Julio Manrique dirigeix Carrer Robadors, l’espectacle inaugural del Festival GREC 2021, basada en la novel·la homònima del premiat escriptor francès resident a Barcelona, Mathias Enard. Un espectacle protagonitzat per un seguit d’actors i actrius joves, una part del qual d’origen àrab, que combina la duresa de la vida de les persones migrants amb moments de bellesa i esperança.

Sinopsi

L’escriptor francès Mathias Enard viu a Barcelona des de l’any 2000 i ha escrit una pila de novel·les que encara no es coneixen prou a la ciutat, encara que alguna, com Carrer Robadors, estigui ambientada en bona part al Raval barceloní. La història arriba ara a l’escenari del Teatre Grec per obrir una edició del festival que mira cap a l’Àfrica, la del sud i la que viu a casa nostra. I és que el protagonista de la història que va imaginar Enard (un arabista, per cert, expert en el Magrib) és Lakhdar, un noi de Tànger. Expulsat de casa seva per un escàndol familiar, s’acosta a un grup integrista, veu irrompre als països veïns la Primavera Àrab i acaba fuig del país en un d’aquells vaixells que, a les nits, veia solcar l’estret en direcció a la Península. Arribarà a la capital catalana i coneixerà el Raval barceloní des del pis del carrer de Robadors al qual anirà a parar. I en una ciutat en crisi i agitada per les protestes del 15M, es trobarà immers en un món de marginalitat, vivint inferns només endolcits per algunes trobades afectuoses i per l’esperança de trobar una estudiant d’àrab barcelonina, la Judit, a qui va conèixer a Tànger i de la qual està enamorat. Un equip de joves actors i actrius, una part dels quals d’origen àrab, interpreten els personatges d’una història que aconsegueix copsar l’esperit d’una època, aporta llum sobre la situació i les motivacions dels migrants i llença tant un missatge de negre pessimisme com d’esperança lluminosa.

S’han encarregat de convertir la novel·la en material escènic els dramaturgs Marc Artigau i Sergi Pompemayer, a més del director del muntatge, Julio Manrique, un actor i productor teatral que anava per advocat, però que va ser abduït pel món de l’escena a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Especialment popular per la seva carrera televisiva, ha treballat com a actor teatral al servei de directors que van d’Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, per esmentar-ne alguns, i ell mateix ha obtingut grans èxits dirigint els seus propis muntatges, entre els quals alguns de tan celebrats com American Buffalo (premi Butaca 2010 a la millor direcció) o El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 a la millor direcció). L’any 2017 dirigia al Teatre Lliure Lànec salvatge, d’Ibsen, que li va valdre el Butaca 2017 a la millor direcció i el premi Max 2020 pel mateix concepte. El 2019 passat el va dirigir Pau Miró a Una història real, i l’any 2020 va tornar a Txèkhov i a la direcció posant en escena (encara que el muntatge es va veure afectat per la crisi de la covid-19) Les tres germanes.

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

L’escriptor francès Mathias Enard viu a Barcelona des de l’any 2000 i ha escrit una pila de novel·les que encara no es coneixen prou a la ciutat, encara que alguna, com Carrer Robadors, estigui ambientada en bona part al Raval barceloní. La història arriba ara a l’escenari del Teatre Grec per obrir una edició del festival que mira cap a l’Àfrica, la del sud i la que viu a casa nostra. I és que el protagonista de la història que va imaginar Enard (un arabista, per cert, expert en el Magrib) és Lakhdar, un noi de Tànger. Expulsat de casa seva per un escàndol familiar, s’acosta a un grup integrista, veu irrompre als països veïns la Primavera Àrab i acaba fuig del país en un d’aquells vaixells que, a les nits, veia solcar l’estret en direcció a la Península. Arribarà a la capital catalana i coneixerà el Raval barceloní des del pis del carrer de Robadors al qual anirà a parar. I en una ciutat en crisi i agitada per les protestes del 15M, es trobarà immers en un món de marginalitat, vivint inferns només endolcits per algunes trobades afectuoses i per l’esperança de trobar una estudiant d’àrab barcelonina, la Judit, a qui va conèixer a Tànger i de la qual està enamorat. Un equip de joves actors i actrius, una part dels quals d’origen àrab, interpreten els personatges d’una història que aconsegueix copsar l’esperit d’una època, aporta llum sobre la situació i les motivacions dels migrants i llença tant un missatge de negre pessimisme com d’esperança lluminosa.

S’han encarregat de convertir la novel·la en material escènic els dramaturgs Marc Artigau i Sergi Pompemayer, a més del director del muntatge, Julio Manrique, un actor i productor teatral que anava per advocat, però que va ser abduït pel món de l’escena a l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra i, després, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Especialment popular per la seva carrera televisiva, ha treballat com a actor teatral al servei de directors que van d’Àlex Rigola a Oriol Broggi o Sergi Belbel, per esmentar-ne alguns, i ell mateix ha obtingut grans èxits dirigint els seus propis muntatges, entre els quals alguns de tan celebrats com American Buffalo (premi Butaca 2010 a la millor direcció) o El curiós incident del gos a mitjanit (premi Butaca 2015 a la millor direcció). L’any 2017 dirigia al Teatre Lliure Lànec salvatge, d’Ibsen, que li va valdre el Butaca 2017 a la millor direcció i el premi Max 2020 pel mateix concepte. El 2019 passat el va dirigir Pau Miró a Una història real, i l’any 2020 va tornar a Txèkhov i a la direcció posant en escena (encara que el muntatge es va veure afectat per la crisi de la covid-19) Les tres germanes.

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 5
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Ivan Andrade
    Ivan Andrade
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Jordi Casas Duocastella
  • Josep OS
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Articles relacionats

El Grec més africà: 9 espectacles que has de veure!

Considerar l’Àfrica només un continent és no fer justícia als més de 30 milions de quilòmetres quadrats que conformen aquest territori exòtic, enorme i desconegut. Del Marroc a Sud-àfrica, d’Egipte […]

Enllaç copiat!