Tot el que necessites per anar al teatre

Run like a girl

Run like a girl

És probable que aquesta situació t’incomodi. És probable que fins i tot t’indigni. “De què van, aquestes?” O que et sentis estrany. O que tinguis vergonyeta. Creu-me, si és el teu cas: és un bon senyal. Vol dir que tu també has aprés la lliçó. I dins teu hi ha una veueta que et diu que aquestes coses no es poden fer. Però mira, les estem fent. I et demanem que no escoltis la veueta. A prendre pel sac, la veueta. Que estiguis obert/oberta al que et volem explicar. Encara que et sentis estrany. O estranya. Només serà una estona. Desprès te n’oblidaràs. A fi de comptes, tampoc no és tan greu, no? Què importa ser un home o una dona? No diuen que som iguals? Tot plegat no hauria de tenir tanta importància, oi? Va, seguim. Ara imagina que ets al davant d’un grup de persones. Sis persones. Set. No saps si interpretaran papers d’home o de dona. No importa. Són aquí, al teu davant, i són a punt d’explicar-te una història. Una història d’homes o de dones? És igual! És una història…variada. De varietats. De varietats “pop”. Rock. Pop. Rock. Pop. És igual. Hi ha una mica de tot. Màgia, equilibrisme, humor, transformisme, acrobàcia… i música, molta música. (A les dones.) Esteu preparats?
(Als homes.) Esteu preparades? Molt bé.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració