Julio Manrique dirigeix Carrer Robadors, l’espectacle inaugural del Festival GREC 2021, basada en la novel·la homònima del premiat escriptor francès resident a Barcelona, Mathias Enard. Un espectacle protagonitzat per un seguit d’actors i actrius joves, una part del qual d’origen àrab, que combina la duresa de la vida de les persones migrants amb moments de bellesa i esperança.

Sinopsi

L’escriptor francès Mathias Enard viu a Barcelona des de l’any 2000 i ha escrit una pila de novel·les que encara no es coneixen prou a la ciutat, encara que alguna, com Carrer Robadors, estigui ambientada en bona part al Raval barceloní. La història arriba ara a l’escenari del Teatre Grec per obrir una edició del festival que mira cap a l’Àfrica, la del sud i la que viu a casa nostra. I és que el protagonista de la història que va imaginar Enard (un arabista, per cert, expert en el Magrib) és Lakhdar, un noi de Tànger. Expulsat de casa seva per un escàndol familiar, s’acosta a un grup integrista, veu irrompre als països veïns la Primavera Àrab i acaba fuig del país en un d’aquells vaixells que, a les nits, veia solcar l’estret en direcció a la Península. Arribarà a la capital catalana i coneixerà el Raval barceloní des del pis del carrer de Robadors al qual anirà a parar. I en una ciutat en crisi i agitada per les protestes del 15M, es trobarà immers en un món de marginalitat, vivint inferns només endolcits per algunes trobades afectuoses i per l’esperança de trobar una estudiant d’àrab barcelonina, la Judit, a qui va conèixer a Tànger i de la qual està enamorat. Un equip de joves actors i actrius, una part dels quals d’origen àrab, interpreten els personatges d’una història que aconsegueix copsar l’esperit d’una època, aporta llum sobre la situació i les motivacions dels migrants i llença tant un missatge de negre pessimisme com d’esperança lluminosa.

S’han encarregat de convertir la novel·la en material escènic els dramaturgs Marc Artigau i Sergi Pompemayer, a més del director del muntatge, Julio Manrique, un actor i productor teatral que anava per advocat, però que va ser abduït pel món de l’escena a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Especialment popular per la seva carrera televisiva, ha treballat com a actor teatral al servei de directors que van d’Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, per esmentar-ne alguns, i ell mateix ha obtingut grans èxits dirigint els seus propis muntatges, entre els quals alguns de tan celebrats com American Buffalo (premi Butaca 2010 a la millor direcció) o El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 a la millor direcció). L’any 2017 dirigia al Teatre Lliure L’ànec salvatge, d’Ibsen, que li va valdre el Butaca 2017 a la millor direcció i el premi Max 2020 pel mateix concepte. El 2019 passat el va dirigir Pau Miró a Una història real, i l’any 2020 va tornar a Txèkhov i a la direcció posant en escena (encara que el muntatge es va veure afectat per la crisi de la covid-19) Les tres germanes.

Durada:
120 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Ivan Andrade
Teatre Barcelona

Diversitat temàtica, social i ètnica sobre l’escenari del Romea

Mathias Énard és un escriptor francès que arriba a Barcelona, l’any 2000, per impulsar diferents iniciatives culturals, especialment en l’àmbit literari, i ensenyar àrab a l'UAB. També escriu algunes novel·les, com Rue des voleurs (Carrer dels lladres), que l’editorial Columna publica en català com Carrer Robadors.

En realitat, la referència dins l’obra a aquest conegut i singular carrer barceloní és més aviat simbòlica, ja que l’acció principal té lloc a Tànger, ciutat d’origen del protagonista, en Lakhdar: el jove marroquí a qui els orígens humils no aconsegueixen apagar-li la set d’una vida millor, és clar, a l’altra banda del Mediterrani.

A Tànger, coneixerem els seus darrers dies com a noi/adolescent, al costat del Bassam, el seu amic de la infància. I serà també a Tànger on coneixerà la noia catalana que, de vacances al Marroc, li permetrà adonar-se que la ficció amb la que ell somia, i que només coneix a través de la televisió, existeix en realitat, i només cal saltar un petit estret ple d’aigua per tocar-la amb les mans; accedir a un mar d’oportunitats, a a una vida digna, una vida millor.

Aquest fantàstic viatge iniciàtic està hàbilment contextualitzat per l’autor dins dels moviments socials que tenen lloc a banda i banda de l’estret en aquest inici de mil·leni. Al Marroc, entendrem els mecanismes que faciliten que joves amb futurs grisos o foscos (i poc accés a una bona educació) s’acabin convertint en titelles al servei dels poders econòmics-socials (i, tal vegada, religiosos) que hi ha al darrera de la Primavera Àrab. Però l’obra també ens ensenya (per tant, ens permet comparar, contrastar) les frustracions i dificultats dels joves europeus que tant envegen Bassam i Lakhdar, parits al mig d’una crisi, la del 2008, i enfrontats a una sèrie de gegants, aparentment invencibles (capitalisme liberal, canvi climàtic, progrés insostenible, desigualtat econòmica), que fan que la ràbia, la violència i la depressió brollin amb força, també, en els cors dels joves d’aquesta banda del Mediterrani.

L’equip artístic i actoral al complet treballa a un nivell prou alt en aquesta producció de Bitó i el Festival GREC. La posada en escena de Julio Manrique és dinàmica i moderna, amb un disseny visual i sonor omnipresents que segueixen acostant gèneres (teatre i cinema) i que ajuda que les dues hores llargues d’espectacle passin d’una volada.

