Recomanacions

El festival OUI! de teatre en francès a BCN sempre és un esdeveniment important a la cartellera de casa nostra. Enguany celebren el cinquè any i quan s’ha pogut fer, l’èxit és rotund. Pulsation és una obra de la companyia catalana, “Les impulsives”. El Festival OUI! els ha donat l’oportunitat de presentar l’obra en francès per primera vegada. La companyia la constitueixen les tres actrius que hem pogut conèixer a Dau al Sec: Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Segons expliquen al final de l’obra (agraïm a OUI! el col·loqui que sempre fan al teatre en francès) es van conèixer a l’escola Jacques Lecoq on suposem que han après la gestualitat, l’acció, el tractament de l’espai i la dramatúrgia […]

És fàcil entendre la primera part de l’obra, la part autobiogràfica de “Miss, Cosas y yo” coneixent Travy” escrita i dirigida por Oriol Pla (el seu germà) que es va presentar al Teatre Lliure de Montjuïc al 2018. Com ella explica, ve d’una família d’artistes i va fer gira amb aquest espectacle per tot Catalunya. Travy estava protagonitzada, tant a la vida real com al guió, per Quimet Pla, Diana Pla, Oriol Pla i Núria Solina. És un espectacle d’humor i tendresa on les veritats no poden fer mal sinó que arrenquen somriures. La companyia Nemin, creada al 2018 per Diana Pla i la escenògrafa Duna Homedes, va estrenar “Miss Cosas y yo” fa un any a la Sala Melmac […]

La Filla del mar és una proposta de teatre musical que apropa un dels grans clàssics del teatre català per parlar-nos d’identitat i diversitat. I que aquest cop anem a veure-la al Teatre Condal. La Barni Teatre ha fet un gran musical de l’obra d’Àngel Guimerà, amb dramatúrgia de Jaume Viñas i direcció musical de Marc Sambola i escènica de Marc Vilavella Tant l’escenografia com la llum sembla que faci l’espectacle més proper. Ens crea una sensació de proximitat en una sala gran. Han creat un espai magnífic per poder crear el focus on pasa l’acció, fins i tot quan tenim a quasi tots els actors a escena. La música és un món a part. el Marc Sambola ha creat […]

Volem caminar sols o només estem insatisfets? Necessitem connectar, trobar a un/a igual? És dolorós reconèixer-se? Aquestes i altres preguntes sobrevolen pel teu cap quan surts de veure aquesta obra que, amb una història senzilla, remou el què significa ser un/a mateix/a, com és l’altre i com és formar un nosaltres. Partim d’una trobada entre dos amics, l’Èric i en Marc, que no es veuen des de fa molt de temps, concretament des que un noi al que van conèixer una nit de borratxera va desaparèixer i no van saber res més d’ell. Aquella nit, però, no només van conèixer a l’Omar, també van trobar a la Lia i es van trobar a ells mateixos en connectar amb persones amb […]

Albert Tolla y Rodrigo García nos presentan El Palmeral, una obra situada al Al-Andalús ante el auge del fundamentalismo. Se trata de una historia de amor y traición, del conflicto entre la ley establecida y las lealtades personales. Todo la fuerza y ell trasfondo de los clásicos, de una tragedia griega en una obra musulmana, en un drama de lo más universal. Sin embargo, el argumento no es lo más relevante en esta obra, sino la palabra. El texto se muestra desnudo ante el espectador. Sobre el escenario, el murmullo del canto como única música, luz tenue, escenografía sobria, tecnología discreta. Todo dispuesto para que El Palmeral sea un disfrute poético a través de la voz de cada personaje: frases […]

A partir del text clàssic d’Àngel Guimerà, ens situem a un poble de costa que viu gràcies i per al mar, amb uns ciutadans ben xafarders que fan safareig sempre que poden. I a aquesta costa hi va arribar l’Àgata fa molts anys, sobrevivint a un naufragi on van morir els seus pares. Rescatada i acollida per un matrimoni del poble, va començar a formar part d’una família on la Mariona era la seva germana estimada. Però han passat els anys i per a tot el poble l’Àgata continua sent una forastera, diferent a la resta de gent que coneixen i, per això, es mantenen al marge i posen en dubte tot el què fa. La Mariona és l’única que […]

Sempre s’ha dit que Desig és una mena de text fundacional dins de la dramatúrgia catalana, primer perquè va suposar un punt i a part dins de l’escriptura de Benet i Jornet i segon perquè va influenciar a diversos autors, com ara Sergi Belbel o Josep Maria Miró, entre d’altres. És un text opac, amb poques concessions cap a l’espectador, i amb una claríssima influència de Pinter… o fins i tot de Sanchis Sinisterra. Un text en el que destaca sobretot l’ús del llenguatge, i també de tota una sèrie de recursos formals que l’autor utilitza per parlar-nos a la vegada, i en el mateix nivell, de present i passat… de realitat i ficció. Desig transita pel misteri -sobretot el […]

Ernesto Caballero versiona i dirigeix ​​un dels clàssics de Molière que millor manté la vigència als nostres dies. Tartufo, el fals devot, l’impostor que de manera calculada manipula tothom per aconseguir tot el que desitja. En aquesta adaptació assistim a la representació per part dels actors de la comèdia els qui filosofen i comenten sobre l’obra i introdueixen des del primer moment la barreja de ficció i realitat a l’escenari per poder arribar a la idea de força de partida del text de Molière: la mentida. El text és àgil i dinàmic amb una combinació molt encertada del vers amb la prosa. Aquest és un dels encerts d‟aquesta aposta escènica: introduir el contrapunt d‟actualitat a partir de la paraula posada […]

