Recomanacions

La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret “disgusting”. L’he batejat com “disgusting” perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral. Si hi aneu, també flipareu […]

En el marc d’El Cicló d’El Tantrantana, la companyia Dara estrena l’obra de teatre Mars Joan, una comèdia escrita i dirigida per en Roc Esquius, inspirada en Mars One, un projecte real, que el que pretén és muntar, a partir del 2027, una colònia permanent d’humans en el planeta Mart. Homes i dones que hauran de viure per sempre en aquest planeta, sense cap possibilitat de retornar a la Terra. La previsió és que durant l’any 2025 viatgin a Mart els primers colonitzadors, en el 2027 s’incorporin quatre persones més; així cada dos anys fins al 2035, que es calcula que s’arribarà a la vintena d’habitants. El projecte, per tal d’assegurar patrocinadors i inversors, ha previst un reality show, similar […]

Quan es va estrenar Excítame ja vaig dir que la temàtica criminal i perversa era una mena de petit subgènere dins del teatre musical, especialment el de petit format. Ara arriba Homes foscos, que comparteix amb l’anterior el format, el número d’intèrprets, una trama truculenta i una relació homosexual. Però si en aquella es pecava d’una direcció excessivament conservadora i lineal, aquí s’ha intentat fer una obra més arriscada formalment i conceptualment. De fet, s’esperava molt de la proposta, ja que el duet David Pintó i Clara Peya havia demostrat el seu talent a Mares i filles i ara venia disposat a donar-ho tot amb la que serà la segona peça d’una trilogia amb només dos intèrprets. Si a l’espectacle […]

He seguit la vida d’aquestes cinc germanes d’un poble irlandès dels anys 30, que portaven una vida estreteta per culpa del que diran, de la repressió i el guardar les formes, tot i que elles es voldrien alliberar amb coses tan simples com acudir al ball de agost per celebrar la collita… però que hi faran cinc dones solteres sense parella? Ferran Utzet ens ha servit un magnífic retaule d’aquella societat, ajudat per una posada en escena magnífica, ajudat d’una molt bona il·luminació i un vestuari exacte. Bravo! Crítica completa » http://nubr.co/VONWY6

“LA CIRERA I LA GARROFA: Llullificar, Llullificable i Llullificatiu” Haig de confessar que no sóc gaire amant de la poesia, però sí de la poesia que fa i com la recita Enric Casasses. Així que quan vaig veure que aquest any tornava a venir a la Seca, a la segona edició del Festival de poesia en escena Alcools, vaig reservar de seguida les entrades. Aquesta vegada no eren els seus poemes els que recitaria, sinó que, juntament amb el rapsode i poeta Josep Pedrals, el que volien era rendir un homenatge a un dels escriptors més reconegut dins les lletres catalanes, Ramon Llull, en el 700 aniversari de la seva mort. La direcció escènica de l’espectacle ha anat a càrrec […]

Pol López és Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió. Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de […]

A Joan Pera tots el tenim per un actor de papers molt particulars. Quan vaig veure que faria d’Avar, el primer que em va venir al cap van ser les seves habituals comèdies. M’ha sorprès gratament al veure’l en un paper totalment diferent al que teníem en ment, i més en una comèdia. Tot i això s’ha de dir que hi ha moments sembla que creua aquella fina línia que correspon a l’humor que el caracteritza. Però, per sort, no la creua (si més no la nit que l’hem vist). L’Avar que podem veure al Goya és una adaptació de Sergi Belbel, que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres. Amb l’aire clàssic pel seu encantador vestuari, una escenografia efectista […]

Amb totes les entrades exhaurides abans de l’estrena, sembla obvi que la imatge de Manrique amb unes calces a la boca és ben capaç d’omplir platees. Però, malauradament, em temo que el nostre estimat Julio no acaba de trobar el to en la seva interpretació de l’immortal Don Joan. No es pot dir tampoc que l’obra de Molière hi ajudi gaire. Amb una premissa francament antiga (basada en la dicotomia fe=moral, ateisme=immoral), el text s’embranca constantment en disquisicions de caire ètic que no permeten fer brillar la part més canalla del Don Joan, aquella on potser Manrique se sentiria més còmode. Així les coses, els millors moments de l’obra són els protagonitzats per Manel Sans, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín o […]

El recanvi promet una comèdia basada en els racons més foscos de la política, en les mentides i els tripijocs amb els que els polítics entabanen la població per fer-la votar aquest candidat o aquell altre. Malauradament, el text no mossega i s’acaba quedant en un relat ple de llocs comuns més propis de la barra del bar. Amb una direcció òbvia i amb un punt esperpèntic, la única cosa que salva la tarda són les interpretacions d’Iván Morales i Mia Esteve, que defensen amb dignitat una història previsible des de bon començament. Un esforç lloable però, malauradament, insuficient. Més informació a Somnis de teatre

