Cabaret juganer i engrescador

La frase “noli me tangere” és una expressió llatina que vol dir “no em toquis” o “no em retinguis”, i s’atribueix al moment en que Jesucrist li parla a Maria Magdalena després de la resurrecció. En l’espectacle que ara ens ocupa la sentència va més en la línia del deixar fer, trobar-se a un mateix i no posar-se barreres a l’hora d’expressar-se i interactuar amb els demés. Un missatge potser una mica dens per a un espectacle lleuger, divertit i realitzat amb carinyo… i molt de gust.

Quatre homes ocupen l’escenari, i també la platea… quan s’escau. Parlen de forma quasi literària i s’interrompen per cantar temes antics, normalment de musicals i altres sorpreses de Broadway. Un repertori que va des del Nature boy, el Tico-tico o el Cheek to cheek, fins a peces com My heart belongs to Daddy, My fauvorite things, Be my baby, Somethin’ Stupid o Rise like a Phoenix. Tot plegat amb l’humor com a llenguatge universal i l’elegància cabaretera com a disfressa singular.

Els veterans Emilià Carilla i Jordi Vaqué –autors i actors de la peça-, juntament amb el cantant Xavier Martínez i el pianista Graham Lister, ofereixen un espectacle que desprèn enginy i simpatia des del primer moment. Un estil fresc, tendre i desimbolt que la companyia ja ha provat en espectacles com Allons Françoise de la patrie o El desig de capbussar-se, ambdós vistos al Teatre Akadèmia. Un cabaret reflexiu, diferent, amb esperit juganer i engrescador.