Aquest concepte posat sobre la taula per Naomi Klein sobre la manipulació explícita que pateix la humanitat al voltant dels grans esdeveniments que marquen la història contemporània, a tall de collaret de perles, és la proposta que vertebra Shock 2 (La Tempesta i la Guerra) . Una aposta impresionant del Centre Dramàtic Nacional, Teatre Valle-Inclán, -que ja va tenir la seva primera part el 2019 amb un èxit inqüestionable-, ia càrrec de dos dels dramaturgs més talentosos i incombustibles de la nostra contemporaneïtat, Albert Boronat i Andrés Lima. Mentre la primera part la van protagonitzar les dictadures llatinoamericanes del nostre estimat i enyorat S.XX, -recupero aquí la interpretació d’Ernesto Alterio-, en aquesta segona es cobreix la Guerra del Golf, el […]

Els imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany i Mayorga adapten La doctrina del xoc de Naomi Klein i recorren l’època post-Segona Guerra Mundial que va servir de brou de cultiu de les teories del neoliberalisme orquestrat des de l’escola de Chicago. A través de diferents peces, en un escenari-àgora pensat i realitzat per Beatriz San Juan, es posen de manifest les atrocitats més grans del segle passat, centrant la seva atenció en l’auge dels sistemes autoritaris xilens i argentins pujats per la potència nord-americana. La il·luminació espectacular de Pedro Yagüe, l’espai sonor de Jaume Manresa i la videoescena impactant de Miquel Àngel Raió generen un clima que commociona per la seva cruesa i sorprèn per la comicitat hilarant que aconsegueixen, de vegades, […]

Sabia que m’enfrontaria a un experiment teatral, i així ha estat. Sabia que em tocaria llegir bastant, que l’espectador formava part essencial de l’espectacle, que l’acció teatral es barrejaria amb l’escriptura… i el cert és que tot s’ha complert, com a les millors profecies. El que potser ja no sabia és com Tim Crouch -un dels autors britànics més trencadors dels darrers anys- aconseguiria lligar tots els elements, i com la companyia Sixto Paz els portaria a escena d’una forma intel·ligible i eminentment teatral. Salvació total… és un espectacle que sorprèn des de la seva concepció, que tampoc desvetllarem en excés. I la veritat és que la seva grandesa està, precisament, en el seu origen. La forma d’explicar la història […]

La companyia madrilenya Yllana és un autèntic referent dins del teatre còmic i d’entreteniment. Van néixer fa més de 30 anys com un petit grup de teatre gestual, i des de llavors els números demostren que estem davant d’un fenomen teatral molt important: 35 espectacles produïts, més de 15.000 representacions, 48 països visitats i uns sis milions d’espectadors. Potser el nom no és el que més us sona, però si us anomenem espectacles com 666, PaGAGnini, Maestrissimo, The Hole, Ben-Hur o Los mejores sketches de Monty Python segur ja els situeu molt millor. The Òpera Locos és potser un dels seus millors espectacles, recompensat precisament amb el Premi Max al millor espectacle musical en el 2019. La idea és molt […]

Dues dones omplin tot l’escenari per iniciar un relat d’una manera pròxima, com una conversa de taula amb un te un dia d’hivern. Amb les primeres frases ja veiem que tenen una mateixa realitat que han viscut d’una manera diferent. Són la Pilar i la Carme, que ens acosten la història de la vida a les colònies tèxtils del segle XIX en clau de dona. Ens fan entrar en un micromón dins del món global que el contenia, a través de petites històries personals que, sumades, conformen la història general. Això és el que eren aquestes colònies: més que ciutats en si, eren petits mons sencers, permeables al que ocorria més enllà de “les seues fronteres” però amb la seua […]

Fa anys vam acompanyar a aquesta gran família que és La Cubana a un casament a Campanades de boda, ara estem convidats a un funeral per dir adéu a l’Arturo Cirera Mompou, un polifacètic artista internacional, que ha mort el mateix dia del seu 101 aniversari, i del que anirem coneixent, de manera amena i divertida, com ha estat la vida d’aquest reconegut escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director. L’Arturo vol un funeral diferent, alegre i divertit, per això ha dissenyat i preparat el seu propi funeral, en el qual hi ha convidades totes aquelles persones que l’han acompanyat durant tots aquests anys. Per descomptat que la família també hi surt en aquesta història, […]

Un dels grans valors del teatre contemporani britànic és que inverteix molts esforços en aportar innovació, originalitat, nous llenguatges, sense desviar-se de les dramatúrgies formals o clàssiques (el que diríem, vulgarment, teatre de text). Noves dramatúrgies que transgredeixen forma i fons, que conviden al públic a participar-ne de formes diverses, mantenint, però, una lleialtat al poder del text, de la paraula, del llenguatge o de la història. El text és sagrat (quan s’escriu i també quan es diu), a diferència del teatre contemporani alemany, on la innovació fa dècades que mira cap a noves escenes post-dramàtiques o, com ara s’anomena, teatre híbrid, deixant una mica de banda la història, el personatge o la congruència espai-temps per endinsar-se en el teatre […]