Recomanacions

Per si de cas, acumulem objectes i coses que fan més nosa que servei. Unes claus que ja no obren res, unes ulleres graduades, una capsa de llumins d’algun lloc que mai més hi tornarem, un joc de cafè, uns esquís de quan érem petits, unes cintes de casset, uns retalls de roba, un cable… Acumulem i acumulem coses, que per nostàlgia no llencem, per si de cas, i si… o perquè mai se sap. Murmut va d’això, d’acumular i omplir caixes i caixes d’objectes inservibles, que apilonem durant anys fins a construir una paret plena de records, en la que ens hi podríem amagar, sota la frase per si de cas. Murmut neix en època de pandèmia, època en […]

Els tablaos a Barcelona pateixen l’estigma dels darrers anys de massificació turística, on van proliferar espais dedicats al flamenc amb una vocació d’escurar les butxaques dels turistes amb paella i sangria barata i el flamenc com a excusa de tot plegat. Però la presència dels locals dedicats al flamenc a la ciutat comtal es remunta a dos segles enrera, i podem estar orgullosos de ser, juntament amb Madrid i Sevilla, una de les tres places històricament imprescindibles per aquest art. De tots els tablaos històrics de la ciutat, n’hi ha algun amb una veritable solera, al que no heu de deixar d’anar: el Tablao Flamenco Cordobés. Aquest emblemàtic espai de La Rambla que deu el nom al torero Manuel Benítez […]

El títol ja ens diu que és una barreja de Lo cant dels mesos, Un poemari dedicat a cada un dels mesos de l’any i Ànimes mudes, un conte curt d’una gran  profunditat de la nostra admirada i quasi bé  venerada, Catarina Albert, coneguda com “La Víctor”. Al setembre del 2021, Anna Maria Ricart va ser la dramaturga d’un espectacle dirigit per Carme Portaceli a la sala gran del TNC. La Víctor C. era un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. Els contes, formant part del escenari, anaven apareixent per ordre de creixent dramatisme. “Ànimes Mudes” va ser interpretada per Ferran Carvajal i Anna Ycobalzeta i ens va deixar commoguts. La Companyia La tremenda presenten Lo […]

Aquesta obra es va escriure fa més de set anys i representada a Paris i Montreal amb molt d’èxit. El títol et fa pensar que entrevistaran a dones conegudes  pel seu paper a la historia i agafa per sorpresa. Les dones són excepcionals, l’obra també. Joan Yago ens ha sorprès perquè situa a les entrevistades a l’Amèrica més recargolada. L’excentricitat i imaginació de Joan Yago supera els seus propis límits ja  coneguts de la Calòrica.  Com a la novel·la de Henry James, (The turn of the screw), ell dona una volta de rosca a situacions forçant-la al màxim amb el perill de que es puguin produir problemes sobreafegits.  I et manté alerta perquè els temes són surrealistes però molt creïbles. […]

Los chicos del coro, el musical arriba al Teatre Tívoli de Barcelona després del seu aplaudit pas per Madrid. Amb una banda sonora icònica, l’adaptació a musical arriba a la capital catalana avalada per l’èxit d’una pel·lícula aclamada per les audiències de tot el món. Un espectacle basat en la pel·lícula francesa Les Choristes de 2004 dirigida per Christophe Barratier. El musical segueix el mateix argument. Un espectacular musical que té a favor la complicitat i les veus dels més petits, però que en el càsting dels adults han tingut un problema, fins i tot de vestuari (o més ben dit en una perruca). Tenim una escenografia espectacular, amb mòduls que ens transporten en cada espai que es produeix l’acció. […]

On ha estat Clara Ingold tot aquest temps? Per què no l’hem vist abans a Barcelona? Descobrir el nou unipersonal de l’actriu, cantant i humorista mallorquina Clara Ingold, Paloma de parque, m’ha deixat amb una acusada síndrome d’abstinència. Doneu-me més d’aquesta bèstia còmica, si us plau. L’humor genuí d’Ingold parteix d’un univers molt personal. Irromp a la platea del teatre com un huracà i treu petroli dels maldecaps que li fan perdre la son, com la pressió estètica, els traumes propis i adquirits i els complexos i les inseguretats amb el físic a què va empenyent la societat. La mida del nas o l’abundància de greix al cabell, la poca practicitat del sexyness de la roba interior de picardia, o si cal sumar-se a la lluita contra […]

La normalitat no és notícia. Quina llàstima! És la conclusió de l’obra de teatre “Entrevistes breus amb dones excepcionals”, en què una periodista de televisió, amb un plató impecable, modern, i amb instruments musicals preparats per amenitzar una entrevista amb l’altra, interroga dones per un fet personal o professional. Pel títol de l’obra, sense saber-ne investigat res més, pensava que anava a veure de veritat històries de dones excepcionals, dones nostres, quotidianes, de la nostra realitat més propera. No és així. Les dones viuen totes a Estats Units d’Amèrica, i la realitat que viuen pot fer-nos pensar en la nostra però no és així perquè, en un dels casos, la política defensa l’ús de les armes. Malgrat això, la periodista […]

Anar a veure “Impro side story” està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: “Oooooooh! Moooltes gràcies”. I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi I […]

Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d’autors dramàtics en llengua catalana, és un espectacle brillant, ple d’ironia i amb molt sentit d’humor, que ens fa reflexionar sobre les contradiccions humanes. Primerament, es va estrenar el 2022 com a lectura dramatitzada a la Sala Beckett en el XVII Obrador d’estiu, sota la direcció de Ferran Utzet. Es tracta d’un espectacle molt original, tant en la forma, com en el contingut. Entrevistes breus… és un espectacle dinàmic, trencador. Estructurat com un joc teatral que té com a nucli el món de les entrevistes. La posada en escena és molt original. Es tracta d’una mena de late night show, amb […]

Si has escollit anar a veure en Bruno Oro, ja saps a quin jardí estàs entrant. És un artista absolutament singular, amb un segell interpretatiu i humorístic propi on l’actor i cantant de bona planta i veu reposada conviu amb una histriònica bateria de personatges que ha popularitzat en una dilatada carrera als escenaris, la ràdio i la televisió. De les imitacions de reconeguts Angel Acebes o Matías Prats del Minoria Absoluta (RAC1) o Polònia (TV3), fins als personatges de collita pròpia, nascuts al bressol dels seus primers espectacles teatrals amb Clara Segura, i que van saltar a l’estrellat amb Vinagre (TV3) i els vídeos a Instagram. Seus són els icònics pijo Jacobo, la caixera Jenni, el monitor de gimnàs Yeral, […]

La darrera producció d’Anexa, que es pot veure aquests dies al Teatre Aquitània, és una simpàtica comèdia que tranquil·lament podrien haver escrit Tarantino, Almodóvar i Terry Gilliam, després d’algunes copes (i algun que altre porret) davant d’una llar de foc, una nit de tempesta. L’autor, però, és el versàtil Xavier Morató, que ja ens té acostumats a comèdies de tota mena i colors, i que aquest cop ha tingut l’enginy i valentia d’abordar un tema actual, teatral i compromès amb les qüestions socials del moment (la normalització de les relacions LGTBIQ+ i tot els sufixes que calguin) amb una comèdia… divertidament terrorífica. Un grapat de temes van apareixent com conills del barret d’un mag. Els gags es reparteixen al ritme […]

Jane Austen es reconeguda i recordada per Sense and sensibility que es va portar al cinema al 1995 o Orgullo y prejuicios  al 2004 o la inquietant novel·la La abadía de Northanger. Mentre esperava la publicació d’aquesta última, a principis del segle XIX, Jane Austen va començar a escriure The Watson que va deixar inacabada. Com hauria estat el final d’aquesta novel·la? Laura Wade és una dramaturga britànica actual que va acceptar 200 anys més tard, el repte d’adaptar al teatre la novel·la inacabada d’Austen i que va ser presentada al  Festival Theatre a Chichester al 2018. Wade s’endinsa en l’aventura d’imaginar com hauria estat el final de la novel·la de l’Austen. Alguns autors com Maria Guasch o Ramon Solsona, […]

La Cia Las dueñas del balón ens presenten El meu monstre, un espectacle sense paraules que parla amb l’expressió corporal, la dansa i el treball amb objecte. En la programació del S.A.T Dansa en cos i ànima, El meu monstre es considera una funció de dansa familiar, especialment dedicat a  nens i nenes de més de quatre anys. És també una obra per adults pel contingut, pel missatge, per l’encant de la presentació, per la música i la riquesa conceptual. És doncs, un espectacle per tothom. Els més menuts hi veuran música, moviment i color. Els més grans hi trobaran un conte, una història que inquieta quan apareix el monstre però que desapareix la tensió amb l’acostament i l’amistat.  Els […]

Ja ho he dit en més d’una ocasió. No hi ha obra del dramaturg William Shakespeare que em perdi quan es representa als nostres escenaris. Així que “Macbeth” del Teatre Lliure era la gran obra esperada de l’any. Un nou Shakespeare representat pel nostre talent, al Teatre Lliure i adaptat i dirigit per Pau Carrió. L’expectativa, alta. Les ganes de deixar-se portar per les emocions fortes que sempre es desprenen de les obres escrites per l’escriptor anglès, també. Però, i prometo que em sap molt greu aquest però, durant les dues hores i deu minuts, gairebé no vaig entendre res del que vaig veure. He trigat a confessar-ho però ho dic i ho subratllo. L’obra té molta bona escenografia, els […]

Estem ja molt acostumats a que els actors i les actrius facin obres sobre ells mateixos. L’autoficció s’ha imposat en els nostres escenaris, especialment a les sales de proximitat, potser perquè resulta econòmic i pràctic i perquè cansats d’esperar propostes és molt millor llançar-se a la piscina d’un mateix i bussejar en allò que pot resultar atractiu i teatral. En alguns casos hi ha una necessitat imperiosa d’explicar un fet tràgic, traumàtic, a vegades fins i tot denunciable… Hem vist ja històries de tot tipus, i algunes es situen en terrenys menys críptics… tot i que també puguin resultar dolorosos. En el cas que ens ocupa es parla de l’èxit, i inevitablement del fracàs o la desil·lusió. Emparentada en certa […]