Destacar el treball del Guillem Balart, que ens regala un apassionat heroi, en Lakhdar, que aconsegueix el seu objectiu: que tots ens convertim en ell i ens precipitem, amb ell, en un final culminant i tràgic que ens permetrà descobrir nous racons de la nostra complexitat humana i entendre que tot allò que sembla pertànyer, únicament, al terreny de la ficció, pot convertir-se, per atzar o destí, en la més dura realitat.

09/09/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Retrat de la primavera àrab

Carrer Robadors és, abans de res, una important novel·la del francès Mathias Ennard escrita el 2012, just en plena primavera àrab. El llibre, i també la seva adaptació teatral, parla d'aquell moviment, però també de les condicions dels joves marroquins en el seu país, de les dificultats per sortir d'un règim que els oprimeix, de l'acostament d'alguns d'ells a l'integrisme islàmic i de les dificultats que es troben quan arriben al destí escollit. I enmig de tot el conflicte social i polític, la història personal de Lakhdar i del seu amic Bassam a la ciutat de Tànger.

L'adaptació, que no deu haver estat pas senzilla, sorgeix de tres importants autors: Marc Artigau, Sergi Pompermayer i Julio Manrique. Crec que és una versió àgil i prou entenedora, tot i que potser s'entreté massa en alguns passatges (tota l'escena del vaixell) i despatxa d'altres (la relació amb la noia catalana) amb quatre pinzellades. Per sort, la direcció escènica del mateix Manrique supleix -com és habitual en els seus treballs- qualsevol mancança per un sentit de l'espectacle més que encertat. En aquest sentit, hi ajuden les projeccions, els hàbils canvis d'escena i una direcció d'actors molt competent. Guillem Balard, en el paper de Lakhdar, torna a demostrar que és un dels actors joves més interessants del moment, després d'haver destacat a Jerusalem o La malaltia. I tampoc es queda enrere Moha Amazian, un actor que darrerament ja havíem pogut veure a Alhayat o la suma dels dies i La font de la Pólvora.

El conjunt funciona com a viatge iniciàtic o fins i tot com a epopeia. Força emmirallat en els muntatges de Wadji Mouawad, l'espectacle acaba resultant un híbrid entre el teatre de l'autor libanès i les adaptacions literàries. Potser el resultat es ressent precisament del seu origen literari, però la grandesa del que explica -i també la forma en que Manrique ens ho vesteix- acaba passant per sobre de tot.

07/09/2021
Jordi Casas Duocastella

Sempre és interessant veure els treballs dirigits per Julio Manrique, i amb CARRER ROBADORS torna a triomfar. En aquest cas adapta la novel·la de Mathias Enard, junt amb Marc Artigau i Sergi Pompermayer, per oferir una obra vibrant amb moltes capes.
Un noi de Tànger s’enamora d’una estudiant catalana, i farà tot el possible per arribar a Barcelona i retrobar-la. Guillem Balart interpreta el protagonista, l’únic personatge àrab no interpretat per un actor amb orígens àrabs, però la seva intensa interpretació et fa oblidar de seguida aquest detall.
Tot i la durada de més de dues hores, l’obra té un ritme trepidant i no avorreix en cap moment, resolent amb gran eficàcia els canvis temporals i geogràfics. Es barregen temes com la immigració, la radicalització i el moviment 15M, i destaquen grans moments com la relació del protagonista amb el seu millor amic, interpretat per Moha Amazian, així com la solvència habitual d’Elisabet Casanovas.

13/09/2021
Josep OS

Ahir vaig veure aquesta obra que obre el Grec d’ enguany al Teatre Grec i ho fa amb aquest text de l’escriptor francès Mathias Enard amb dramatúrgia i adaptació de Marc Artigau, Sergi Pompemayer i Julio Manrique i aquest últim és també qui el dirigeix. Ens situa a Tanger on Lakjdar un noi que ha tingut problemes amb la seva família i és expulsat del domicili patern, decideix venir a Barcelona per a una nova vida i a més retrobar-se amb una noia catalana que va conèixer al Marroc. Aquí, era època de temps agitats i la vida que ell anhelava farà que es vegi embolicat en situacions de tot tipus, immigració, terrorisme, marginalitat, racisme i també amor. L’obra en si m’ha agradat però per a mi li sobren 30 minuts concretament l’escena del dipòsit de cadàvers i la de l’vaixell se m’ha fet pesada, més si tenim en compte que les dues hores llargues que dura i al no fer entreacte pel tema Covid i el que és pitjor, estar en una d’aquestes files (la 6) on els peus no t´ arriben a terra, se’t inflen com una bota i acabes veient negatiu coses que en altres condicions veuries positives. M’han agradat molt les projeccions que van passant en una gran pantalla a ritme vertiginós. Una escenografia molt austera però molt adient amb l’obra. Bones interpretacions per un equip d’actors i actrius alguns d’aquí i la resta àrabs però que vull destacar a Guillem Balart en el paper del protagonista principal. Si no l’heu vist a partir de setembre ho podreu fer al Romea.

01/07/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Abrimos el Grec con una gran producción capitaneada por Julio Manrique.
Una historia sobre la dura vida de un chico de Tánger que debido a un conflicto familiar se ve en las calles y decide venir a España a buscarse la vida. No lo va a tener fácil…
La producción me ha gustado. Es dinámica y los actores y actrices atraen mucho con su interpretación y carisma. Resalto a Guillem Balart como gran protagonista de la ficción.
La historia la hemos visto muchas veces: inmigración, terrorismo, amor, racismo…
Nada nuevo que podamos disfrutar de lo que hayamos visto antes. Además de algunas escenas de relleno que personalmente hubiera recortado (toda la parte en el barco y también la parte de la morgue).
La obra se completa con una selección de canciones maravillosas y unas proyecciones en escena que he disfrutado muchísimo!
No dudo que será uno de los éxitos de la próxima temporada en el Romea!

29/06/2021