La trampa de la masculinitat

Eddie Carbone vol mantenir el control sobre la seva neboda Catherine, que s’enamora de Rodolpho, un immigrant italià que no encaixa en la seva rígida idea del que ha de ser un home.

Aquest clàssic d’Arthur Miller retrata les conseqüències tràgiques d’una masculinitat tradicional, possessiva i fràgil, obsessionada amb l’honor i incapaç de tolerar altres maneres de ser i de fer. La immigració i la desprotecció de les persones sense papers és un altre dels temes de fons. A més de connectar amb el context actual, funciona com el mecanisme que permet que aquest conflicte íntim desemboqui en un final propi d’una tragèdia grega.

Un dels grans valors del text és la construcció del personatge d’Eddie. La seva sexualitat sembla no estar del tot resolta, com suggereixen la seva relació amb Beatrice i la seva obsessió per acusar Rodolpho de ser homosexual. Així, Eddie encarna la idea que sovint odiem allò que més temem de nosaltres mateixos. Per això s’allunya de la figura clàssica del maltractador i apareix també com una víctima de la norma que ha decidit acatar, tot i que això no l’eximeix de la responsabilitat pel mal que va causant pel camí. La interpretació encertada de David Selvas aconsegueix que sentim tant tendresa com terror envers aquest personatge.

L’obra avança amb bon ritme, sostinguda per unes interpretacions que mantenen la tensió fins a l’últim moment. I ens deixa una idea incòmoda que continua plenament vigent més de setanta anys després: aquesta masculinitat tradicional és capaç de generar violència a totes les escales: en l’àmbit social, en el familiar i també cap a un mateix.