Recomanacions

“El principi d’Arquímedes” és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal. La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, […]

La Companyia La Voz Ahogada; Projecte Escènic porta al teatre un projecte sobre les dones en els últims anys del franquisme. A partir de la Caputxinada al 1969, tots els moviments polítics i socials que havien treballat fins aquell moment en la més absoluta clandestinitat, mica a mica van anar traient el nas, es van anar posant d’acord amb totes les forces socials, obreres i intel·lectuals per acabar amb la dictadura i aconseguir les llibertats i la democràcia. El franquisme començava a rebre pressions d’Europa i els moviments antifranquistes eren cada vegada més potents. No va ser fàcil. Van ser uns anys en els que el règim veia perillar la seva estabilitat i, tot i fent espeternecs de mort, va […]

L’expressió “I would prefer not to” ha anat calant del món cultural fins a arribar quasi a desvincular-se de la seva font original: Bartleby de Herman Melville. Per tant, l’aterratge sobre els escenaris, i de forma, a més, fidedigna al text de la novel·la, és una magnífica ocasió per descobrir o redescobrir aquesta petita joïa clàssica contemporània. El protagonista d’aquesta història és, com és fàcilment deduïble, Bartleby. No obstant, no serà ell qui ens expliqui la seva pròpia història, tan insignificant com extraordinària, sinó el seu cap: un advocat de Wall Street que encarna Albert Ribas. Ras i curt: Barlteby es negava a executar les tasques que se li assignaven a la feina ­­– tasques ordinàries, fàcils, raonables ­­– tot […]

“Ell té una història per explicar.” I aquí és on radica tot, la necessitat imperativa de crear un relat propi de la vida, d’aquelles persones que acompanyen, de les que han precedit i les que es van sumant. La comunitat a la qual pertany cada individu és intrínseca, s’és llegat d’una història i el precedent d’allò que succeirà. Per això, és tant important no oblidar, mantenir viva la memòria, respectar-la i compartir-la. Matthew López crea una peça preciosa que commou i emociona. Inspirada en certa manera en la novel·la Howards End d’E. M. Forster, López va estrenar L’herència al 2018 a Londres i va rebre molts premis, reconeixent no només el muntatge escènic sinó especialment el seu text. Partint d’aquesta […]

La companyia La Canina proposa L’últim soviètic, una història sobre el viatge de Sergei Krikalev, enviat a l’espai com a enginyer de vol a bord de la Soyuz TM-12. La història d’un cosmonauta abandonat. “L’últim soviètic” és una obra de teatre força intrigant i que porta una mirada sobre la història i les emocions humanes amb un toc de comèdia. Fa un tamps vaig poder veure l’anterior proposta La mitja taronja que em va agradar força, jugant amb les relacions de parella d’una manera fresca i divertida. El que realment em va captivar d’aquesta producció va ser la creativitat en la manera de cobrir l’acció. Amb un ús innovador les càmeres, l’obra crea una sensació de distància i desconnexió, com […]

Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que explora la vivència de la mort des de la perspectiva d’adolescents, a través d’una mirada sensible i profunda. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago ens conviden a reflexionar sobre com els joves, sovint de manera inesperada, s’enfronten a la pèrdua d’éssers estimats i a la incertesa del futur, en un context on les emocions i les situacions de la vida quotidiana es veuen trasbalsades per la presència d’aquesta realitat. A través de la propera mort del pare, veient com la vida d’un adolescent es veu trastocada i veiem la fragilitat de la vida i la necessitat de trobar-ne sentit a la pèrdua d’un esser […]

Tic-tac, tic-tac,… Salve Regina ja comença amb una performance que capta l’atenció i ens activa com a públic. Ens farà partícips i ens farà estar presents, d’una manera molt propera i natural des del primer moment. Escrita i interpretada per Àngela Palacios, aquesta proposta teatral va carregada d’emocions emmarcades en l’humor i amb una ironia molt ben treballada. Exposa des de la vulnerabilitat i amb valentia els dubtes, pors i contradiccions d’una dona que es qüestiona si vol ser mare i com afrontar aquesta decisió. Tic-tac, tic-tac,… Ressona a la sala, en Regina i en les espectadores. Marca un ritme angoixant per a moltes dones en contrast amb el ritme àgil i una posada en escena dinàmica de la proposta, […]

Àngel Guimerà va escriure L’aranya el 1906, representant a l’escenari les llums i les ombres (més aviat aquestes) d’una classe menestral barcelonina que aspirava a configurar una petita burgesia i que, malgrat es dissolia, encara era present el alguns barris de la ciutat. El Teatre Nacional de Catalunya commemora, amb la seva posada en cartell, el centenari de la mort del dramaturg i poeta (Barcelona, 1924). En escena, extrems personatges vibren, connecten, interactuen com electrons, en un anar i venir aparentment caòtic per quotidià. De la interacció en neixen reaccions a estones dramàtiques, còmiques, sarcàstiques, romàntiques… totes elles d’un temps molt llunyà, malgrat les pretensions d’aproximació. El director, Jordi Prat i Coll n’ha reescrit el text per adaptar-lo a una […]

