Tot el que necessites per anar al teatre

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Estiu: Cia. La Fil·loxera

Però, ¿com saber si existeix un secret a la família? Hi ha una manera ben simple. I és fer la pregunta. A qui? És igual: tiets, ties, avis, pares, o fins i tot de vegades germans o germanes poden resultar cadascú portador d’una parcel·la d’aquest secret que us seria ben útil conèixer. I quan més gran sigui el número de persones a qui pregunteu, més grans seran les possibilitats de descobrir alguna cosa.

Si us responen: “Un secret? Però no n’hi ha cap, de secret, a la nostra família”, o, encara pitjor: “Què vols, tornar-me boig (o boja) amb aquestes preguntes?”, aleshores podeu estar ben segurs que hi ha un secret a la vostra família i que no esteu gens a prop de poder-lo descobrir.

Si us responen, amb aire recelós: “Que n’has sentit dir alguna cosa, tu?” o fins i tot: “Què vols dir amb això?”, podeu estar segurs que hi ha un secret a la vostra família i que teniu alguna possibilitat d’arribar a descobrir-lo.

Si us responen: “He sentit dir que hi havia un secret, però mai no he sabut quin era”, ja en sabeu la meitat! Però el més difícil encara està per fer.”

Serge Tisseron, Secrets de famille, mode d’emploi

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Llàstima no poder repetir. Una altra obra sobre la memòria (”Cúbit”), els records que donen forma a què i com som, tot i que el que recordem no sigui al 100% la realitat. Aquí es tracta de tres germanes ben diferents, separades per un fet familiar del què no parlen i que ha provocat que la comunicació entre elles quedés malmesa per sempre, germanes que són capaces de ballar juntes i riure i emocionar-se però no d’abraçar-se o parlar sense discutir. A partir dels records de les altres germanes, ara una d’elles s’entesta a treure’n l’aigua clara d’aquest secret familiar per a poder tirar endavant i sentir-se completa.

    I com a les bones novel·les, el fet que provocà tot plegat no és el més important, sinó com hi hem arribat, com són les vides d’elles, com hagués pogut ser…
    El millor: la tendresa, la varietat dialectal i les interpretacions, esplèndides.
    Menys millor: la part dels contes se’m va fer un pèl llarga i l’explicació del final, un xic atropellada.
    En Resum: bonica, tendra i ben interpretada.

    17/09/2017
  • Imprescindible.

    05/09/2017
  • Teatre proper, delicat i sincer. Molta frescura i emocions a flor de pell.

    25/08/2017
Articles relacionats
L”Estiu’ d’Helena Tornero

L”Estiu’ d’Helena Tornero

6 setembre 2017

Helena Tornero i la Cia. La Fil·loxera presenten Estiu a El Maldà, una obra a la recerca de la identitat amb tres germanes com a protagonistes.  Helena Tornero vivia a […]