Recomanacions

Ja no resulta tan estrany trobar espectacles a la nostra cartellera basats en textos inicialment no pensats per ser representats. Darrerament, per exemple, hem vist posades en escena d’assajos com El teatre i la pesta d’Artaud o Els mots i la cosa de Carrière, entre d’altres. Alfonso Sánchez i Alberto López ara fan un pas més enllà i teatralitzen un recull d’articles periodístics d’Arturo Pérez-Reverte, unificant monòlegs i reflexions diverses amb un dèbil fil argumental. L’experiment aguanta prou bé el risc assumit i només se li pot retreure tot allò que els escrits de Reverte ja porten de sèrie. Patente de corso busca clarament la proximitat temàtica amb el públic, extraient tota la comicitat possible a un material ple de […]

Quina millor forma per començar la temporada teatral que aquest Editto Bulgaro que ens presenta La Calòrica. Per passar una bona estona, a més de veure com fets ocorreguts a Itàlia del 2002 encara pot ser actual. Quan una companyia decideix portar als escenaris uns fets com els que transcorre en aquesta història, pot caure en una obra grollera.S’ha de dir, que en aquest cas (Joan Yago com Israel Solà) defuig del que podria ser fàcil i t’ho presenta amb humor i a la vegada amb un punt de crítica. A més …(seguim)

Però divertida, potser precisament per això. Yago ha aprofitat un fet que va passar el 2002 on Silvio Berlusconi, com de costum, es va passar de rosca, i els components de La Calòrica hi han posat la resta: ganes i efectivitat en la broma mordaç sota la batuta d’Israel Solà. Setanta cinc minuts d’espectacle fresc, deshinibit i en clau de conya tot i el rerefons dramàtic per patètic. Aneu-hi; us ho passareu bé, però tingueu en compte el que dic al principi: és més un show que una obra de teatre, i a l’estiu això pot estar molt bé. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Alfonso Sánchez i Alberto López van aparèixer en el panorama cultural l’any 2012 gràcies a la pel·lícula El mundo es nuestro, un dels primers exemples de crowdfunding que es va donar a l’estat espanyol. La fama, però, els hi ha arribat gràcies a les intervencions a Ocho apellidos vascos o la sèrie Allí abajo. El seu peculiar sentit de l’humor, on es barreja el tòpic andalús amb les reivindicacions socials, es veu totalment representat en l’espectacle que ara es presenta. En realitat es tracta d’un recull d’articles que l’escriptor Arturo Pérez-Reverte va publicar fa anys, i que ara els dos actors han reinterpretat i adaptat al teatre. La idea original és parlar de la corrupció, el desfalc o l’estafa, o per dir-ho d’una altra […]

I dolenta. Em sap greu dir-ho així, taxativament, però jo l’he trobat insubstancial, amb una línia argumental fluixa i alguna incursió patètica, com la de la striper. A aquestes altures encara cal intentar aixecar l’espectacle així? També pot ser que sigui un tipus de teatre que no m’interessa gens i pèr això ho veig tan malament. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Especialitzat cada vegada més en papers de gran presència, marcada personalitat i llargs parlaments, Josep Maria Pou, en aquesta ocasió dirigit per Mario Gas, interpreta a Sòcrates, figura clau de la filosofia occidental. L’obra es basa en diferents textos de Plató i Xenofont, entre d’altres, que fan referència al judici i mort d’aquest emblemàtic personatge històric, la seva defensa i la importància de la seva condemna. L’espectacle té un to força solemne i clàssic que li escau prou bé tot i que, per moments, es troba a faltar un cert risc, ritme o intensitat narrativa. Pou, com és habitual en ell, fa una composició interpretativa esplèndida i acapara tota l’atenció de la proposta que, d’altra banda, juga molt en favor del seu […]

A partir d’aquesta novel·la, després pel·lícula (en castellà: Danzad, Danzad, Malditos), una companyia molt jove ha posat en escena aquesta demolidora història situada als anys de la gran depressió americana i se n’han sortit prou bé. Van ser primer premi del Cicle de Creació Escènica DespertaLAB 2015. Una colla de parelles participen en una marató de ball en la que només es descansa una mica cada dues hores… durant setmanes; per un premi important econòmicament, tot i que molts hi participen perquè els donen 7 àpats al dia. Així de fotut era aquest somni americà dels anys posteriors del crack del 29. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

D’entre les nombroses històries que ens han anat arribant en els darrers anys (teatrals i cinematogràfiques) inspirades per la crisi econòmica, Bangkok és, probablement, la que millor encerta en l’elecció del seu escenari. Aquest text d’Antonio Morcillo López, que també dirigeix el muntatge, situa l’acció en un aeroport abandonat on ja no hi ha enlairament d’avions. La força d’aquesta metàfora resulta prou atractiva per sostenir l’interès en una conversa plena de metàfores que mantenen els dos personatges que es troben allà. L’espectacle té elements de comèdia, drama social i thriller però, en realitat, cap dels tres gèneres acaba de quallar del tot en aquesta proposta amb idees interessants i un desenvolupament narratiu desigual. Afortunadament, la posada en escena està ben resolta […]