La confiança, la por i la paranoia Una controvèrsia servida des de diferents punts de vista. Un text que amb el pas del temps ha guanyat vigència perquè la situació la sentim present, perquè la neurosi de l’amenaça, els prejudicis, la paranoia i la sospita conviuen en una societat angoixada, i perquè les xarxes escampen les pors i les hipòtesis com a certeses, com taca d’oli, i és impossible fugir-ne si en som protagonistes. En Jordi, entrenador de natació d’un grup d’infants menuts que comencen a nedar sense bombolla, calma el neguit d’un infant amb una abraçada i un petó, i tot es desencadena. El gest és interpretat pels testimonis i per les famílies, que es queixen a l’Anna, la […]

Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que parla de la pèrdua i el dol. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago amb aquest muntatge ens acosten a la vivència de la malaltia i la mort d’algú molt proper des dels ulls d’un adolescent. Un tipus de dol molt poc investigat i del que se’n parla molt poc. Nil Cardoner és l’actor que interpreta a l’Èric, un noi de setze anys que, lluny del que li tocava viure, inicia un viatge físic i emocional, través el qual anirà assimilant el traspàs del seu pare. Una interpretació magistral, emocionant i intensa. Brutal! La idea de parlar del dol en l’adolescència va sorgir a partir […]

Hi ha obres de teatre que són monumentals, ja sigui pel seu desafiament, per la seva ambició o perquè acaben essent un fenomen extrateatral. Ara em venen al cap Àngels a Amèrica, Homebody/Kabul o Agost, per posar només exemples de la dramatúrgia nord-americana, sempre avesada a construir obres que aspiren a ser “més grans que la vida”. En aquest cas estem davant d’una obra magna, no només per la seva durada extrema (recordem que les dues parts d’Àngels a Amèrica tenien una durada fins i tot superior) sinó per la força del missatge i per la voluntat d’unir generacions davant de problemes comuns. Matthew López escriu un text que beu directament d’autors com O’Neill o Kushner, però que es presenta […]

Pell de sargantana d‘Àlex Tehedor és un espectacle de Tshock Cultura Emocional, dirigida per Jeroni Obrador i interpretada pel mateix Àlex Tejedor, Laura Andújar i Rodo Gener, a més a més de Bàrbara Nicolau, que apareix en una pantalla digital, com la robot Alèxia. Va ser la primera de les deu obres que es van estrenar al Teatre d’Artà dins del X Cicle de Teatre Íntim d’Artà i es va estrenar el 2023 al Teatre Principal de Palma. Es tracta d’un thriller teatral molt cinematogràfic que parla del masclisme en estat pur i la violència sexual. És una obra que ens fa reflexionar sobre el bé i el mal i el sentiment de culpa. Tot i que els tres actors […]

“Com us estimo nois… M’heu permès que vegi… allò que no vaig poder viure.” “Expliqueu la vostra història amb valentia. És una història que mereix ser explicada.” “Cuideu-vos. Cuideu-vos els uns als altres.” Josep Maria Mestres porta a escena la multipremiada peça del dramaturg Matthew López L’herència. L’herència va ser originalment un encàrrec de Hartford Stage (director artístic Darko Tresnjak, director de producció Michael Stotts). L’estrena mundial va tenir lloc al Young Vic de Londres el 2018 i a Nova York el 2019. Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida […]

Shakespeare era una gran coneixedor de les grandeses i les misèries de l’ànima humana, totes elles universals i atemporals. Per això les seves obres s’han representat de totes les maneres possibles. Però jo no l’havia vist mai com l’hem vist avui. Ha estat una agradable sorpresa el canvi de rumb d’Oriol Broggi en aquest muntatge, que s’allunya del to seriós amb què sovint tracta els temes profunds, crítics i amb fort contingut reflexiu i de denuncia. En aquesta ocasió ens sorprèn amb una posada en escena molt més sarcàstica i visual. Principalment sostinguda pel trio musical londinenc The Tiger Lillies. Oriol Broggi els havia vist en una proposta semblant de Hamlet a Londres i va decidir portar-los a Barcelona per […]

Yasmina Reza és una autora que connecta ràpidament amb el públic. El seu teatre utilitza l’humor (la majoria de les seves obres són comèdies) però sempre per posar-lo al servei d’una causa major, com si volgués parlar-nos de temes més transcendents del que poden semblar a primer cop de vista. A Art va posar a tres homes davant d’un quadre completament blanc com a metàfora de la banalitat, la mentida o l’engany. A aquí, en canvi, cita a dos matrimonis per parlar “civilitzadament” sobre la baralla que han tingut els seus dos fills mentre jugaven en un parc. Aviat veurem com l’educació i les bones paraules poden desaparèixer ràpidament quan es toquen temes sensibles. L’obra comença amb uns diàlegs breus, […]