Recomanacions

LA LLISTA porta a escena un sol personatge, una dona, perfeccionista al màxim, totalment col·lapsada per una feixuga quotidianitat. Laia Marull és una dona que intenta fer compatible la seva vida familiar, el matrimoni i el que ella considera el seu deure. Es dedica a fer llistes de totes les coses que ha de fer. Un text molt proper i una interpretació de la Laia Marull que ha estat realment genial, transmeten la seva obsessió per les coses ben fetes i la seva angoixa quan l’inesperat ha trasbalsat la seva vida.Allegra Futon va ser la protagonista d’aquesta obra en la seva estrena al Canadà i ara s’ha convertit en la directora de la versió catalana. Si us bé de gust […]

La majoria de grups nous estrenen sovint textos de creació pròpia, però Les Antonietes va néixer amb la voluntat d’adaptar una sèrie de clàssics de forma moderna i particular. Ho van provar amb Shakespeare, amb Txèkhov, amb Ibsen, amb Brückner i amb una bona colla d’autors americans en aquell compendi que es va estrenar en el darrer Grec. Ara tornen amb un d’ells, el gran Tennessee Williams, i adapten precisament una de les seves peces més emblemàtiques. La idea de reduir l’obra als quatre personatges principals ha jugat a favor, i podríem dir que malgrat retallades o manipulacions l’essència de l’autor i d’aquest magnífic text resten intactes. Una altra cosa és la posada en escena, que tot i que parteix […]

Adaptar la novel·la de Tolstoi al teatre és una autèntica gosadia, tot i que hem d’admetre que l’adaptació recull els fets més importants i ajuda a entendre la desesperació de la protagonista. Ivan Padilla es cenyeix als tres personatges principals i organitza l’acció de manera que no trobem a faltar personatges o canvis molt importants d’escena. A partir de cinc cadires, una làmpara i un pianista ens traslladem als salons de la Rússia tsarista i ens creiem les situacions. Els interludis musicals, acompanyats de petites escenes coreogràfiques, ajuden al conjunt… tot i que pequen de repetitius. De totes maneres, el pitjor que li passa a aquesta Anna Karenina és que està mancada de passió. Les interpretacions són una mica planes […]

Una història senzilla sobre la necessitat de sentir-se viu fent ús del joc i l’adrenalina és el que ens proposa el director Dusan Tomic amb aquesta obra basada en el text d’un dramaturg serbi. Curiosament, tant la història com els personatges ens resulten molt propers, molt de casa nostra i això ajuda a connectar amb ells, les seves preocupacions i el seu comportament. La proposta, gràcies també a la seva curta durada, és simpàtica i lleugera i, tot i que té daltabaixos de ritme i interès dramàtic, aconsegueix entretenir. Els seus tres actors es recolzen sobre el seu carisma i la seva naturalitat per sostenir una peça a la qual, en realitat, li manca profunditat, intenció i encert. El seus […]

No m’ha acabat de convèncer aquesta navegació entre dues èpoques: final del XIX i actual. Ha fet que situacions i llenguatge em grinyolessin i no m’he acabat de creure el que passava i em relataven els actors. Escenari excessivament obert per l’ambient claustrofòbic i ofegat que respira la situació i les tensions sexuals del triangle amorós. Penso que s’havia d’actualitzar totalment o mantenir-la en l’època en que Guimerà la va situar. La crítica completa » http://bit.ly/1NrEjOf

Teatre Musical dins dels tallers que periòdicament l’Institut del Teatre organitza amb els seus alumnes i que estan oberts al públic, de forma gratuïta. Joan Maria Segura, director d’aquesta proposta (taller de 4rt d’interpretació i 4rt d’escenografia), ha fusionat dues obres ben diferents, però sortosament el resultat ha estat realment màgic, perquè ha creat una obra totalment nova que m’ha deixat absolutament fascinat. Haig de reconèixer que em sorprèn moltíssim l’alta qualitat de les interpretacions dels actors i és que segurament per ells es tracta com una mena d’examen i donen tot el que han après en aquests 4 anys d’estudis dedicats a les Arts escèniques…. perdent així les possibles pors d’actuar davant d’un públic que a més saben que […]

SUNDAY MORNING es va presentar al Tercer Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta al 2013. Aquesta obra ha estat convenientment adaptada i allargassada per ser representada a sales comercials. L’espectacle està dirigit per ella mateixa i protagonitzat per Nausicaa Bonnín i Isak Férriz amb interpretacions força aconseguides. L’obra comença com un thriller i va derivant cap a una comèdia romàntica amb moments que volen arrancar el riure en l’espectador. Al meu entendre, el text, en voler buscar aquesta comicitat treu pes a la intriga i acaba convertint la proposta en inversemblant i poc creïble. Per passar l’estona…. que ja és molt !!! Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç del nostre […]

A les Factoria IT, que fan els alumnes avançats del Institut del Teatre, es poden veure obres molt bones i ben executades. Fins diumenge fan El Coronel… Sota la batuta de Joan Maria Segura han ajuntat dues obres: El Coronel Ocell del búlgar Hristo Boitxev i el mig-musical Songs For a New World de Jason Robert Brown. Dues peces independents (parlada i cantada) que han encaixat com si haguessin fet puntes de coixí, una meravella. Us la recomano vivament; els executants encara no són professionals, però ja voldrien molts assemblar-s’hi. A més és gratuït, o sigui que vosaltres mateixos… http://bit.ly/1ndx1IG