Es tracta d’una obra escrita i dirigida per Sergi Manel Alonso. Una història feta a mida. S’ha creat tenint en compte les diferents personalitats de cada un dels seus alumnes, i de les seves aportacions, exercicis i improvisacions. El resultat final ha estat genial !!! Festa, drogues i alcohol. Uns personatges ben curiosos: una iaia “camello”, un gay, una lesbiana, una histèrica psicòtica, un boy, un jutja,…i una festa de comiat de soltera. Una bona posada en escena, bones interpretacions  i un text extraordinari, ha fet que el públic gaudíssim d’una nit de teatre molt i molt divertida. Llàstima que des d’on estava asseguda, no podia veure totes les escenes a la perfecció. Els actors s’ho han passat d’allò més be i […]

I a més llarga, més llarga del que diu el programa de mà. Llàstima, perquè és l’obra amb la que m’he acomiadat del Grec 2015, un Grec que penso és dels bons dels últims anys, però això d’avui… no estava ben equilibrat, la dansa contemorània ha resultat repetitiva, la música (o els grinyols?) francament pesada amb un saxo fent només sorolls i una mena de zamfona (instrument de l’edat mitjana) ratllant cordes i cervells. El text desequilibrat comparant el del principi i el del final. No continuo. M’he avorrit sobiranament  (paraula que ara està molt de moda) http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

  “Els mots i la cosa” és un text del guionista i actor francès Jean-Carrière, adaptat i interpretat per l’actor Ricard Borràs. El tema principal és el de la utilització del llenguatge per referir-se al sexe amb paraules que es diuen per substituir allò que no es pot dir. Tot va començar quan una actriu, amiga d’en Carrière, li va demanar ajuda per tal d’enriquir el seu pobre vocabulari sexual, dons durant el temps que no tenia feina com actriu, es dedicava a doblar pel.lícules porno. D’aquí van sorgir algunes cartes, la idea d’escriure un llibre i després l’obra teatral que nosaltres hem pogut veure al Teatre Lliure, protagonitzada per Ricard Borràs (un vell lingüista) i Elena Garcia (una actriu […]

Perquè sí, és una mena de bogeria representar com el president Salvador Allende viu els últims dies abans del cop d’estat del casernari Pinochet. Però als de La Re-Sentida no els atura res i fan un muntatge estripat, irreverent, però fabulós. En hora i mitja diuen més coses de les que els sanguinari dictadors els hauria permès en trenta vides. i així aconsegueixen una obra punyent, sarcàstica i molt emprenyadora per la gent anomenada “d’ordre”. Fins el dia 30 encara teniu temps de veure-la. Us la recomano de cor. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Espectacle d’acròbates, boníssim en quant a tècnica, potència i rigor, amb 22 executants en pista, però una mica repetitiu. Una hora de salts quasi impossibles, torres humanes i vols pel cel se m’ha fet una mica llarg. Arriba un moment que el más difícil todavia ja no sorpèn. Sort que hi han introduït escenes de lindy hop, aquest ball que els negres de Nova York van fer famós els anys 20, i això ens ha donat una mica d’aire, però repeteixo, les acrobàcies impecables. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Després de sis anys i un total de 10 espectacles, la companyia Parking Shakespeare ha aconseguit convertir-se en tot un referent del teatre a l’aire lliure i una de les cites imprescindibles de cada estiu. Dirigida per Llàtzer Garcia, director convidat d’enguany, la comèdia Al vostre gust ha estat l’obra escollida en aquesta ocasió, en la línia habitual del grup de buscar la puresa shakespeariana, sense gaire escenografia i sota la llum natural com es fa, per exemple, a mític teatre Globe de Londres. Els actors es mostren especialment divertits en aquesta proposta que s’esforça per sostenir un ritme esbojarrat durant els seus 90 minuts de durada, recitant el text amb gràcia i afegint tots els gestos i jocs teatrals […]

Una iniciativa com la de Parking Shakespeare només pot ser digna d’elogi, ja que aconseguir acostar els clàssics a un públic popular i fer que el bard d’Avon soni als parcs barcelonins durant set estius seguits semblava gairebé un impossible. Només per això el projecte ja hauria de figurar entre les proeses més importants que ha aconseguit el nostre teatre a les darreres dècades… Per si això fos poc, estan aconseguint que directors i autors de renom vagin involucrant-se en les seves aventures, com ara Marilia Samper, Antonio Calvo o Marc Rosich. Aquest any li ha tocat a Llàtzer Garcia, que ha dirigit i adaptat Al vostre gust, una d’aquelles delicioses comèdies per les que mai passa el temps. Deixant de […]