Comprar entrades per a Lo de Jaume I

A poc d’haver arrancat la temporada ja tenim aquí el que per un servidor està cridat a ser un dels fenòmens de l’any a la cartellera barcelonina: “Lo de Jaume I” de la companya Al Cel Cia. Us animo a tots a descobrir aquesta jove companyia tarragonina. Arriben a Barcelona per primera vegada, tot i que no són novells. M’agradaria pensar que en sentirem parlar molt més d’ells.

“Lo de Jaume I” és un divertídissim espectacle musical de petit format de temàtica política que, com diuen ells mateixos a la presentació s’inspira lliurement en una comèdia de Serafí Pitarra, i amb aquesta premissa aprofiten per tractar amb sarcasme els elements més incòmodes del nostrat paisatge polític i social actual. D’aquesta història de la qual millor no desvetllar-ne gaire res i deixar que us sorprengui quan aneu a veure-la.

Dir-vos que la producció compta amb una acompanyament musical suggerent i delicat i a l’escena pròpiament un actor i dues actrius que estan fantàstics els tres ja sigui cantant, recitant, parlant o callant.

Actual, crítica, desvergonyida, molt divertida i per moments absolutament  hilarant.  Al Cel Cia, recordeu el seu nom.

 

 

Només un poble molt madur políticament i emocional pot fer, escriure i representar una obra com aquesta en la que es qüestionen temes identitaris amb una sàtira tan descarnada.

La Companyia Al cel Cia són de Tarragona i Reus i s’estrena amb aquesta obra. Comencen forts amb una obra descarada, desvergonyida i valenta com ho feia Serafí Pitarra en la comèdia Don Jaume el Conqueridor en la que s’han inspirat. El dramaturg, lletrista i director Guillem Cuxart afirma que Pitarra també utilitzava un llenguatge groller i l’obra còmica de Pitarra deriva amb Al cel Cia cap a una realitat actual, falocèntrica, racista i misògina.

És una crítica a la exagerada utilització dels símbols de catalanitat i a l’extrema dreta sobre la qual se n’ha fet molta sàtira i és més fàcil que qüestionar “lo nostre”.

L’estructura és d’un musical de petit format amb música i direcció musical de Marc Sambola a qui hem vist dirigint altres musicals i tocant el seu instrument, la guitarra. En aquest cas afegeix un flabiolaire (Magí Castro) que toca amb l’altre mà la percussió en lloc del tamborí per donar tot l’aire de catalanitat mediterrània.

La  coordinació entre escenes i els canvis continus de personatge i vestuari ens mostren tot l’esforç i la dificultat que hi ha al darrera d’aquest obra tan ben interpretada per les dues actrius i l'actor. Paula Moles  és el personatge central (Lidia Obiols), Arnau Fa Lladó, personatge divertit i eclèctic, Laia Esdul interpreta de manera brillant diferents personatges. Vull destacar les magnífiques veus amb un bon fiato en algunes cançons, la segona part en vers i la introducció de balls parlats.

És una obra que es fa una mica llarga per la intensitat dels temes i els gags però que obliga a qüestionar-te coses i replantejar allò que ens semblava que teníem tan integrat.

Hi ha poques maneres tan eficaces de qüestionar un relat col·lectiu com portar-lo fins a l’absurd. Lo de Jaume I, de la companyia Al Cel Cia., ho fa amb una comèdia musical desvergonyida que converteix la mitologia nacional en matèria de sàtira política. La premissa és tan delirant com reveladora: una presidenta de la Generalitat d’extrema dreta vol restaurar la puresa de la catalanitat i troba en una relíquia insòlita de Jaume I la possibilitat d’engendrar una nova nissaga reial.

Guillem Cuxart, responsable de la dramatúrgia, les lletres i la direcció, parteix de Don Jaume el Conqueridor, de Serafí Pitarra, per actualitzar-ne l’esperit irreverent. El resultat és una farsa que combina referències històriques, provocació sexual i caricatura institucional per posar en evidència les contradiccions dels discursos identitaris excloents. L’humor és deliberadament groller i escatològic. No busca la subtilesa, sinó desactivar qualsevol solemnitat i portar la provocació fins a les últimes conseqüències.

La dimensió musical, amb composició i direcció de Marc Sambola, és essencial en l’engranatge de l’espectacle. Les cançons no funcionen com un simple complement, sinó que impulsen l’acció i accentuen el to paròdic. La presència dels músics en directe, el treball corporal i coreogràfic de Paust i una posada en escena que acompanya el ritme frenètic contribueixen a mantenir l’energia del conjunt. El repartiment, format per Arnau Fà Lladó, Paula Moles i Roma i Laia Esdul, assumeix amb desimboltura l’exageració i el joc constant amb els límits del bon gust.

Al Cel Cia. presenta una proposta valenta, frenètica i atrevida, i en certs moments reiterativa, desmesurada (fins i tot allargassada), caòtica i enrevessada, que reivindica el risc i la llibertat del teatre musical independent. Guardonat amb el Premi de dramatúrgia Teresa Cunillé i seleccionat en diverses convocatòries de creació, el projecte confirma que la sàtira encara pot ser una eina incisiva. Lo de Jaume I no demana reverència: convida a riure, a incomodar-se i, sobretot, a sospitar dels qui volen convertir la història en una arma política.