers el Don Juan totalment arquetip que s’aprofita de les dones . Els actors protagonistes són Pep Muñoz en el paper de Don Juan i Santi Monreal com el servent Catalinón i altres personatges. Al muntatge apareixen […]

Max Frisch és un dels dramaturgs suïssos en llengua alemanya més coneguts al seu país, però a Catalunya se l’ha llegit poc i se l’ha representat menys. Per tant, aquest muntatge ve a ser un reconeixement i a la vegada un homenatge a un autor al que li agradava parlar de la identitat, la responsabilitat i el compromís polític i social. A Andorra, una obra del 1961, es parla justament de tot això, i es fa en el marc d’un país inventat (res a veure amb el principat pirenaic) enmig d’un conflicte bèl·lic que bé podria ser la segona guerra mundial. Tot i així, la suposada neutralitat de la que es parla i l’exemplaritat d’un país petit, bonic i modèlic […]

Diu una frase popular: “Es riu del mort i del qui el vetlla”, dit d’aquell bromista que li treu punta a tot per fer riure. En aquesta obra és així, de forma literal. A Gracias por todo es riuen del mort, de qui el vetlla, dels assistents, dels rituals funeraris, sense pausa i amb tota l’artilleria (la pesada i la subtil). Estem tan acostumats a témer a la mort i a amagar-la, que una obra així, tan desmitificadora, ajuda a  normalitzar-la. Celebrem doncs la presentació d’aquest musical còmic, surrealista, embogit, irreverent, que porta al màxim nivell de paròdia les fórmules convencionals d’acompanyar un mort. Dues noies treballen en una funerària com a mestres de cerimònies, i un dia els toca […]

El Teatre Poliorama torna a oferir-nos petites perles que poden passar desapercebudes per ser els dies en què la programen. I aquesta és una d’aquelles que no podem perdre. Winniepeg, el vaixell de Neruda, de Laura Martel, és un cant a l’esperança i una crida contra l’oblit. Recorda el moment en què el poeta Pablo Neruda i el ministre d’Exteriors del Govern xilè, Abraham Ortega, van obrir les portes del país a més de 2.000 republicans espanyols exiliats. Ens trobem amb una obra que parteix de l’inici de la guerra, com s’escapen pare i filla per marxar d’Espanya franquista cap a França i tota la duresa que troben per poder sobreviure. I com, un cop a França veuen la possibilitat de marxar cap a […]

Just començar l’obra, mentre fas cua a l’escala del Maldà, un ja se n’adona que assistirà a un espectacle diferent. De fet, Un segundo bajo la arena va començar com a espectacle de carrer a la Fira de Tàrrega, i un temps més tard va trobar en el Maldà el lloc ideal per tancar-lo entre quatre parets. A l’entrar a la sala ens trobem un banquet a mig acabar, sense convidats i amb les taules brutes i les copes mig plenes… A poc a poc anirem sabent que ens trobem en un dels banquets nupcials més famosos del teatre espanyol, el de la tragèdia lorquiana Bodas de sangre. Els tres personatges que han quedat atrapats en el banquet ens mostren […]

Vida i geografia tenen trets en comú: la impossibilitat d’establir un traç uniforme o d’una sola manera de fer-se comprensibles, l’acumulació de trets distintius que provoca una diversitat fora mida que, sovint, les fa incomprensibles, inescrutables, inassolibles… A la vida, a més, hi podem afegir la incertesa de diverses dimensions. Entre altres, la temporal, en la que el present es defineix per les restes que romanen del passat i les seves conseqüències, o la emocional, motor de caos i, alhora, generadora de desitjos que ens projecten al futur. Pol Guasch, en la seva creació literària (premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), posa en joc en forma d’al·legoria els dos conceptes i els combina per parlar del vincle, els orígens, el […]

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig funciona com una proposta de teatre documental capaç de visibilitzar una realitat, no sols desconeguda, sinó completament absent en la història del teatre: la realitat de les persones intersex. Aquesta obra escrita i dirigida a quatre mans per Raquel Loscos i Víctor Ramírez funciona com un engranatge sòlid i atractiu gràcies a dos dels seus atractius principals. D’una banda, s’intenta fugir d’un format documental que travessi de manera homogènia tota l’obra, per a apostar, en canvi, per una mescla de gèneres que van des del freak show humorístic a l’atmosfèrica instal·lació artística. Per l’altre, l’oportunitat de comptar amb una actriu intersex en escena, la brillant Laura Vila Kremer, capaç de fer-nos deixar […]

  Els Buonaparte és el nou text de Ramon Madaula, dirigit per Sílvia Munt. Aquest 2023 que hem deixat darrere ja he vist el Ramón Madaula com a autor i actor a Conqueridors. I ara amb aquesta mitja comèdia també ‘històrica’ del que podria haver passat en una nit on Napoleó Bonaparte queda amb el seu germà gran Josep Bonaparte. Ramon Madaura fa una ficció sobre la trobada que van tenir els generals Bonaparte. I l’únic que va assistir a la trobada va ser el sirvent mameluc de Napoleó. No és el primer cop que podem veure que podria passar durant la reunió de dos grans de la història, fa poc vaig gaudir de la nit entre Pau Casals i J.F.Kenedy a “Un concert a la Casa Blanca“. […]

Com prendre un bon cafè, així és Filomena Marturano. Una abraçada al món caòtic, al deliri, al contrast de la història amarga i el riure lleuger. Una obra amb un ritme que se succeeix de manera trepidant en quatre idiomes; napolità, català, italià i espanyol; cosa que et permet deixar-te portar des del primer moment a la bella Itàlia. Variables com la família, el desig, el soroll, l’embolic, la força de continuar endavant, la convicció, l’esperança, l’engany, la comprensió… Un veritable plaer per fer vibrar les emocions. La posada en escena és fantàstica, sents que “formes part” de l’obra des del primer moment. El Teatre La Biblioteca permet aquest endinsar-se  en l’experiència L’obra, escrita el 1946 per Eduardo De Filippo, […]

Amb l’argument d’ aquesta funció, vam encetar una conversa amb una amiga. Una amiga d’aquelles per la que estaries disposat a fer qualsevol cosa… al menys així de primeres, sense pensar-t’ho gaire… Com l’Elena quan accepta donar-li un òvul a sa germana que viu a Austràlia per poder engendrar un fill. Boom!! La bomba s’ha activat. I de cop es troba viatjant a l’altra punta del món amb la seva germana gran. Fa molt que no es reuneixen les 3 i entre elles comencen a aflorar converses pendents i d’altres més recents que esdevindran un carrusel de dubtes cada cop més puixant per l’Elena que fa que es replantegi la seva decisió de ser donant. Quina relació esdevindrà amb aquest […]

Els antípodes són, per definició, la part de la Terra que se situa a l’altre extrem del mateix diàmetre. Podria englobar Nova Zelanda i Austràlia, en el nostre cas. Quan utilitzem el terme en clau humanística i no geogràfica, ens referim a l’espai mental on se situa l’individu que pensa o actua de forma totalment oposada a la nostra. A Austràlia, l’obra amb la que l’Israel Solà s’estrena com a autor en solitari després del seu recorregut per la companyia La Calòrica, les dos accepcions s’uneixen per tractar el concepte de família. I és que les tres germanes protagonistes posen en joc, a l’altre cap de món, caràcters ben diferents producte de les seves trajectòries vitals, i es fan conscients […]