Recomanacions

Quantes aproximacions i versions del text de Shakespeare s’hauran fet des de la seva publicació al segle XVII? Segur que es poden comptar per milions i per això és complicat i, alhora, tot un repte enfrontar-se a un text conegut i traslladat a l’escenari (i al cinema) des de mil visions diferents. Però quan es coneix el text i s’estima i aprecia cada vers es pot trobar una manera nova. I és exactament el que demostra i fa Oriol Broggi en aquesta ocasió. El muntatge audiovisual i sonor d’aquesta versió del clàssic de Shakespeare captiva i emociona. El text està agafat amb tendresa i es posa al servei d’una exposició propera, intensa i també afable. Broggi accentua de manera atrevida […]

L’habitatge és un dret que la Constitució empara i contempla a l’article 47. No ha de ser una mercaderia amb la que fer negoci, com està passant actualment. L’obra Casa, de la companyia Cross Border, amb la direcció de Lucia Miranda i la interpretació de Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz ha arribat al Teatre Lliure de Gracia, que li farà de casa encara una setmana més. És una obra de teatre Verbatim, amb molt de dinamisme i molt de joc. Hi ha diversitat de propostes escèniques durant l’hora i mitja que dura. Molts personatges diferents habiten un espai escènic amb molta bellesa i molt cuidat, que suma i potència al discurs i l’essència de […]

Hi havia molta expectació davant d’aquest nou Hamlet de La Perla 29. No només pel fet de tornar a adaptar la més famosa obra de Shakespeare (la primera ocasió va ser en el 2009, i amb Julio Manrique de protagonista), sinó perquè aquest cop s’anunciava un esdeveniment únic i irrepetible. La veritat és que fer l’obra en una sala de cinema, i utilitzant la pantalla gegant de l’Aribau com a eix vertebrador, augurava coses molt interessants… Finalment, el resultat ha estat satisfactori però no ha sorprès tant com s’esperava. L’espai llueix monumental, però no és ni acollidor, ni queda ben il·luminat, ni aconsegueix crear tampoc una experiència visual innovadora o transcendent. El diàleg que s’estableix entre l’obra de teatre i […]

Hamlet Aribau s’emmarca en una aura de condicions especials, sobretot referents a l’espai: un cinema, l’Aribau, reconvertit circumstancialment en teatre per celebrar el seixantè aniversari. Les cadires del públic són les mateixes que a la Biblioteca de Catalunya, i la incomoditat de les butaques seria poc rellevant si no fos perquè la funció dura més de tres hores… Tot i això, l’espectacle de La Perla 29 paga la pena. Partir d’un text excel·lent ja és una bona base perquè un muntatge evolucioni pel bon camí i, per descomptat, William Shakespeare és el rei de l’escriptura teatral. Les modificacions i afegits que s’entrellacen amb el text original –a fi que els versos del segle XVII es facin més comprensibles– funcionen perfectament […]

Rigoletto és una de les òperes més famoses de Giuseppe Verdi basada en l’obra “Le roi s’amuse ” de Víctor Hugo. Es va estrenar a la Fenice de Venècia al 1851 després de tenir problemes amb la censura per immoral i obscena. La direcció del Liceu ha tingut un gran encert per acostar el jovent a l’òpera. Els abonats podíem portar fins a 3 convidats entre 15 i 35 anys per un preu molt assequible. Van saber triar una òpera amb un gran contingut dramàtic i una música enganxosa amb alguns temes molt coneguts. Va ser emocionant veure la sala gran plena de gom a gom de gent d’edats i estètiques variades. Rigoletto, el bufó geperut de la cort del […]

Després de llegir el Hamnet de Maggie O’Farrell i seguir corpresos del recent ser o no ser de Pol López ens preguntàvem si les adaptacions o les obres al voltant d’aquest clàssic shakespearià podrien estar esgotades. Aleshores, és el moment on l’Oriol Broggi i la companyia de La perla 29 ens contesten: arriba un Hamlet ben inusual que combina teatre, cinema i televisió. No es tracta de trencar les formes pel gust de trencar-les. Tampoc d’un desplegament petulant on la innovació reclama per se tot el protagonisme. Més aviat tot el contrari: l’us de la gran pantalla és una manera d’aprofitar sinèrgies, d’unificar l’art, de picar l’ullet (a vegades de forma directe, a vegades caumuflat entre línies) a les pel·lícules […]

Hi ha dues coses importants que podem fer per superar una situació difícil, la primera és explicar-la i compartir-la. Quan ho fem no esperem que cap solució màgica, ni cal que ens resolguin el problema, volem l’empatia de l’altre, que es posi al nostre lloc i compartir allò que ens preocupa. Bye Bye Monstre és aquesta experiència col·lectiva que ens permet parlar del que ha passat l’últim any, no volem res més que compatir el sotrac que ha suposat la covid a les nostres vides. Però ho fa des de la perspectiva dels infants, escenificant una situació i posant a escena uns personatges amb el que ens és fàcil identificar-nos, ja que recullen un ampli ventall de les actituds, i […]