“No apostis pels anglesos”, de Vladimir Djurdjevic, arriba a la Villarroel, dins del Cicle “Off La Villarroel” .Es tracta d’una comèdia que gira al voltant de les apostes futbolístiques. David Olivares, Òscar Garcia i José Pérez-Ocaña són els actors protagonistes d’aquesta història, tres amics: en Pau, en Bola i en Piti, que comparteixen la mateixa passió per les apostes futbolístiques. Tots tres amics es troben d’amagat, aquell dia només queda una aposta per resoldre, un únic partit de la Premier League, amb 3 resultats possibles per als quals han apostat diferent i per separat. Qui d’ells serà l’afortunat guanyador ?. La necessitat de guanyar l’aposta els portarà a treure la seva part més egoista,mostrant la seva autèntica personalitat. L’engany, l’ […]

O això és el que sembla, amb tots els respectes per aquesta mena de representacions que al Institut del Teatre en fan cada dos per tres, però que penso que posar-les directament al circuit professional cobrant entrada és un error i un perjudici per a la companyia emergent. Em sap greu pensar que algú enganya a aquests recent llicenciats; estic segur que seria millor, especialment per a ells, passar primer per Firatàrrega, per dir un nom. http://bit.ly/1RCigfq

Fractus V és una creació amb cinc intèrprets de dansa contemporània molt diversos. El ballarí francès Dimitri Jourde, tot un virtuós, s’ha format en l’àmbit del circ. L’americà Johnny Lloyd prové del món del lindy hop i és músic. El ballarí espanyol Fabián Thomé Dutena va començar la seva trajectòria professional com a ballarí de flamenc amb Joaquín Cortés. Patrick «Two Face» Williams es va formar en l’ambient del hip-hop i el breakdance. Sidi Larbi Cherkaoui, ha enriquit el seu llenguatge coreogràfic a través de l’intercanvi amb diferents tradicions de dansa durant els darrers quinze anys. En aquesta proposta els 5 protagonistes dialoguen entre ells amb diferents visions de la dansa, cosa que sovint aconsegueixen quan aquesta dansa l’ interpreten […]

La delicadesa de Claire Ducreux domina tot l’espectacle, un parc encara tancat on un rodamón dorm en un arbre, a terra fulles, un bar anomenat Café d’automne … i arriba el cambrer, Toni Mira, que de mica en mica va redreçant la terrassa col·locant les cadires i les flors a les taules. Una veu en off anuncia la pròxima apertura del parc i mentre esperem, el rodamón, Claire Ducreux actua per tot l’espai escènic i ens arrossega amb la seva capacitat de seducció, el seu etern somrís, la seva mirada i la interacció amb l’espectador.Arriben els músics i els nens, l’espai es va omplint però es Claire qui capta tota la nostra atenció. Finalment Mayte Martin a l’escenari i amb […]

Hi ha actrius que actuen -algunes ho fan molt i molt bé- però n’hi ha d’altres que a més d’actuar arrasen amb tot el que hi ha al seu voltant just trepitgen l’escenari. Ja poden estar quietes o movent-se, ja poden estar parlant o aguantant una mirada en silenci. Poden ser menudes, físicament insignificants, però quan fan un gest res pot ser més important a quilòmetres a la rodona. Són quasi divines i aprofiten totes les seves armes, algunes tan antigues com el mateix teatre. D’aquestes actrius n’hi ha poques, però Carmen Machi és una d’elles. Podem assegurar, a més, que aquest monòleg reivindicatiu del personatge d’Helena li va com anell al dit. A priori, un podria pensar que físicament […]

Arriba la quarta edició de “Teatre d’hivern” de la companyia Parking Shakespeare. Dilluns van estrenar l’obra Les males persones. Lloc, el centre cívic El Sandaru, un edifici que es troba molt a prop del Parc de l’Estació Nord, espai on la companyia fa les seves representacions cada estiu. Nosaltres fidels a aquesta companyia vam corre a reservar les entrades pel dia de l’estrena. En aquesta ocasió, el director convidat per la companyia ha estat en Carles Mallol, que va triar l’obra Els Bandits de Schiller (un text clàssic, condició que requereix la companyia), que ha adaptat i actualitzat, incorporant escenes pròpies, i convertint una obra de quatre hores, en una d’hora i mitja; el resultat ha estat la magnífica obra […]

Café d’Automne és el títol d’aquest espectacle que construeix la ballarina Claire Ducreux al voltant de la música de la cantaora Mayte Martín. Petits moments i encontres de diferents personatges situats en un parc un dia de tardor. És un espectacle ple de bellesa, sensibilitat i poesia que t’envolta de principi a fi. També hi participen el coreògraf i ballarí Toni Mira, el Quartet de corda Quixote, Luis Carmona al piano i Ximo Clemente al contrabaix. L’espai escènic és màgic i meravellós. La posada en escena separada en dos nivells l’he trobat molt encertada (la grandària de l’Auditori dona per això i molt més). M’agrada molt els petits detalls que té la Claire Ducreux a l’hora de crear un espectacle, […]