Si poguessis triar entre tenir 100.000 euros ara o 1.000.000 d’aquí a 10 anys, què triaries? Aquesta és la premissa sobre la qual descansa El test, una comèdia de situació que, malgrat tenir un bon punt de partida i resultar entretinguda, no acaba de quallar. Amb un inici i un final una mica allargassats, el text ensenya la seva millor cara en el tram central, on l’acció es precipita i les situacions còmiques se succeeixen amb el ritme que caldria esperar durant tota la peça. Malgrat tot, El test és una comèdia divertida i que provoca interessants debats postfunció. Una bona tria per anar a passar una estona entretinguda al teatre, que no és poc. Més informació a Somnis de […]

Pel fet que es tracta, amb tota probabilitat, de l’obra de teatre més coneguda i emblemàtica de la història, és natural que, cada cert temps, ens arribi una nova adaptació de Hamlet. Diuen els entesos que cada generació té l’obligació de fer-se’l seu. De fer la seva pròpia lectura. Potser tenen raó (o potser no), però el cas és que, voluntàriament o per accident, aquesta versió de Pau Carrió carrega de manera formidable, l’esperit d’indignació dels temps actuals. Representada a sobre d’una escenografia freda i hostil, el director de la també interessant Victòria d’Enric V ha aconseguit perpetrar la solidesa del seu dramatisme, acompanyant-lo d’un espai sonor esfereïdor. Carrió sap el que es fa i, per aquest motiu, ha apostat […]

Les tres germanes és una les obres clàssiques del teatre rus més representades de l’escriptor Txèkhov. Escrita en el 1900, va ser representada per primera vegada el 1901. Després de Shakespeare, Txèkhov és considerat el dramaturg més popular als països angloparlants. Es tracta d’una obra naturista, amb la que es pretén copsar la realitat social d’una manera totalment objectiva amb un aire bastant pessimista. La decadència de la classe social privilegiada de Rússia i la cerca del seu significat en el món modern. Les tres germanes. Deconstructing Txèkhov és una adaptació de l’obra original, que va fer el dramaturg i director teatral José Sanchis Sinisterra (fundador del Teatro Fronterizo) a finals del 2012, per encàrrec de la Sala Atrium. Aquests […]

Juntament amb La Calòrica, Sixto Paz o À trois Teatre, entre d’altres, la Ignífuga és, probablement, una de les joves companyies de Barcelona que tenen un futur més prometedor i interessant. Després de les notables Fam oculta i La norma de l’extinció, ens proposen ara aquesta original deconstrucció de la idea de revolució prenent com a material de partida una novel·la de Heinrich von Kleist. L’obra és una curiosa barreja entre teatre documental, assaig polític i sàtira humorística amb un ritme àgil i un ús molt efectiu de l’audiovisual. El seu director, Pau Masaló, torna a demostrar el seu talent especial en abordar temes molt profunds sense caure en la pedanteria. En aquest cas, però, en comparació amb els seus […]

Us donaré unes quantes raons per les quals he qualificat d’imprescindible aquesta nova versió de Hamlet, escrita i dirigida per en Pau Carrió. –Perquè Pau Carrió fa una versió extraordinària de Hamlet (un clàssic del S. XVII), la tragèdia possiblement més famosa i interpretada, que va escriure William Shakespeare. –Representat dalt de l’escenari, any rere any d’ençà que es va escriure, segueix sent avui en dia, del tot contemporània. Hamlet és encara avui, quatre segles després, el mirall on podem veure reflectida la nostra societat més actual. Hamlet és aquell personatge que no para mai de qüestionar-se a ell mateix. –Perquè el mateix Pau Carrió la dirigeix amb mestria, fent d’aquest Hamlet un espectacle d’aquells que en diem rodó i […]

Don Joan. Quan se l’anomena, de seguida tothom reconeixem a aquest personatge de llegenda. Don Joan és la seducció per i per a la seducció. Tot i que el personatge de Don Joan ha anat canviant durant tots aquests segles, l’hem vist com el seductor amable i una mica malparit incapaç de mantenir el desig d’una sola persona durant gaire temps, com el seductor que es rebel·la contra tot i tothom saltant-se les normes. Ha estat el gran conquistador que sedueix i enganya a totes les dones. Un personatge divertit, però a l’hora egoista, cruel, violent, covard, mentider, egoista, cínic, antisocial i amoral; un conquistador que amb gran mestria aconsegueix tot el que es proposa. En conclusió, podríem definir-lo com […]