Divertida, emotiva, tendra, sincera i amb un missatge molt potent. Aquest seria el resum d’aquesta proposta de la companyia Gespalka’p. El que comença com una història alegre d’una núvia a la fuga el dia del seu casament que ens explica la seva història, s’acaba convertint en la narració d’una vida plena de situacions que han marcat la seva pròpia existència per bé o malament. I enmig d’aquesta exposició vital hi ha la figura de la Marisol que es converteix en excusa i eix vertebrador de tot el text. Perquè com ella, la protagonista passa de ser una nena afogada per l’abús de poder que pateix violència masclista, a una dona, com Pepa Flores, que aconsegueix la seva llibertat. Tot i […]

Prostitución és un espectacle que neix després de tres anys de recerca i investigació sobre el món de la prostitució. A través de les transcripcions fidedignes dels textos , documents, reportatges, documentals, declaracions i entrevistes a testimonis reals i persones expertes en el tema (activistes, escriptores, diverses associacions, ex prostitutes i prostitutes, principals protagonistes d’aquesta peça de teatre documental) es construeix una dramatúrgia colpidora, que en cap dels casos intenta posicionar-se a favor o en contra de la prostitució. Tan sols es vol donar veu a un col·lectiu, i que durant unes hores, intentem posar-nos en el lloc d’aquestes dones. Prostitución porta a escena una realitat ocultada, fosca i estigmatitzada per la societat: la prostitució. Ho fa sense cap mena […]

Final de partida és un drama escrit pel dramaturg irlandès Samuel Beckett. Sense cap mena de dubte, podem afirmar que el teatre de Beckett segueix del tot vigent. Final de partida la va escriure l’any 1956, una dècada després de la Segona Guerra Mundial, en la que l’autor ens mostrava un món devastat, on l’existència humana es reduïa a la soledat absoluta. Un text que a dia d’avui adquireix un nou significat a partir de la pandèmia viscuda en tot el món, sobre tot pel que fa al fet del confinament. A Final de partida es toquen molts temes com l’extinció del món, el sofriment, el deteriorament del cos humà, la deshumanització, el desafecte, la submissió, la devastació… , però […]

La cresta de la ola és una obra escrita i dirigida per José Troncoso. Es tracta d’un muntatge que trenca amb el teatre convencional per endinsar-nos dins del teatre de l’absurd. La cresta de la ola és una crítica en forma de metàfora de la insatisfacció. La insatisfacció del món en que vivim; un món en el que es prioritza abans l’aparença que l’essència. La Victoria, una assistenta de la llar, somnia i desitja amb totes les seves forces viure la vida de la Stella, la senyora per la qual treballa i que aparentment sembla tenir-ho ho té tot, felicitat, fama i diners. –Yo daría lo que fuera por ser como tú. Literalmente. Hasta sus últimes consecuencias- Talment com si […]

Portem uns quants anys amb versió quasi anual d’una novel·la de la prolífica Agatha Christie… i quasi sempre amb força èxit de públic. La ratonera, Y no quedará ninguno, Testimoni de càrrec, Muerte en el Nilo, La Teranyina, etc. Un allau de propostes que va començar cap el 2014 i que ha aconseguit que alguns espectadors esperin cada temporada la seva ració de crims. En aquesta ocasió ens arriba un dels títols més coneguts de l’autora britànica, tant per la seva sorprenent resolució com pel fet d’haver-se adaptat al cinema en dos estel·lars produccions. Val a dir que moltes adaptacions de Christie delaten un estil i una fusteria teatrals que acaben resultant antiquats. Aquest cop, però, crec que s’ha aconseguit […]

Carles Sans, és un dels membres de “El Tricicle”, i aquest cop puja a l’escenari amb “Per fi sol!” un monòleg que amb anècdotes, batalletes que ha viscut i algun secret ens vol fer passar l’estona durant uns 90 minuts. Tal com diu al començament, El Tricicle eren un grassonet, un calbet i el guapo. El guapo, com no pot ser, és el Carles Sans. Com que han estat unes quantes dècades amb el Tricicle, moltes de les anècdotes havien de veure amb ells. Quaranta anys donen per a molt. Altres eren més acudits que han anat a boca-orella i que se’ls fa propis. Doncs si, sembla que una de les potes del Tricicle per fi diu alguna cosa. Després […]

Érase una vez, en una ciudad cercana, 4 jóvenes actrices que alumbraban un resplandeciente escenario, llenando un espacio amplio con su movimiento, su espontaneidad, creatividad, voces de ensueño y desparpajo. El tiempo se pasa volando, la escenografía y las coreografías excelentes de las actrices te tienen absolutamente eclipsada durante toda la función. El texto es la llamada de una generación, es un sentimiento común, es una comedia más que acertada que cuenta una realidad. No me toques el cuento es una obra imprescindible para cualquier generación, es una obra que desde una comedia y un rato más que agradable, repasa la memoria histórica de las mujeres y una generación que ahora mira con ilusión a los más jóvenes, y que […]

A hores d’ara ningú posa en qüestió la gran capacitat còmica de Carles Sans. Després de 40 anys de comèdia gestual a Tricicle sense obrir la boca, al costat de Joan Gràcia i Paco Mir, el còmic debuta en solitari amb “Per fi sol”. Al marge de la seva aparició en solitari, Sans sorprèn pel seu canvi de registre, donant un gir de 360 graus per a substituir una de les característiques més reconegudes de la seva carrera fins al moment, l’humor mut, pel monòleg parlat. En començar l’espectacle llança un advertiment; no pensa fer mim, porta tota la vida desitjant parlar i ara, per fi, ho farà. Després d’un breu i irònic número de mim destinat a tots els […]