Dona i aspirador(a) és un monòleg d’Helena Tornero escrit per a l’actriu Míriam Escurriola Peña, que ens exposa algunes de les qüestions que planteja l’ecofeminisme com a teoria i moviment social que evidencia l’existència de vincles profunds entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones. Una nova mirada a la relació entre l’avenç tecnològic que alhora provoca el col·lapse ecològic i la crisi de la nostra civilització.
Sinopsi
Dona i aspirador(a) és la història d’una dona de cabells vermells que es presenta davant del públic en una mena de show a mig camí entre una conferència i una acció performativa de màrqueting directe per -sembla- vendre una aspiradora d’última generació a un públic present. Toparà amb diversos obstacles generats per personatges de tota mena (la seva germana, el seu nebot, la directora de la seva empresa, Vincent Van Gogh, un panda vermell de l’Himàlaia i un grup de joves activistes climàtics) que fan que es replantegi la seva vida passada, present i futura, el seu rol a la societat en general i en particular en relació al canvi climàtic i la salut del planeta.
També és la historia d’un públic que veu una obra de teatre que -esperem- el farà reconsiderar alguns aspectes de la seva vida passada, present i futura i el seu rol davant el canvi climàtic.
Notes de direcció
Dona i aspirador(a) és un text que parla de la força de les paraules, però també de com aquestes demanen una justa coherència en les accions.
És un text que ens confronta, com a la seva protagonista, amb el rol que tenim en el nostre destí, però també en el destí del nostre entorn.
En el procés de recerca d’aquesta peça hem escoltat i llegit les paraules de científics, polítics, experts, activistes. Persones que estan posant accions a les seves paraules per tal de trencar aquesta barrera de silenci. Persones que mereixen ser escoltades amb més atenció. Perquè ens hi va la vida.
Sabent, com deia Samuel Beckett, que l’única cosa que tenim són les paraules, he mirat d’escriure i articular a l’escenari els mots d’aquesta Dona i aspirador(a). Aquesta Dona de Cabells Vermells que tan meravellosament encarna Míriam Escurriola Peña dalt de l’escenari i que, paraula a paraula, es va transformant. Amb ella i amb tot l’equip artístic (Montse, Bea, Jan, Juanjo, Sergi, Mònica, Estela, David…) hem construït aquest recorregut de destí incert. I el resultat és un viatge policrom, de pinzellades nervioses, que recorre tota mena de paisatges. De la rialla a la llàgrima, de la conferència pública a la confessió íntima, de la llum a la foscor i de la foscor a la llum.
Gris. Verdor. Blau. Maror. Vent salat. Ja hi ets.
Ara només esperem que caminis amb nosaltres.
For the time is for you to rise.
Helena Tornero Brugués
