Atrevida i descarada crítica política i identitària

Només un poble molt madur políticament i emocional pot fer, escriure i representar una obra com aquesta en la que es qüestionen temes identitaris amb una sàtira tan descarnada.

La Companyia Al cel Cia són de Tarragona i Reus i s’estrena amb aquesta obra. Comencen forts amb una obra descarada, desvergonyida i valenta com ho feia Serafí Pitarra en la comèdia Don Jaume el Conqueridor en la que s’han inspirat. El dramaturg, lletrista i director Guillem Cuxart afirma que Pitarra també utilitzava un llenguatge groller i l’obra còmica de Pitarra deriva amb Al cel Cia cap a una realitat actual, falocèntrica, racista i misògina.

És una crítica a la exagerada utilització dels símbols de catalanitat i a l’extrema dreta sobre la qual se n’ha fet molta sàtira i és més fàcil que qüestionar “lo nostre”.

L’estructura és d’un musical de petit format amb música i direcció musical de Marc Sambola a qui hem vist dirigint altres musicals i tocant el seu instrument, la guitarra. En aquest cas afegeix un flabiolaire (Magí Castro) que toca amb l’altre mà la percussió en lloc del tamborí per donar tot l’aire de catalanitat mediterrània.

La coordinació entre escenes i els canvis continus de personatge i vestuari ens mostren tot l’esforç i la dificultat que hi ha al darrera d’aquest obra tan ben interpretada per les dues actrius i l’actor. Paula Moles és el personatge central (Lidia Obiols), Arnau Fa Lladó, personatge divertit i eclèctic, Laia Esdul interpreta de manera brillant diferents personatges. Vull destacar les magnífiques veus amb un bon fiato en algunes cançons, la segona part en vers i la introducció de balls parlats.

És una obra que es fa una mica llarga per la intensitat dels temes i els gags però que obliga a qüestionar-te coses i replantejar allò que ens semblava que teníem tan integrat.